Juan el loco, 1952

Oli sobre tela de 116 x 89 cm

            Una obra fonamental del període de transició va ser Juan el loco. En aquesta pintura, la més gran que havia firmat fins aquell moment, manté els tons foscs, però s'aprecia com el color es vol alliberar a través dels negres dominants, la pinzellada flueix contínua i rítmica, i dona volum als camps i als núvols, el paisatge és irreal, deformat per una voluntat expressiva..
           D'aquest període és també la seva elecció d'elevar els horitzons fins a omplir pràcticament tot el llenç. Aquest recurs va arribar a convertir-se en un signe identificador del seu estil. Des d'aquest punt elevat, desapareix la jerarquia del primer pla, que queda a la part inferior del quadre