MSN Messenger, els estàndards oberts i la República dels bits.
(v2.0)

Els estàndards oberts: La base d'una Internet lliure i justa.

Moltes vegades hem sentit parlar d'Internet com a eina de llibertat i de democràcia. Per sort, ja des del principi, Internet ha defugit les tàctiques de control que moltes empreses intenten aplicar als seus respectius mercats. És evident que no hi ha cap empresa que controli qui pot usar el protocol TCP/IP, el pilar fonamental de la xarxa. De la mateixa manera no coneixem cap empresa que doni llicències per l'ús i implementació del protocol http gràcies a Tim Bernes Lee.

Aquest fet és extremadament important ja que el que s'intercanvia a la xarxa no són bens materials sinó informació. Una especial mercaderia que no es degrada amb l'ús (al contrari), que és fàcil de copiar i distribuir - malgrat no els agradi a certes companyies que venen cultura - i que, sobretot, és un dels suports més importants de la llibertat personal, afavorint, entre d'altres llibertats, la llibertat d'expressió. Tot això és gràcies a que facilita de manera extrema l'emissió i recepció d'informació.

Internet ha estat una revolució. La seva estructura en xarxa permet a les persones expressar-se i comunicar-se amb molta facilitat canviant la manera en que el coneixement flueix. Per sort cada vegada és més difícil el control sobre la producció d'informació. Ara qualsevol persona que tingui alguna cosa a dir pot fer-ho a través d'Internet amb un cost d'entrada molt baix. És a dir només s'ha de pagar el preu d'un ordinador, d'una connexió a Internet i del coneixement que cal adquirir per a poder-los usar (en teoria aquest darrer hauria d'anar a càrrec de l'Estat). Però , per tal que aquest món on tothom s'expressa en llibertat pugui ser possible hi ha d'haver unes regles del joc que tothom respecti. Els protocols TCP/IP i http en són dos exemples molt clars.

En una República dels bits ideal l'única diferència entre els ciutadans és el seu coneixement i la seva capacitat per a produir, o rebre, informació. És a dir, s'haurien de satisfer els principis republicans de llibertat, d'emetre i rebre informació, igualtat de regles per a tots, i fraternitat, tots som conscients del patrimoni comú que és la República dels bits i en respectem les regles.

Una república com aquesta quedaria completament pervertida just en el moment en que un conjunt de ciutadans tingués la capacitat de ser, per exemple, més lliure o més igual que els altres. Això es traduiria en un ciutadà o grup de ciutadans que tingués el poder de controlar com la informació flueix d'un cantó a l'altre del ciberespai, territori sobre el qual es construeix la República dels bits.

Si algú intenta cercar algun element que actualment estigui afectant, o fins i tot impossibilitat, la construcció de la República dels bits molt probablement, i sense pensar-s'ho gaire, arribarà a la conclusió, amb raó, que Microsoft amb el seu monopoli pot ser aquest element indesitjat. És evident que Microsoft és una d'aquelles empreses que intenta controlar, costi el que costi, tot el que pot, i això inclou el ciberespai, construït sobre uns quants protocols. Com comentava al primer paràgraf, per sort, encara no controla TCP-IP ni http o altres protocols importants però ja ha capturat, i molt efectivament, el món de la missatgeria instantània. “La informació vol ser lliure”, malgrat Microsoft.

Intentaré explicar-me una mica millor. La missatgeria instantània és un mètode molt bo per a comunicar-nos, un dels tants que tenim els habitants de la malalta República dels bits. Resulta però que aquest mètode de comunicació està construït sobre un gran nombre de protocols incompatibles entre ells i, pitjor encara, la gran majoria d'aquests protocols són tancats.

Els protocols tancats són aquells que els ciutadans de la República no tenim dret de saber com funcionen. Per exemple, el famós MSN Messenger, que tant utilitzem per a comunicar-nos amb els nostres familiars i amics, utilitza un protocol que només la gent de Microsoft sap com funciona. Per tant, només ells poden fer un programa que l'utilitzi i aquest és l'MSN Messenger. Així, si vull comunicar-me amb algú que utilitza aquest protocol només podré fer-ho amb l'MSN Messenger que només funciona sobre Windows i, en conseqüència, passant per la caixa de Microsoft.

Molta gent troba aquesta situació molt normal, però no hauria de ser així. Una manera de fer-ho veure és explicant l'èxit que han tingut i la llibertat que ens han donat els protocols oberts. Entre ells TCP-IP i http. Però per a il·lustrar la situació no utilitzaré aquests dos protocols, utilitzaré el del correu electrònic.

