Biografia
 

1904. José Roberto Torrent Prats neix el 8 de setembre de 1.904, a Ciutadella de Menorca, en el si d'una familia senzilla.
Des de jove mostra vocació pel dibuix i la pintura, rebent lliçons del mestre Mollet.

 

Anys 20. En els seus inicis es dedica a la il·lustració de tipus modernista i al dibuix d'humor, guanya premis d'àmbit nacional. També pinta per encàrrec. Als 21 anys és el moment en què Torrent qualifica dues de les seves obres com a "primer oli" i "primer quadre"; una marina i unes cases de pagès, on troben trets incipients del seu llenguatge plàstic.

 

Anys 30. Fabricant de talons de sabates a l'empresa familiar, Torrent compagina el seu ofici amb la seva vocació de dibuixant. Guanya la plaça de mestre de l'Escola Municipal de Dibuix, tasca que continuarà exercint malgrat totes les penúries durant 40 anys, fins el 1.975.
Li agrada molt fer il·lustracions, caricatures i acudits gràfics. També col·labora fent dissenys i algunes il·lustracions per a revistes de moda i literàries. Guanya alguns concursos com el de cartells del Círculo de Bellas Artes de Barcelona o el de la Asociación de Humoristas de Madrid. El 1.936 es casa amb Rita Llopis mare de Margarita i de Rafel.
Del temps de la guerra civil conserva uns dibuixos del convent de Santa Clara abans  que fos destruït.

 

Anys 40. Torrent passa la postguerra dedicat a la feina i a la família. El 1.942 enviuda de la primera dona, i el 1.945 es casa amb  Joana Campins amb qui té dos fills: Carlos i Pilar.
A les acaballes de la dècada es decideix a pintar més seriosament, dins l'estil impressionista; però sense deixar la seva feina a la fàbrica de talons. Fa la primera exposició individual a Menorca amb molt d'èxit i s'anima a viatjar a Mallorca, on entra en contacte amb els pintors de l'Escola de Pollença i fa una exposició a Palma molt apreciada pel públic. Amb El Halcón guanya el IX Saló de Tardor de Palma  1.950.

 

Anys 50. Comença a ser conegut pels seus invents. En patenta alguns, però no aconsegueix fer-ne rendible cap. Viatja a París i pel nord d'Espanya per cercar nous temes per als seus quadres i maneres de pintar.
Pinta Juan el Loco, obra fonamental en què aplica un tractament expressionista del paissatge vinculat amb la situació psicològica del personatge. Elimina les ombres, alça els horitzons, neteja la paleta de colors foscos i reinterpreta els paissatges amb tècnica postimpressionista.

 

Anys 60. Durant aquesta dècada  Pepe Torrent es presenta a diversos certàmens pictòrics, tant a les Balears com a Barcelona i Madrid. És moment de les Medalles d'Honor i primers premis, fins que arriba a comptar una vintena de guardons. És el pintor més guardonat de Menorca.
La seva obra adquireix un aire monumental i el color i el ritme de les pinzellades, les fan  reconeixibles per un  estil personalíssim. El 1.969 guanya el premi CIUTAT DE PALMA, amb l'obra Caserío mallorquín i el CIUTAT DE BARCELONA amb Las dos cabras.

 

Anys 70. L'any 1.976, mor la seva segona esposa, Joana Campins. Ell deixa les classes a l'Escola Municipal i es jubila en la feina de taloner; així la pintura es converteix en una activitat absorbent en la seva vida.
En aquesta dècada desenvolupa un univers propi al seu estudi i inventa geografies a partir d'una iconografia de records. Empra colors atrevits i tractaments formals esquemàtics fruit d'una voluntat experimental i de recerca expressiva.
Pinta Maternidad, on ja s'intueix una expressió més intensa dels sentiments que uneixen mares i fills.

