Bits des d'un racó de la xarxa

• Diuen que volen defensar la unitat d'Espanya - Des que ells governen Espanya té seriosos problemes d'unitat.
  
• Diuen que volen acabar amb el terrorisme - Van a l'Iraq i creen terrorisme allà on no n'hi havia.
  
• Diuen que defensen el lliure mercat - No dubten en intervenir-lo quan no els agrada com van les coses.
  
• Diuen que defensen el lliure mercat (2) - Obliguen als usuaris de webs públiques a usar Internet Explorer i Hasefroch Windows.
  
• Diuen que volen resoldre els problemes de l'immigració - Mai haviem tingut tants problemes relacionats amb l'immigració com ara.
  
• Diuen que volen resoldre els problemes de seguretat ciutadana - A Madrid, on controlen Comunitat i Ajuntament, mai hi havia hagut tanta inseguretat.
  
• Diuen que són democràtics - Si no opines com ells ets insultat.
  
• Diuen que creuen en la Constitució - No respecten les llengües diferents al castellà tot i que la Constitució diu que mereixen especial respecte.
  
• Diuen que són de centre - Són una de les dretes més extremes d'Europa.
  
• Diuen que l'estructura de les comunicacions a Espanya no és radial - ...
  
• Diuen que Catalunya ha rebut més inversió que mai aquests darrers anys - ...
  
• Diuen que són europeïstes - Neguen les euroregions quan Alemanya i França en creen.
  
• Diuen que els pressupostos de ciència i tecnologia són de recerca bàsica - Quan bàsicament són de recerca militar.
  
• Deien que l'economia de les Illes Balears estava en crisi - Just quan van guanyar les eleccions van dir el contrari. Magia?
  
• Diuen que el bilingüisme salvarà el català - Es nota que no llegeixen llibres de sociolingüística.
  
• Diuen que defensen l'Estatut Basc - Volen separar Alava de la resta del País.
  
• Diuen que els forats no són forats - ...
  
• Diuen que les platges gallegues estan netes - Es nota que no fan castells de sorra.
  
• Diuen que ara som importants a nivell internacional - Quan Blair, Chirac i Schöeder es reuneixen ni avisen a Aznar.
  
• Diuen que no s'ha de parlar amb els terroristes - Negocien amb terroristes a Israel, Palestina, Euskadi (d'amagat), ...
  
• Diuen que el que mata en nom d'una causa és un terrorista - Ells maten a l'Iraq i no ho són...
  
• Diuen que el terrorisme no té causes - ...
  
• Diuen que l'economia espanyola va molt bé - L'1% del PIB de l'Estat és gràcies als alemanys.
  
• Diuen que els impostos baixen - La pressió fiscal puja a través dels impostos indirectes, entre d'altres.
  
• Diuen que liberalitzen - En realitat, privatitzen.
  
• Diuen que el Delta no està en perill - Demana-ho a qualsevol científic.
  
• Diuen que el català i el valencià són llengües diferents - ...
  
• Diuen que no afavoreixen Madrid - Han mirat les xifres?
  
• Diuen que són gent de paraula - Fan un "decretazo", arriba Zaplana i l'esborren com si no hagués existit mai.
  
• Deien que hi havia d'haver alternança al poder - Els veig molt a gust a la seva cadira.
  
• Diuen que...
  

Estic molt content, en David Poblador, el pare de PuntBarra, m'ha enviat un parell de paràgrafs per afegir a l'escrit sobre Jabber titulat MSN Messenger, els estàndards oberts i la República dels bits. Em sembla que és la primera vegada que "pateixo" les virtuds del copyleft de manera tan directa. El text millora molt. A veure si algú més s'anima! Esteu tots convidats! De fet no cal ni demanar-me permís, és copyleft!

Per cert, us recordo que si us voleu iniciar a Jabber, aquí hi teniu una petita guia que us pot ser útil. També és copyleft, esteu convidats a millorar-la.

