Bits des d'un racó de la xarxa

A partir d'ara deixo d'utilitzar els mots bitàcola, blog o dip. Simplement utilitzaré bloc ja que un blog no és més que un bloc de notes. Així de simple i així de català.

Si voleu saber quan de temps fa que m'ho rumio aquí ho podeu veure. El pas l'he donat perquè he vist que bloc ha estat molt ben acceptat. Ja m'ho he trobat a molts llocs, per exemple aquí o aquí. Es veu que a Vilaweb també ho empren tot i que jo no ho he llegit, encara.

Ahir navegant per aquests mars digitals em vaig trobar amb una eina molt interessant. Es diu Peercast i és un programa que permet a qualsevol persona, amb molt poqueta amplada de banda, emetre ràdio per Internet. Això és possible ja que el sistema és P2P de manera que tota persona connectada a la xarxa Peercast fa de repetidor. A més, també permet emetre ràdio anònimament, cosa que és molt important.

De moment l'eina està una mica verda però, el dia que es pugui instal·lar i fer funcionar amb un parell de clics, ja em veig a tota la munió de bloggers agafant el micro i explicant vida i miracles a través de les "ones". Pot ser un fenòmen ben curiós i interessant. Una gran oportunitat per a escoltar milers de noves opinions, sense oblidar la gent que podrà fer de DJ i emetre les seves composicions i mescles per la xarxa. Per fi la gran ocasió d'escoltar ràdio sense haver d'escoltar 24h de futbol i de polítics plastes, que per desgràcia, són majoria (ja se que existeixen Radio3 i altres, però són una gran excepció!).

A veure si això succeix. La ràdio i el video a la xarxa només seran interessants quan siguin plenament democràtics, és a dir, quan siguin a l'abast de tothom. Peercast pot ser un bon pas endavant. De moment, però, continuarem escrivint; que és un format que ha demostrat molts d'èxits! D'aqui que tinguem un google per a veu...

Gràcies a Jesús Corrius que ha enviat un missatge a la llista admpub de Softcatala m'he enterat que avui fa 20 anys que Richard Stallman va enviar un missatge a Usenet anunciant el començament del projecte GNU!

Gràcies Richard!
Felicitats a tots els que useu sistemes GNU!

Happy Hacking!


Relay-Version: version B 2.10 5/3/83; site utzoo.UUCP
Posting-Version: version B 2.10.1 6/24/83; site mit-eddie.UUCP
From: RMS@MIT-OZ@mit-eddie.UUCP (Richard Stallman)
Newsgroups: net.unix-wizards,net.usoft
Subject: new UNIX implementation
Message-ID: <771@mit-eddie.UUCP>
Date: Tue, 27-Sep-83 13:35:59 EDT
Article-I.D.: mit-eddi.771
Posted: Tue Sep 27 13:35:59 1983
Date-Received: Thu, 29-Sep-83 07:38:11 EDT
Organization: MIT AI Lab, Cambridge, MA
Lines: 90


Free Unix!

Starting this Thanksgiving I am going to write a complete
Unix-compatible software system called GNU (for Gnu's Not Unix), and
give it away free to everyone who can use it. Contributions of time,
money, programs and equipment are greatly needed.

To begin with, GNU will be a kernel plus all the utilities needed to
write and run C programs: editor, shell, C compiler, linker,
assembler, and a few other things. After this we will add a text
formatter, a YACC, an Empire game, a spreadsheet, and hundreds of
other things. We hope to supply, eventually, everything useful that
normally comes with a Unix system, and anything else useful, including
on-line and hardcopy documentation.

GNU will be able to run Unix programs, but will not be identical
to Unix. We will make all improvements that are convenient, based
on our experience with other operating systems. In particular,
we plan to have longer filenames, file version numbers, a crashproof
file system, filename completion perhaps, terminal-independent
display support, and eventually a Lisp-based window system through
which several Lisp programs and ordinary Unix programs can share a screen.
Both C and Lisp will be available as system programming languages.
We will have network software based on MIT's chaosnet protocol,
far superior to UUCP. We may also have something compatible
with UUCP.


