Bits des d'un racó de la xarxa

Wordpress és un gestor de continguts per a blocs de gran qualitat. Aquest és un successor de b2 (visca la GPL) i la nova versió introdueix moltes novetats molt atractives. Incloent eines per a importar els teus blocs fets amb Movable Type, Blogger, Textpattern, b2 i Greymatter. No hi ha excusa per canviar.

Els autors del programa el defineixen com una plataforma de publicació personal de primera líniea enfocada en l'estètica, els estàndards i l'usabilitat.

De tots és ben conegut que Movable Type és, de molt, el programa més utilitzat per a publicar blocs. Cal remarcar que aquest programa no és lliure. En general el programari lliure sempre ha estat superior quan s'ha tractat d'ocupar nous sectors, Apache n'és un bon exemple, però en aquest cas, el programari lliure va una mica enrere en quant a cuota de mercat. WordPress, Drupal i altres són molt bons i molt potents, espero que, a poc a poc, la gent es vagi adonant que, per la mateixa qualitat (si no és superior) el programari lliure sempre aporta més ja que no és només una qüestió de preu.

Ja ho sabeu usuaris de Movable Type, WordPress us espera amb els braços oberts i, no tot és afectiu en aquesta vida, una eina d'importació!

Ara ja sabeu quin serà el proper canvi d'aquest bloc. Per cert, ja fa temps que estic de proves aquí.

És evident, els blocs van deixant de ser una moda i, en conseqüència, comencen a ser estudiats amb atenció. Aquí en teniu un exemple interessant, un article on s'estudia a fons l'estructura d'enllaços dels blocs de blogalia. Amb mètodes gràfics es poden indentificar comunitats i les xarxes socials subjacents als l'estructura de blocs. És interessant.

Estic en ple mes d'exàmens, em passo el dia tancat a l'habitació de casa meva a Menorca (aquí s'hi estudia millor que a Barcelona i, a més, hi tinc ADSL) i, com em sol passar cada vegada que estic en una situació d'aquestes, ja que em va molt bé per a relaxar el cervell, he començat un projecte nou.

Aquest cop s'ha tractat d'instal·lar una wiki. Pels que no ho sàpiquen una wiki és una pàgina feta amb un programari que facilita que moltes persones puguin treballar sobre el mateix text. Això em servirà per dues coses. Primer per a crear, de manera còmode, pàgines personals, com per exemple una biografia meva (no no, no n'he posada cap de biografia). Aquestes pàgines no es podran modificar. Per altre cantó també em servirà per a crear pàgines obertes a tothom de manera que qualsevol persona que li vingui en gana podrà modificar-ne els continguts. És a dir, la meva web tindrà una zona 100% copyleft on els documents, si tot va bé, agafaran vida pròpia i aniran evolucionant a mesura que la gent els vagi modificant. Espero que sigui així, em faria molta il·lusió.

Per anar-hi seguiu l'enllaç.

El programari triat és pmwiki i, tot i que no té tot el que voldria que tingués, és molt eficient i fàcil de configurar. Com no podia ser d'altra manera, aquest és un programa GPL.

Encara necessiteu més arguments per a deixar d'usar programes propietaris? Doncs aquí en teniu un altre argument.

Avui a la versió digital del Washington Post (desconec si a la versió de paper hi surt) hi ha un article on s'informa que Adobe a arribat a un acord amb el govern dels Estats Units per a inserir codi al programa Photoshop per a evitar que els usuaris facin copies de bitllets de les principals monedes. Quan algú intenti copiar un bitllet el programa donarà un missatge d'alerta.

Segons l'article aquesta tecnologia ha estat creada per un consorci format per 27 bancs centrals entre els qui hi ha els d'Estats Units, el Canadà, el Japó i Europa.

De fet, també segons l'article, Adobe no és l'única empresa que ha introduit codi d'aquest tipus en aquests programes Ulead Systems Inc. també n'inclou en alguns programes.

A primera vista pot semblar que això és lògic. Que evitar el frau és una bona causa i que aquesta és una bona manera de fer-ho. Però, i si, per exemple, jo vull copiar un bitllet per a després fer-ne una obra d'art tot deformant-los? Això no és il·legal! Ja no serien còpies de bitllets! I, si ho fos, qui ho ha de decidir és un jutge, després d'un judici just. No us ho sembla?

Aquesta decisió, que pot semblar irrellevant, és un mal precedent. Espero que aquestes empreses no s'acostumin a cedir a les pressions dels governs. Per si de cas, jo utilitzo programari lliure, així, si algú inclou aquest tipus de codi, només he de telefonar algún amic que sàpiga programar i me'l borrarà, si és que algú altre no ho ha fet abans.

I que de tot aquest procés, com milers de persones més, n'he sortit amb una màquina de fotografiar digital!

Us presento una foto que, des del meu punt de vista d'aprenent, crec que m'ha quedat prou maca.



Ella no sabia que li feia la foto. Però la propera vegada, discretament, tancaré la porta del fons.

De vegades em preocupo pensant que algunes de les meves decisions no són realment meves.

M'explico. La por és un mecanisme natural de defensa. Quan l'home vivia a la sabana qui no tenia por del perill vivia menys i, per tant, la seva descendència era menor. El mateix passa amb l'agradable olor a torrat o amb l'universal atracció pel menjar dolç. Els que els agradava el menjar torradet cuinaven millor i els que els agradava el dolç tenien el cervell més ben nutrit. Així els que tenien aquests gustos transmetien la seva càrrega genètica a més descendents que els altres. D'aquí ve que aquests siguin gustos quasi universals. El plaer pel sexe és un altre cas evident que no necessita explicació.

Quantes decisions "lliures" hem pres sota la influència de mecanismes evolutius molt més subtils que els anteriors? On és la frontera entre la decisió lliure i, per dir-ho d'alguna manera, l'instint? Altres temes no menys inquietants són l'influència social i l'herència cultural. Però això ja és molt complex i, és evident, jo no sóc filòsof.

Som tan lliures com creiem? Som com volem ser? Som com ens ha tocat ser? Pot ser una mica de cada?

És curiós com de difícil és ser coherent. De vegades tremolo abans de veure els arxius d'aques bloc de notes, no és gaire difícil trobar-hi incoherències. Tot i això crec que no he arribat als límits del First European Semantic Web Symposium que, segons Jeffrey Zeldman, va crear una pàgina molt lluny de ser semàntica.

En general, lleugeres incoherències denoten que les idees no són prou madures encara, que s'ha de treballar més en el marc teòric en el qual un es mou. Però, en el cas que ens ocupa, es tracta d'un error imperdonable. Una llàstima. Però per sort, gràcies al post de Zeldman, han rectificat ràpidament. Una prova més del poder dels blocs de notes digitals.