Mirant els arxius del meu bloc personal dedueixo que deu fer més o menys un any que em moc pel món dels blocs. En aquest temps n'he vist de tots colors i hi he llegit de tot. Des de paranoies literàries a guies tècniques tot passant per opinions polítiques, disquisicions estètiques, recomanacions musicals, crítiques ferotges, grans alabances... És a dir, hi he vist de tot. Això és lògic ja que el que defineix un bloc no és el seu contingut, és la seva estructura. Els blocs són diaris, diaris d'idees, pinzellades de pensaments acompanyades de comentaris dels lectors, i, com a tals, no són altra cosa que una nova lent per a veure el món, deformant-lo d'una manera original i inesperada fa poc temps.

A part de l'estructura hi ha un parell de trets més que permeten definir els blocs com a fenomen. Els blocs són diaris, però diaris escrits per a ser vistos, per a ser comentats. Segurament, de motius per a escriure blocs n'hi ha tants com a persones, però a quasi tots ells s'hi respira un cert aire d'egocentrisme, com si fossin petits altars erigits a un mateix. D'això les estadístiques en tenen certa culpa. Un, tot jugant, publica el primer escrit, un parell de persones el llegeixen i s'emociona en veure que algú altre s'ha interessat en un comentari passatger. Llavors n'escriu un altre, les visites augmenten, lleugerament, però augmenten. Un s'emociona i continua escrivint amb certa assiduïtat, llavors arriba el primer comentari, el qual provoca una emoció només superada quan un és enllaçat per primer cop. Això fa, permeteu-me que ho digui així, que un se senti “important”. És una sensació curiosa, però agradable, i fa que un se senti millor. Els blocs són una mena de prozac digital. La cosa continua fins que un s'ha creat una microaudiència assídua i la cosa s'estabilitza. Per a uns l'estabilitat són 10 lectors diaris, per altres 100, 1000,... cadascú al seu nivell, com a la vida física.

Un altre tret comú de quasi tots els blocs és el caos. Caos temàtic, de qualitat, d'estil, ... En un mateix bloc hi pots trobar comentaris de cinema, política, tecnologia, art o qualsevol altra cosa que interessi l'autor, de vegades les barreges són sorprenents, com quan un s'enfronta a un plat desconegut per primera vegada.

Un altre factor de caos és la qualitat. Com que, en general, els escrits són producte de l'espontaneïtat, el nivell és molt variable. De tant en quant un té la sort de trobar un escrit genial en un bloc determinat fent que, més endavant, un torni per veure si pesca més perles. Però, no poques vegades, la frustració és major. Hi ha dies que els escrits són pèssims. Desastrosos.

El caos també sol ser d'opinió. L'espontaneïtat mesclada amb la humanitat de tots nosaltres fa que les contradiccions siguin grans. És divertit remenar entre els arxius de blocs, un hi pot veure les contradiccions més xocants, i és que som persones, i l'opinió no només depèn de la ideologia, sinó que també depèn del temps i de l'humor. És divertit, tot i que em fa vergonya veure certes opinions penjades al meu bloc. En què pensava quan els vaig escriure?

Si ajuntem tot aquest caos amb la productivitat de molts escriptors de blocs, el resultat és que és molt difícil trobar les joies. Aquells grans escrits que tenen vigència indefinida i que estan enterrats entre muntanyes de comentaris que han perdut el sentit degut al pas del temps o que, simplement, són indigeribles, són molt difícils de trobar. Tot aquest caos, que no és altra cosa que el producte de la llibertat i de la igualtat que permet la xarxa. Aquest caos no més és enriquidor sinó que és necessari, però, a vegades pot ser frustrant. En certs moments, m'he irritat en veure no he trobat res digne de ser llegit després d'un parell d'hores enganxat al teclat de l'ordinador. Iniciatives com el Blogómetro són lloables i fan un gran servei, però no deixen de ser un producte estadístic i, com que, en general, el més enllaçat o el més llegit, no sempre és el millor el seu servei és parcial. La “blocosfera” demana a crits filtradors d'informació, selectors humans d'escrits. Això pot ser un greu perill per a la llibertat d'expressió, però només si aconseguissin el monopoli. Mentre el lector no perdi l'esperit de recerca, de descobriment, aquests no seran un perill, al contrari, seran una gran ajuda per aquells moments en que un no ha trobat res, i necessita una caça segura. Quan tindrem una mena de Libro de notas en català? Algú s'anima?