Who Am I?

I am Richard Stallman, inventor of the original much-imitated EMACS
editor, now at the Artificial Intelligence Lab at MIT. I have worked
extensively on compilers, editors, debuggers, command interpreters, the
Incompatible Timesharing System and the Lisp Machine operating system.
I pioneered terminal-independent display support in ITS. In addition I
have implemented one crashproof file system and two window systems for
Lisp machines.


Why I Must Write GNU

I consider that the golden rule requires that if I like a program I
must share it with other people who like it. I cannot in good
conscience sign a nondisclosure agreement or a software license
agreement.

So that I can continue to use computers without violating my principles,
I have decided to put together a sufficient body of free software so that
I will be able to get along without any software that is not free.


How You Can Contribute

I am asking computer manufacturers for donations of machines and money.
I'm asking individuals for donations of programs and work.

One computer manufacturer has already offered to provide a machine. But
we could use more. One consequence you can expect if you donate
machines is that GNU will run on them at an early date. The machine had
better be able to operate in a residential area, and not require
sophisticated cooling or power.

Individual programmers can contribute by writing a compatible duplicate
of some Unix utility and giving it to me. For most projects, such
part-time distributed work would be very hard to coordinate; the
independently-written parts would not work together. But for the
particular task of replacing Unix, this problem is absent. Most
interface specifications are fixed by Unix compatibility. If each
contribution works with the rest of Unix, it will probably work
with the rest of GNU.

If I get donations of money, I may be able to hire a few people full or
part time. The salary won't be high, but I'm looking for people for
whom knowing they are helping humanity is as important as money. I view
this as a way of enabling dedicated people to devote their full energies to
working on GNU by sparing them the need to make a living in another way.


For more information, contact me.
Arpanet mail:
RMS@MIT-MC.ARPA

Usenet:
...!mit-eddie!RMS@OZ
...!mit-vax!RMS@OZ

US Snail:
Richard Stallman
166 Prospect St
Cambridge, MA 02139

Fa uns dies us prometia que reescriuria completament el post titulat "MSN Messenger, els estàndards oberts i la República dels bits". Doncs tal com us vaig prometre ho he fet, aquí en teniu la versió 2.0pre1. No és la versió definitiva ja que espero que algú de vosaltres n'aporti alguna cosa! Espero que us agradi!

En una nota de premsa Proinnova declara que amb la votació de la proposta de directiva de patentabilitat de programari el Parlament europeu dóna un important senyal a la Comissió i al Consell en contra del les patents de programari.

Votación de la propuesta de directiva. Se aceptan las enmiendas que limitan efectivamente la patentabilidad del software. El Parlamento Europeo dice no a las patentes de software en una votación histórica.

Ara la proposta ha de passar pel Consell on, molt probablement, alguns governs intentaran treure les positives esmenes introduides al Parlament.

La guerra continua però hem avançat, estem guanyant les primeres batalles!

Resulta ara que MSN tanca els seus xats. No penso entrar en les raons de Microsoft ja que no se les creu ningú. Tots sabem perquè ho fan.

El més interessant és que hi ha gent que es queixa, que diu que això va en contra de la llibertat a la xarxa! Però què diuen!? Si tots aquests que fan xats a MSN els fessin en sistemes de protocols oberts i amb programari lliure no tindrien aquests problemes. A veure si el tancament dels xats i les restriccions a MSN Messenger convencen a la gent a provar el programari lliure.

Com més restringeixi Microsoft els seus serveis millor. Les coses com són.

Ja fa molt de temps que necessitava un feed RSS, per a ser indexat a Feedster i per a ajudar als lectors a seguir-me. Finalment després de recerques frustrades per la xarxa he decidit fer-lo manualment. Així que a cop d'editor ja el tinc. El trobareu aquí. De moment no poso l'enllaç a la columna de la dreta ja que estic de proves.

No trobeu lamentable que totes les notícies que rebem sobre el cas de Tony King vinguin motivades per publicacions del diari sensacionalista The Sun? Què li passa a la premsa d'aquí?