Per a usar el correu electrònic un necessita un compte de correu, que és proporcionat per un proveïdor de serveis a Internet, i un programa per a llegir-lo, un client. A vegades aquests dos elements s'ofereixen de manera conjunta, aquest és el cas dels famosos Hotmail o Yahoo! Mail. El més interessant però és que podem triar lliurement el proveïdor que vulguem, això és important perquè aquest custodiarà les nostres dades. També és important que el fet d'utilitzar un proveïdor o un client determinats no afecta de cap manera les nostres comunicacions. Els meus amics, que solen utilitzar Hotmail, reben perfectament els meus correus escrits amb Evolution i enviats via el proveïdor Yahoo!. És a dir, darrere el correu electrònic hi ha un estàndard obert que tothom entén independentment de les eines que utilitzi. És evident que aquest model obert ha estat un èxit.

Ara m'agradaria comparar el model del correu electrònic amb el de la missatgeria instantània. La situació general en el món de la missatgeria instantània és que el fet d'utilitzar un sistema determinat t'obliga a utilitzar un programa client i un servidor concrets. Per exemple, si vull utilitzar el sistema de missatgeria de Yahoo! (o MSN, és indiferent) he de tenir, obligatòriament, un compte a Yahoo!, que d'aquesta manera té un control total sobre les dades dels usuaris i els fluxos de dades, i el seu programa client, així pot controlar com creem i utilitzem aquestes dades. I, per empitjorar la situació, un usuari de MSN Messenger no pot comunicar-se amb usuaris de Yahoo! Messenger o de qualsevol altre sistema. És a dir, s'ha d'arribar a l'absurda situació que un ha de tenir dos o tres programes de Missatgeria instantània corrent al mateix temps. Us imagineu haver de tenir dos o tres programes de correu electrònic per a comunicar-vos amb els vostres amics? La resposta és evident, no té sentit! Però amb la missatgeria instantània no ens ho hem plantejat, no he sentit gaire crítiques al respecte.

Per què ens queixem ara si tots hem estat feliços utilitzant MSN Messenger?

Aquí hem de fer mea culpa. Microsoft va utilitzar una tàctica molt bona i perversa, cosa clàssica en ella (No oblidem que la base de l'èxit de Microsoft és la còpia il·legal del seu programari, activitat que sempre ha tolerat), per a imposar-se en aquest segment del mercat de les comunicacions. Microsoft va deixar el seu protocol “mig obert” de manera que els altres fabricants de programari, inclosos els individus o grups que s'expressen mitjançant la programació i que alliberen la seva obra sota llicències lliures, poguessin escriure clients compatibles amb MSN. És a dir, jo a casa meva utilitzant GNU/Linux i el client lliure Gabber, podia parlar amb la meva cosina que utilitza el client oficial de Microsoft sobre Windows XP. És a dir jo, que tant m'omplo la boca de programari lliure i llibertat, vaig estar ajudant a estendre un protocol no obert, propietat de Microsoft. Probablement si m'hagués queixat abans la meva cosina s'hauria canviat a un sistema obert com és Jabber

El problema ha emergit a la superfície quan Microsoft, molt lícitament, ha decidit tancar el seu protocol, el qual nosaltres hem pres com a estàndard de fet. És a dir, a partir d'ara si vull comunicar-me mitjançant missatgeria instantània amb els meus amics ho he de fer amb un client autoritzat per Microsoft, que evidentment no serà per a plataformes lliures. Tot gràcies a la meva complicitat.

Jabber és l'alternativa

L'alternativa a que Microsoft, o qualsevol altre actor del món digital, pugui controlar la manera en que ens comuniquem es diu Jabber. Jabber no és un programa, és un protocol. És a dir, són unes regles de joc clares i iguals per a tots. Qualsevol persona que en sigui capaç pot escriure un programa que l'entengui. D'aquesta manera, cadascú pot triar el programa i el proveïdor que vulgui per a comunicar-se, tal com fem amb el correu electrònic.

Aquesta és una qüestió de llibertat no de fòbia a Microsoft

Molta gent creu que els que tant critiquem a Microsoft ho fem per enveja, per ràbia. Això no és així. Aquesta és una qüestió de llibertat. És una manera d'assegurar que les nostres comunicacions, que no només són xats entre amics sinó que poden ser negocis importants, no depenguin dels capricis o del destí d'un monopoli. Us imagineu que teniu certs negocis basats en el sistema de missatgeria instantània de Microsoft i aquesta, pel que sigui, decideix parar la xarxa? Aquesta és una qüestió de llibertats. Així de simple. És obvi que només allà on hi ha llibertat les societats progressen. Nom hem de permetre que per falsa comoditat la nostra República digital deixi de ser una república.