Estic intrigat per veure què passa d'aquí a un parell d'anys. Tinc curiositat per veure com sorgeix l'ordre del caos, una estructura organitzativa ordenada producte del desordre. De la mateixa manera que es creen cel·les de convecció en el fluids en ser escalfats, crec que es crearan superestructures de blocs. No se com seran però crec que són inevitables. Estaré espectant.

Total:


Una bona manera de vendre discs, si tota la publicitat fos com aquesta els carrers serien més bonics.
Trobat a Las Indias

M'emprenya haver de parlar d'aquest tema, però és que això ja és massa!
Un oncle meu que viu a Madrid em va explicar que al seu fill, a l'escola, li van explicar quines són les llengües d'Espanya. Evidentment el català i el valencià són llengües diferents... No podia ser d'altra manera. El més divertit de tot és que van haver de fer certa investigació. Com és lògic al meu cosí li va tocar dir els dies de la setmana en català, per sort encara no ens han separat el català de Catalunya del català (catalans de fet) de Balears, però espereu que en Matas s'animi. Tinc curiositat per saber quina cara van posar els nens, que són molt espavilats, quan algú va dir els dies de la setmana en valencià. Són tan diferents!
Jo em pensava que les escoles eren per ensenyar, però veig que són per a ideologitzar. És això una democràcia?

Doncs llegeix l'articleInternet saisi par la folie des « weblogs » de Le Monde Diplomatique. Explica de manera molt clara i complerta de què van els blocs digitals.

Aquest escrit és un avís per a traductors.

Primer capítol
Ara deu fer un parell d'anys (m'equivoco?) que vaig anar als cinemes Verdi de Gràcia (BCN) a veure una bona pel·lícula titulada Π. El protagonista és un matemàtic (millor dit, un numeròleg) que utilitza un ordinador per a fer les seves investigacions sobre el caos: borsa, torah, fum de cigarretes, Go, ... és a dir, Física dels sistemes complexos però maquillada amb un toc de misticisme.
En un moment donat, uns empresaris molt dolents (com no podia ser d'altra manera) el volen comprar per tal que els resolgui certs problemes borsaris, li ensenyen un maletí i el matemàtic diu:
-Amb diners no em podreu comprar!
I l'empresària dolenta contesta:
-Amb diners pot ser no, però amb silicona(!?), sí!
Suposo que ja heu detectar l'error. La pel·lícula era en versió original subtitulada en castellà (per fer-nos la pel·lícula més comprensiva ens la tradueixen a una llengua que no és la nostra...), en anglès la protagonista va dir silicon, però el traductor, que devia anar a tota pastilla, ho va traduir per silicona. Estic pensant que demà aniré a la ferreteria a comprar-me un tub de silicona blanca per a fer-me un nou processador, el meu Celeron ja rasca una mica...


Segon capítol
Resulta que m'acabo de comprar un llibre titulat "Internet. Una indagación filosófica" del filòsof escocès Gordon Graham. Qualque dia, si estic motivat, us parlaré del llibre. Jutjant a partir del poc que he llegit, sembla que el traductor ha fet una bona tasca, però ha relliscat en el mateix error que els subtitoladors de Π, l'home ha traduit el títol d'un llibre anomenat "Silicon Snake Oil" per "Petróleo de la serpiente de silicona".
Cada cosa pel seu nom
Així, si et vols dedicar a traduir textos relacionats amb la tecnologia, tinguis clar que una cosa és el silici (silicon) i una altra ben diferent és la silicona (silicone).
L'error és molt comprensible, però fereix la vista.

Sembla mentida, resulta que el sistema operatiu més usat és un desconegut i, a més, té la clau del futur asiàtic. Tota una proesa. Els orientals treballen discretament, però no perdonen. Per cert, com no podia ser d'altra manera, és programari lliure.
I ja que parlo de sistemes operatius lliures, aprofito per a informar-vos que Barbie també s'ha pujat al tren GNU/Linux, i amb Debian! ;-)

Israel cancel·la tots els seus contractes amb Microsoft!