Viure la xarxa no és suficient, Internet ens està canviant les regles del joc d'una manera tan bèstia que convé que ens parem i la pensem. Això és el que First Monday ens convida a fer. Seure llegir i pensar la xarxa. Tota una mina d'articles per entendre aquest món que tant ens ha fascinat.

Us interessa la Mecànica Clàssica? Doncs aquí teniu un llibre que té prou bona pinta.

Si no en teniem prou amb les patents, a la UE també ens volen modificar la legislació dels drets d'autor, molt a l'estil de la DMCA. Un dia d'aquests un agent armat de la SGAE entrarà a la nostra dutxa quan cantem de bon matí. Mercè Molist ens ho explica.

Ahir vespre vaig assistir als I Jocs Fractals de la vila de Gràcia organitzats pel Kernel Panic. David Casacuberta, filòsof dedicat a la defensa dels drets civils a la xarxa, va parlar dels enemics no tan obvis que tenim els moviments relacionats amb el copyleft i els drets civils al ciberespai. Entre altres coses va dir que no haviem de menyspreuar l'enemic, aquest entén prou bé el que passa i té eines prou potents per a anular-nos. Un exemple de que saben el que es fan: "Networks and Netwars: The Future of Terror, Crime, and Militancy" [pdf].

En aquest llibre analitzen els moviments alternatius en xarxa. És preocupant perquè posa en el mateix sac a Bin Laden, els cartels colombians, el moviment de Seattle i els defensors dels drets humans. A continuació us poso uns paràgrafs d'un article dels mateixos autors que més o menys resumeix el llibre. Aquestes paraules són molt similars al prefaci del llibre:

The fight for the future makes daily headlines. Its battles are not between the armies of leading states, nor are its weapons the large, expensive tanks, planes and fleets of regular armed forces. Rather, the combatants come from violent terrorist networks like Osama bin Laden's al-Qaeda, drug cartels like those in Colombia and Mexico, and militant anarchists like the Black Bloc that ran amok during the Battle of Seattle. Other protagonists - ones who often benefit U.S. interests - are networked civil-society activists fighting for democracy and human rights around the world.

From the Battle of Seattle to the "attack on America," these networks are proving very hard to deal with; some are winning. What all have in common is that they operate in small, dispersed units that can deploy nimbly - anywhere, anytime. All feature network forms of organization, doctrine, strategy, and technology attuned to the information age. They know how to swarm and disperse, penetrate and disrupt, as well as elude and evade. The tactics they use range from battles of ideas to acts of sabotage - and many tactics involve the Internet.

So far, across this new landscape of conflict, the edge has gone to the networks. Hierarchy-oriented states must learn to transform themselves along networked lines, or they will face the increasingly daunting prospect of struggling against a rising tide of both civil and uncivil networks enabled, and impelled forward, by the information revolution.

Aquest llibre és finançat per diferents instituts vinculats a la secretaria de defensa dels Estats Units d'Amèrica.

Preparem-nos per la lluita. Estudiem els moviments dels neoconservadors. Construim la República dels bits.

Si algú de vosaltres és jurista, per favor, no em tiris pedres!

Degut a la velocitat que canvien les coses al nostre voltant les lleis solen perdre el seu sentit molt ràpidament i passen coses tan absurdes com els canons als CDs, les patents de programari, .... De fet no tot és tecnològic, això també passa en temes molt més mundans, m'agradaria saber quantes lleis franquistes encara són vigents.

En general les lleis caduques solen servir per a beneficiar als oligarques establerts. Quan una llei perd el seu sentit, és a dir, quan les regles del joc ja no són les mateixes que quan es va crear, és molt més difícil fer-la complir (drets d'autor) i llavors l'estat ha de posar en marxa la màquina repressora. És evident que això satisfà als conservadors més rancis (partits de gavines i similars) que n'intenten treure el màxim profit i intenten evitar que la llei canvii; la sacralitzen (constitució?) i la defensen sense arguments. "És evident que ha de ser així" solen dir. Qui no pensi igual és un terrorista, com a mínim.

