Predio menorquin, 1967

81 x 100 cm, oli/tela.

        Obra cimera del barroquisme  que va aconseguir Torrent en aquesta època. Aquí es donen cita la majoria de les seves troballes i elements del seu estil en una acumulació sense fre. Hi trobam la invenció del paisatge menorquí amb l'horitzó alt i la visió "d'ocell" de l'escena; els dos personatges humils en el cantó inferior del quadre conversant en un camí, els arbres sense fulles, l'absència d'ombres, els colors purs i harmonies fauvistes sobre un vermell ataronjat dominant, la pinzellada empastada  marcant ritmes amb la direcció sinuosa del traç. El ritme de l'obra és vertiginós i la mirada de l'espectador no pot fixar-se en un punt sense veure's arrossegada a recórrer tota l'obra. És com una terra agitada i ferida, com un riu de lava ardent i en moviment continu.