 

Anys 80. Comença a rebre homenatges i reconeixements a la seva trajectòria. La col·lecció "Maestros actuales de la pintura i escultura catalanas" publica el volum Torrent, escrit pel critic Josep M. Garrut. es tracta del primer estudi crític de l'obra de  Torrent. Amb motiu de la inauguració de la Sala de Cultura de Sa Nostra a Ciutadella s'edita el catàleg "Així de gran", amb textos de Gabriel Julià i Joan Elorduy.
En la década dels 80, Torrent fa un gir pictòric i depura la seva iconografia per centrar-se en la figura humana. Els formats es van reduïnt per fixar l'atenció en l'individu, el seu drama existencial. L'obra es torna intimista, depurada, essencial, gairabé esquemàtica, però sempre dins la figuració. El tema de les seves obres és la grandesa de viure i el valor de les relacions humanes i familiars. Pinta personatges solitaris, majors, en uns paisatges freds o encesos, com Personas, i també obres molt sensibles com Abuelo i nieto.

El 28 de Juliol de 1989 a la Casa de Cultura rebé un emotiu homenatge per part de l'Ajuntament i el poble de Ciutadella en reconeixament a la seva trajectòria artística.

 

 

Anys 90. Torrent mor a Ciutadella de Menorca el 13 de Novembre.
El mes de desembe s'inaugura el centre docent de primària Pintor Torrent.
El Consell de Menorca organitza una exposició itinerant per tota l'illa titulada "El darrer Torrent" amb obres d'aquest darrer període més expressionista.

 

1996. A Ciutadella de Menorca s'inaugurà aquesta Casa-Museu dedicada al pintor i gestionada per una Associació d'Amics del Pintor Torrent.

 

2002. L'Ajuntament de Ciutadella li dedica un monument amb una escultura de Pere Pavia en el carrer que porta el seu nom.

 

2004. El Consell de Menorca declara L'Any Torrent en homenatge al pintor, coincidint amb el centenari del seu naixament. Així mateix, l'Ajuntament de Ciutadella, el nomena Fill Il·lustre. Es monta una exposició antològica  itinerant per les illes amb un catàleg raonat i també una altra exposició més intimista anomenada  "el món amagat de Torrent", de la qual s'han extret alguns elements, com el video, per aquesta exposició permanent.

 

 

Guardons

1950    Medalla de la Diputació Provincial de Balears. IX Saló de Tardor de Palma. El Halcón, 1948

1952    Segon Accéssit Saló de Tardor,  Palma.  Hotel Revillie, 1951

1952    III Certamen de Primavera Pro Museo de Arte Moderno en Palma. Menció Honorífica, Ferrerias

1954    Medalla de Plata, XIII Saló de Tardor de Palma, La Alqueria, 1954.

1956    Segon Accéssit, Saló de Tardor de Palma. Los viejos, 1955

1959    Medalla d'Honor, XVIII Salón de Otoño de Palma. Molino en Mercadal, 1959

1960    Medalla d'Honor, XIX Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts de Palma. La Plaza Vieja 1960, actualment al                  Gabinet     General tècnic de L'Ajuntament de Palma de Mallorca-

1960    Segona Medalla, XXXII Salón de Otoño de Madrid. Barcas, 1960

1962    Primer Premi de Pintura, Saló de Primavera de Maó

1963    Primer Premi de Pintura Saló de Primaver de Maó

1964    Medalla d'Honor, Saló de Primavera de Maó al conjunt de la seva obra.

1964    Premio Pintura Fomento Turismo Baleares, Palma. Tanca Menorquina, 1964

1964    Premio Pollensa. Predio Isleño, 1964

1965    II Certamen Nacional de Pintura de Paisatge i Costums de Balears, Premi Palma Nova. Pueblo Menorquín, 1965

1967    Finalista Premi Ciutat de Barcelona, Actualment a la Casa de Cultura de Ciutadella. Poble de Menorca, 1967

1968    I Certamen Provincial, Premi Ciutat d'Alcudia Invicta. Ajuntament d'Alcúdia. El Campanario Rojo, 1967

1968    Premi CIUTAT DE PALMA, Actualment al Casal Solleric de l'Ajuntament de Palma. Caserío Mallorquín 1968

1969    Premi CIUTAT DE BARCELONA. Actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ), Las Cabras 1969

1976    Placa-Premi ANSIBA ( Agrupació Bellas Artes ), Palma, en reconeixement de la seva tasca en les Belles Arts.

1983    Medalla d'Or ADEBA, Palma

1984    Primera Medalla de l'Ateneu de Maó. Venta callejera, 1984