Això també se sol sumar a la incompetència més dura on els conservadors agafen gent del seu tarannà per a escriure informes (a lo Soto) per a promoure la cultura del futur. Volen anar de moderns però són tan cutres que confonen els conceptes més elementals (patents, drets d'autor, programari propietari amb programari patentat, programari lliure amb programari gratuït. Llegiu l'entrevista a Soto, us fareu un fart de riure del poc que s'entera aquest home del seu treball. A cada resposta diu una animalada!). Ells de futur no en saben res. Res de res. Només els interessa el passat. Les coses com són neocon (us acabo de regalar un rodolí patètic! perdoneu-me! jajajaja)

L'única manera que se m'acud d'acabar amb aquest conservadurisme és fent lleis amb data de caducitat. Això com a mínim, obligaria als legisladors a replantejar-se els problemes de la societat cada 10 anys, per exemple. A veure si així aconseguim que el cansament d'escriure noves lleis els faci perdre l'energia que perden per la boca insultant-se tot el dia i s'apliquen més a enterar-se de què passa en aquest món.

I si no donen l'abast? Doncs com avui en dia amb la justícia. Si no s'espavil·len i tenen muntanyes de papers, doncs "silenci administratiu" i campi qui pugui! A passar-s'ho bé! Les coses o es fa bé o no es fan.

Apa, m'he quedat a gust! Salut a tots i gràcies per passar per aquestes pàgines!

Ja fa temps que no sento parlar dels possibles perills dels mòbils per a la salut. Suposo que és perquè la gent ha quedat tant engaxada al mòbil que ja no hi volen pensar, la clàssica actitud a curt termini dels humans. Però avui a Slashdot he llegit una història prou curiosa. Resulta que els telèfons mòbils dels empleats dels hospitals poden ajudar a escampar una bactèria molt resistent als antibiòtics i molt perillosa. Entre un 50 i un 60% dels infectats moren.

En to de broma l'autor de l'escrit de Slashdot es demana a veure quant de temps es tarda per tal que algú inventi un mòbil esterilitzable. Personalment crec que és molt més senzill eliminar els mòbils dels hospitals. Això tothom estarà més tranquil. No us ho sembla?

L'altre dia vaig llegir a la "Bitácora de la Sociedad de las Indias Electrónicas" un article molt interessant sobre el copyleft. Llegiu-lo. Però sobretot, el que és interessant és un correu electrònic que acaba de rebre l'autor. És d'una banda de música que s'ha passat al copyleft i calculen que les coses els aniran molt millor ara.

Sembla que el copyleft es va difonent, a poc a poc però sens pausa.

:-)

Algú que no sigui Alejandro Sanz dubta del copyleft?

Doncs llegeix aquests tres bons articles i canviaràs d'opinió. O almenys dubtaràs de la teva posició.

Al diari francès Libération he trobat una imatge molt bonica de l'huracà Isabel que actualment s'està apropant a les costes dels Estats Units d'Amèrica.

Per primera vegada en la meva vida he sentit un terratrèmol! I m'he cagat, les coses com són.

Ha estat a la ciutat de València, al barri del Carme tot just fa deu minuts. Era tan tranquil a l'ordinador quan l'edifici s'ha saccejat, ha estat un cop sec però contundent. Sóc en un vuitè pis d'un edifici vell, podeu imaginar que s'ha mogut prou. Uffff

Just després del moviment he decidit abandonar l'edifici, estava cagat, suposo que pàl·lid. Però en obrir la porta he trobat a dos veïns que sortien de l'ascensor i no havien notat res. Res de res. M'he sentit bastant imbècil. Per sort la meva germana m'ha trucat i m'ha dit que el carrer també havia tremolat!

Ufff!

Actualització: He vist a la televisió que el terratrèmol ha estat de 4.3 graus. Quasi res. Tota una experiència!

Aquí teniu una mica de demagògia: "Silencis polítics sobre l'ITER de Vandellòs", article signat pel portaveu d'Els Verds - Aternativa verda.