Els climatòlegs deuen ser les persones més terribles d'aquest món. Des de fa un temps ministres, presidents de clubs de futbol, periodistes, etc. estan tots d'acord en que els climatòlegs són els culpables de tots els mals d'aquesta societat. Cada dia sento expressions del tipus:
"Degut a la climatologia no s'ha pogut celebrar el partit de futbol"
"Les tasques de buidat del Prestige es realitzaran quan la climatologia ho permeti"
...
No se com s'ho fan aquests climatòlegs però fins i tot són capaços de parar partits de futbol dels megagalàctics! Ja m'agradaria tenir aquest poder!
Clarament aquí falla alguna cosa, no crec que els climatòlegs siguin un poder ocult, això és evident.
El que falla, i no em cansaré de repetir-ho, és que en aquesta societat un pot ser culte sense saber-be ni un borrall de ciència. I és aquesta ignorància científica la que ens porta a que tothom culpi a la climatologia de que avui plogui.
Us deixo unes quantes definicions de diccionari, a veure si ho arreglem:

Climatologia: f Ciència del clima, que estudia els factors que el produeixen, els seus elements, la seva distribució sobre la superfície de la Terra i la influència sobre els éssers vius.

Clima: m 1 Conjunt de condicions normals que caracteritzen l'atmosfera d'un lloc determinat.

Temps: 9 METEOR 1 Estat de l'atmosfera en un lloc i un moment determinats.


No us sembla que el culpable que un partit de futbol no es pugui jugar és el temps?

Via minid m'he enterat que en Bush té un bloc!
Al·lucinant!

Tots ho sabem, la ciència a casa nostra està molt malament. I és que l'esperit "que inventen otros" ho impregna tot a Espanya. Com tothom sap, per als científics que han sortit a fora és quasi impossible tornar a treballar aquí, no hi ha ni diners ni ganes de que vinguin. Ja ho sabeu, el nostre pressupost científic és a la cua d'Europa i, a més, molt del que en teoria s'hauria de gastar en crear coneixement es gasta en crear noves armes. Molt bonic.
Aquesta situació ve de lluny, els socialistes no ho van saber o no ho van voler solucionar, però el governants actuals continuen en la mateixa tònica, sinó pitjor. Suposo que en una de les trobades al ranxo, l'Emperador devia dir al seu deixeble Ansar que no es preocupés: Els USA ja ho arreglaran això, nosaltres investiguem i ja us en donarem el que creiem, vosaltres dediqueu-vos a matar toros que d'això sí que en sabeu!
Que els altres inventin és una arma molt perillosa, així un stat perd tota capacitat d'adaptar-se als nous temps, d'avançar. Perd capacitat de treure profit de la incertesa, en fi, perd adaptabilitat que, precisament, ha estat la clau l'èxit de l'homo sapiens.
Però en la situació mundial actual encara és molt més perillós. Als Estats Units cada vegada se senten més veus de científics que es queixen de les traves que els posa l'imperi per a realitzar la seva tasca. Físics, biòlegs (els dogmes sobre la vida cauen com una llosa sobre ells i, en canvi, no afecten als botxins de la xeringa), climatòlegs (s'ha de silenciar el canvi climàtic) ... Tot ésser pensant és víctima de la irracionalitat dels fonamentalistes. La decadència de la ciència ianqui ja ha començat, tot gràcies al govern de la por.
De fet, per a mantenir-se al poder, els neoconservadors s'estan carregant els principis bàsics del seu estat, principis revolucionaris reflectits a la seva constitució. Són aquests els principis que han permès que la ciència (i moltes altres àrees de coneixement) nord-americana sigui tan potent i, a la vegada, sigui la punta de llança de la Unió. Carregant-se la ciència els neocons es carreguen la clau de l'èxit (la gallina dels ous d'or) i, de fet, es carreguen el que tantes generacions han construït. Finalment es carregaran la democràcia. Una tasca que ja han començat.
L'aliança neoconservadora, aliança que volen confondre amb el lligam atlàntic, està destruint la ciència, només permet treballar a certs tecnòlegs, els tecnòlegs de les armes. No trobeu que això és molt similar a com actua el govern xinès? Cada vegada hi ha menys diferències.

