Personas,1989

60 x 73 cm,oli/tela

          En aquesta obra es pot distingir la feina empresa d'empastats i de rascades, les correccions en la composició com per exemple els rastres d'una cadira en què hi havia assegut el personatge del primer terme a la dreta i que ara sembla que dona una almoïna al personatge assegut al racó. aquesta elecció per deixar evidents els procesos pictòrics i l'aparença d'obra inacabada, és absolutament moderna, així com l'ambigüetat amb que resol la figura de l'altre cantó inferior del quadre amb quatre traços i dues taques. Però sens dubte el més destacable és la força bestial del color, que podria recordar els nous expressionistes alemanys dels noranta, més que no els seus passats fauves, amb uns contrasts explosius i gens harmonitzats. El color és utilitzat com a signe d'exclamació per al títol del quadre, l'indigent, el caritatiu, el jove i el vell, la dona i l'emigrant són persones.