No tot el que porta el llinatge "Nuclear" és dolent. Això no vol dir que no haguem d'anar alerta. No es pot acceptar una nova opció energètica a cegues, però negar-la d'entradra em sembla molt demagògic i més quan es tracta de fusió, que no hem de confondre amb la fissió que ha de quedar completament descartada.

Amb les energies alternatives passa una cosa similar. Quasi mai sento parlar del contaminant que és la insdústria de plaques solars, entre d'altres. És una llàstima perquè tampoc podem acceptar a cegues aquestes energies que són molt necessàries. Hem de ser conscients que les necessitem però també tenen les seves contrapartides, i d'això mai en sento parlar. Una llàstima.

D'aquesta manera, amb la cooperació dels uns i dels altres mai superarem la petrodependència que tant ens està matant.

A l'arena política ja se sap, la demagògia és el plat de cada dia, ningú no se'n salva.

Dia 9 vaig escriure un post titulat "MSN els estàndards oberts i la República dels bits". Ara en mirar-me aquest post me n'adono que no m'agrada gens com ha quedat. A part de certs errors lingüístics seriosos veig que no l'he estructurat prou bé i que el to no és el més adequat, és per això que he decidit reescriure'l de nou. Ja he començat i crec que, de moment, el nou resultat és prou millor. Suposo que un dia d'aquests el penjaré aquí, tot i que ara estic de vancances i lluny de casa.

A partir d'aquest fet, no és la primera vegada que em passa, suposo que tampoc serà la darrera, he decidit que intentaré canviar una mica les pautes que segueixo per a publicar aquí.

Fins ara simplement escrivia espontàniament, de fet des que tenia la idea fins que la publicava passava només una horeta.

A partir d'ara, quan l'escrit sigui una mica llarg, abans de prémer ENTRAR i publicar-l'ho el deixaré reposar i el publicaré el dia següent després d'una revisió. Espero que això faci pujar una mica la qualitat del blog.

Tot i això el blog mantindrà certa espontaneitat ja que continuaré escrivint coses curtes com fins ara.

Espero que estigueu d'acord amb els canvis!

Gràcies a les millores de Blogger ara podeu rebre i discutir els nous escrits d'aquest bloc de notes (blog) via correu electrònic.

Ara Blogger permet enviar els nous continguts a una adreça electrònica. Jo he creat una llista de correu a Yahoo! Groups (si algú troba una alternativa sense publicitat li ho agrairia molt) i he ordenat a Blogger que envii els nous continguts a la llista.

Per a subscriure-us només heu d'enviar un missatge buit a: pqs-bits-subscribe@yahoogroups.com
Quan us en canseu podreu donar-vos de baixa a: pqs-bits-unsubscribe@yahoogroups.com

Yahoo! Crea una adreça web per a cada llista. La web d'aquesta llista és: http://groups.yahoo.com/group/pqs-bits/

No cal que tingueu un compte a Yahoo! per a utilitzar aquest servei.

Espero que us sigui útil!

Fa uns dies us parlava de dels estàndards oberts, de la República dels bits i de la importància que ningú no pugui controlar a voluntat els fluxos d'informació a la xarxa. És evident que la xarxa és una eina democratitzadora molt important. A través d'ella persones com nosaltres, hem deixat de ser simples receptors passius d'informació per a esdevenir emissors.

L'estructura en xarxa permet a les persones expressar-se i comunicar-se amb una facilitat extrema, canviant la manera en que el coneixement flueix. Per sort cada vegada és més difícil el control sobre la producció d'informació. Ara qualsevol persona que tingui alguna cosa a dir pot fer-ho a través d'Internet amb un cost d'entrada molt baix. Però per tal que aquest món, on tothom s'expressa en llibertat, pugui ser possible hi ha d'haver unes regles del joc que tothom respecti. És la única manera de mantenir aquesta igualtat per a produir informació. En una República dels bits ideal l'única diferència entre els ciutadans és el seu coneixement i la seva capacitat per a produir, o rebre, informació. És a dir, s'haurien de satisfer els principis republicans de llibertat, d'emetre i rebre informació, igualtat, de regles per a tots, i fraternitat, tots som conscients del patrimoni comú que és la República dels bits i en respectem les regles.