Avui Joan Puigcercós, diputat d'Esquerra Republicana al Parlament de l'Estat, diu en una entrevista al Diari de Balears:
-I en aquests Països Catalans independents, quin paper hi jugarien les Balears?
-El que vulguin els ciutadans. La consciència nacional creix perquè hi ha un greuge comparatiu. Madrid tracta el Principat i les Illes com a colònies. Les Balears són la regió d'Europa més marginada per un Estat. No hi ha precedents. Un 9% de dèficit fiscal sobre el Producte Interior Brut és una barbaritat. A Alemanya, Baden Wurtemberg va tenir un dèficit fiscal del 4'6% i el Constitucional declarà il·legal el model de finançament. És una salvatjada el règim d'empobriment a què sotmeten les Balears.

A què esperem a rebel·lar-nos?

El catedràtic de filosofia de la Universitat de Girona, Josep Maria Terricabras [pdf], ha creat un portal destinat a fomentar el diàleg i el pensament.
A www.terricabras-filosofia.info hi trobareu una agenda d'activitats relacionades amb la filosofia i el pensament, una mediateca, fòrums xats, una secció enfocada a fomentar el diàleg, una secció dedicada als estudiants de secundària i cursos d'estiu. Tot enfocat per a fomentar la reflexió en xarxa, fins i tot com a defensa personal.
Per a participar, a la majoria de seccions, un ha de registrar-se gratuitament. També hi ha serveis sota subscripció.
Aquesta és una iniciativa molt novedosa i molt prometedora. Llàstima que, estant destinat a l'esperit crític, s'hagi utilitzat programari propietari (ASP) i s'hagi abusat de la tecnologia, no lliure, flash per a fer coses que es poden fer en html normal i corrent, tot complicant la vida als usuaris de sistemes lliures.

Avui he tingut el gran plaer de formalitzar la matricula d'aquest semestre. Com cada any, ha estat una gran experiència! Sempre tenim sorpreses i sempre són gràcies a l'eficiència administrativa.
1a lliçó: Com crear un llistat útil
Nosaltres realitzem la matrícula mitjançant els ordinadors de la sala d'informàtica. L'ordre de matriculació depèn del nombre de crèdits realitzats així els veterans ens podem matricular primer i evitem sorpreses. Lògicament es publica una llista on cadascú pot veure el nombre de crèdits superats i el torn al qual ha estat assignat. Per evitar tafaners, a la llista només hi surten el torn, el nombre de crèdits aprovats, el DNI i el NIUB (un número que encara no he entès per a què serveix). Però, és clar, la llista s'ha d'ordenar d'alguna manera:
Si l'objectiu de la llista és que la gent conegui el nombre de crèdits superats, aquesta s'ha d'ordenar segons el nombre de crèdits superats així, com que no hi apareixen noms, un ha de saber el nobre de crèdits superats per a trobar el nombre de crèdits superats.
Ha quedat clar? Doncs això és el que avui ens han fet! Jo he estat incapaç de trobar-me. Molt útil.
2a lliçó: Estalvia paper, cuida el medi ambient
Fa exactament un any també vam tenir una experiència molt interessant. El que va programar l'aplicació per a matricular-se va demostrar la seva habilitat fent que, en imprimir el resguard de la matrícula, la impressora escupís el resguard i una altra pàgina en blanc. Què s'ha de fer amb aquest full en blanc?
Si l'impressora treu fulls en blanc mai els guardis per a reutilitzar-los, el que has de fer és fer-ne una bola i tirar-la al passadís, de manera que en haver-se matriculat tota la facultat aquest estigui tan blanc com una pista d'esquí i ningú no pugui reutilizar el paper.
Donc sí, això és el que ens van fer! No se què pensar cada vegada que veig aquella dona arrugant els folis... Encara recordo la cara de la dona de la neteja recollint les boles... pobreta.