Aquest món ideal queda completament pervertit quan un element té la capacitat de ser, per exemple, més "igual" que els altres, o de ser més "lliure" que els altres. Clarament l'empresa Microsoft amb els seu monopoli deforma les regles del joc fent impossible la realització de la República dels bits. Microsoft controla o intenta controlar al màxim els recursos que fan possible la llibertat dels fluxos d'informació. "La informació vol ser lliure", malgrat Microsoft.

Però què té a veure tot això amb MSN Messenger?

La missatgeria instantània és un mètode molt bo per a comunicar-nos, un dels tants que tenim els habitants de la malalta República dels bits. Resulta però que, a diferència d'altres mètodes com són la World Wide Web o el correu electrònic, on totes les eines respecten unes mateixes regles que tothom coneix fent possible, entre d'altres coses, la llibertat d'elecció de programari i la transparència del mètode, Microsoft ha aconseguit, amb el seu monopoli, controlar el protocol (les regles del joc) més estès de missatgeria instantània. És a dir, l'empresa amb seu a Redmond, ha aconseguit controlar una de les maneres en que ens comuniquem les persones.

Però per què ens queixem tots ara si érem feliços emprant el MSN Messenger?

Aquí hem de fer un mea culpa. Microsoft va utilitzar una tàctica molt bona per a imposar-se en aquest segment del mercat de les comunicacions, va deixar el seu protocol "mig obert" de manera que altres fabricants de programari (quan dic fabricant dic també el programador que s'expressa fent un client de missatgeria instantània propi i l'allibera sota la GPL o similar) poguessin fer clients compatibles amb MSN. És a dir, jo a casa meva, emprant GNU/Linux i el client lliure Gabber, podia parlar amb la meva cosina que utilitza MSN Messenger sobre Windows XP. És a dir, jo que tant m'omplo la boca de programari lliure i llibertat, vaig estar ajudant a estendre un protocol no obert, propietat de Microsoft. Probablement si m'hagués queixat abans la meva cosina s'hauria canviat a Jabber.

El problema ha emergit a la superfície quan Microsoft, molt lícitament, ha decidit tancar el seu protocol, el qual nosaltres hem pres com a estàndard de fet. És a dir, a partir d'ara, si vull comunicar-me mitjançant missatgeria instantània ho he de fer amb un client autoritzat per Microsoft. És a dir, si utilitzo programari lliure ja me'n puc acomiadar.

L'alternativa

L'aternativa a que Microsoft, o qualsevol altre actor del món digital, puguin controlar la manera en que ens comuniquem es diur Jabber. Jabber no és un programa, és un protocol. És a dir, són unes regles del joc clares i iguals per a tots. Qualsevol persona que en sigui capaç pot escriure un programa que entengui aquest protocol. D'aquesta manera, cadascú pot triar quin programa utilitza per a comunicar-se. De fet funciona de manera molt similar al correu electrònic. Triem el programa que volem utilitzar, el configurem adequadament i ens comuniquem amb tothom, utilitzin Outlook, Evolution o Kmail. És indiferent. Però l'avantatge no només és aquest. El correu electrònic funciona descentralitzadament jo tinc l'adreça a quintanasegui.com, altres la tenen a yahoo.com lamevaempresa.biz o lamevaong.org. En canvi, per connectar-nos a MSN Messenger sempre passem pels servidors de Microsoft, la qual pot així controlar molt millor els fluxos d'informació. Probablement em deixo mil avantatges, però crec que, per començar, aquest dos ja són un bon motiu per a canviar. A Eines! ens van explicar molt bé, com ho hem de fer per a canviar-nos de sistema.