Jabber però què és això!? Doncs una molt bona manera de comunicar-se, tan pràcticament com ètica.
Aquí us explico perquè us heu de canviar i aquí com heu de fer el canvi. Val la pena, ho dic seriosament.
Vinga ànims! Feu el canvi, o almenys plantejeu-vos perquè utilitzeu MSN Messenger. Penseu-ne les conseqüencies. No us penseu que sóc un malalt, les raons són clares, senzilles i contudents.

Mireu com estan les coses per Ciutadella de Menorca. Ahir el segon tinent d'alcalde d'aquesta ciutat va ensenyar els seus genitals a l'oposició! Impressionant! Qui pot votar a gent així? No ho entendré mai.
Según la versión de Camarero, el incidente se produjo a las 12.30 horas frente la mesa instalada por el Fòrum en Ses Voltes para la recogida de firmas por los accesos libres. El edil del PMQ se acercó al grupo y dirigiéndose a Camarero exhibió los genitales profiriendo palabras obscenas, según consta en la denuncia.
[+info]

Sempre havia sentit dir que la Coca-Cola i el Baileys no eren bons amics, però com que a casa mai tinc Baileys no havia tingut l'oportunitat de comprovar-ho. Per sort hi ha molts blocs útils; a Awablog hi trobareu unes magnífiques imatges del que passa quan es mesclen aquests dos productes.

eggssssss, repugnant...

Ahir deia que la nostra societat és, essencialment, acientífica, tot i que vivim envoltats de tecnologia.
Doncs mireu quin gran exemple he trobat avui. Xavier Sala i Martín, professor a la Universitat de Columbia, escrivia a La Vanguardia un article titulat "Cuestiones de Fe".
En aquest article Xavier Sala raona molt bé que atribuir la calor d'aquest estiu, o les plujes de l'estiu passat, al calentament global és una barbaritat. Té tota la raó. Tots hauríem de saber que l'escala de temps del clima és bastant més gran que un estiu, o un any.
Però Xavier Sala i Martín ens cola una fal·làcia. Aprofita la crítica legítima als que s'exalten amb la calor de l'estiu per a negar el fet del calentament global, tal com fan els que governen el país on treballa. Utilitza uns arguments per a negar un fet que no té res a veure amb aquests. Quasi ens cola el gol.
Sala i Martín és professor universitari, vist que avui en dia tota disciplina s'atribueix la qualitat de ser una ciència, em pensava que els que tenen cadires a les universitats apreciaven la labor dels seus col·legues professionals de la Física. Però no, és clar, són científics i l'opinió dels científics no és volguda a la nostra societat.
Així estem.
Sort que el professor Llebot contesta avui a Sala i Martín:

Coincido con la opinión del señor Xavier Sala i Martín expresada en otro de sus artículos en "La Vanguardia" según la cual la interpretación conspirativa de la historia es extraordinariamente infantil y quebradiza y que, por lo tanto, debemos limitarnos a la lógica de los datos. Por lo que hace referencia al calentamiento global y al cambio climático, a mi entender, la lógica de los datos es aplastante.
¡Para no verlo, si que se necesita un dogma de fe!

Un estudi pagat pel govern holandès revela que els telèfons mòbils de tercera generació poden causar nàusees i mals de cap, segons explica el diari El Mundo.
Serà possible aquesta vegada fer un debat sensat i amb seny o tornarem al debat acientífic que tant va caracteritzar la implantació de la telefonia mòbil de segona generació? Recordo que en aquell debat la veu dels professionals de la ciència va ser molt poc escoltada. Resulta que vivim en una societat tecnològica però acientífica. Una llàstima.

Torno a estrenar disseny. Espero que us agradi. Aquests dies estic una mica en proves, per tant pot ser que hi hagi petits canvis properament.
Usuaris de Microsoft Internet Explorer. En teoria aquesta web s'hauria de veure bé amb qualsevol navegador. Espero que no tingueu problemes. De totes maneres ja ho comprovaré.