Alerta! Tot això no ho fem per fòbia a Microsoft. Simplement és una manera d'assegurar que les nostres comunicacions, els nostres negocis, etc. no depenguin d'un monopoli, o del seu destí. Us imagineu que teniu certs negocis basats en el sistema de missatgeria de Microsoft i aquesta, pel que sigui, decideix parar la xarxa? Aquesta és una qüestió de llibertat. Així de simple. És obvi que només allà on hi ha llibertat les societats progressen. No hem de permetre que per falsa comoditat la nostra República digital deixi de ser-ho.

Falsa comoditat? Però si MSN Messenger és molt fàcil! El Jabber aquest sembla molt complicat!

El Jabber NO és complicat. És tan complicat com configurar el correu electrònic. Dir que el que ens dóna Microsoft és més senzill que el que ens dóna el programari lliure és fals. És un mite. L'única diferència és que per a emprar programari lliure un ha de prendre una decisió i, desgraciadament, en el món de les tecnologies, sigui per falta de coneixement o per deixadesa, moltes persones opten per no decidir per acceptar que el que els ve a l'ordinador per defecte és el més adequat, sense plantejar-s'ho. És una llàstima.

En aquests moments tenim una gran oportunitat per a canviar. És obvi que el model que hi ha al darrere de la World Wide Web o del correu electrònic és molt eficaç. Ningú no controla aquests dos mètodes de comunicació. No permetem que això ens passi a la missatgeria instantània.

Animeu-vos a provar Jabber!

Us animo a que expliqueu els problemes i dubtes que tingueu al canviar de MSN a Jabber en els comentaris d'aquest post. Intentaré ajudar-vos tant com pugui.

En aquest article hi trobareu una argumentació interessant sobre el fenòmen, mal anomenat, pirateria.

Llegeixo al blog Arroz a banda que la Conselleria d'Educació i Esports del País Valencià s'ha pres molt seriosament la migració cap al programari lliure. A la Benaguasil Party'03 la representant de la Conselleria, Silvia Caballer va explicar que unificaran per llei els formants dels arxius, formaran els empleats i als concursos de l'administració s'exigirà el model de codi obert.

A veure si el PP valencià explica tot això a Jaume Matas i ens en podem aprofitar també a les Illes Balears. Ja que el govern de progrés no va fer res sobre el tema. Posats a fer, també podríen contagiar a CiU!

Darrerament a la blogosfera s'ha parlat bastant de Feedster. Un cercador que només cerca en arxius RSS (Un format per a l'intercanvi de continguts). En altres paraules, només cerca continguts de diaris, weblogs, etc. Ara no vull explicar-vos què és Feedster i quins avantatges té, això ho podeu llegir, per exemple, aquí (en castellà). El que jo us vul explicar és un truc concret que crec que us pot ser útil.

Ja fa molt de temps que estic cercant un bon lector de titulars (agregador) per a GNU/Linux. Cap de les alternatives m'ha deixat prou content. Resulta però que amb Feedster pots emprar qualsevol navegador com a lector i amb resultats prou satisfactoris. El procés és el següent:

• Anem a la Feedster.com i cerquem el nom del blog que ens interessa. Per exemple escrivim Carles Bellver


• Aquest cop hem tingut sort. El primer post que surt és del blog den Carles. És possible que ens surtin posts que no són del blog que cerquem sinó que parlen del blog. Però serà fàcil trobar el que ens interessa. Avui m'ha sortit el següent resultat:
  
  Punt final
  From: Sarcophilus.blog - hide - show: all images links rss
  
  Tinc pràcticament enllestit el meu nou recull. Si a algú li interessa llegir-lo abans que es publique (cosa que no sé ni quan ni com es farà), em pot escriure i li l'enviaria en format PDF.
  
  http://www.sarcophilus.com/lavidacanina/puntfinal.html - 60 words
  
  similar posts - cached - translate - published 2 days, 20 hours ago
  
  


• Una vegada fet això només hem de cercar a la línia que comença amb From: l'enllaç all. Hi fem clic a sobre i ens sortiran tots els posts den Carles Bellver.


• Per acabar ens hem de guardar l'enllaç d'aquesta pàgina a algún lloc i així hi podrem accedir sempre que volguem.