Bits des d'un racó de la xarxa

Lawrence Lessig eminent professor de dret a la Universitat de Stanford, i un dels grans defensors del programari lliure (concepte que tracta d'extendre a les altres branques del coneixement a través de Creative Commoms), escriu un weblog (ara que està tant de moda...). És en aquest weblog on he trobat una història prou interessant per absurda.

Starbucks és una cadena de cafés molt extesa als EEUU. Per fer-nos una idea, si a Barcelona hi ha un caixer de "La Caixa" a cada cap de cantó, a Nova York hi ha un local de Starbucks. Doncs bé, aquesta gent té una política de defensa del copyright que frega la locura.

Lessig diu que va rebre, d'una font fiable (que no revela), una història on s'explica que tres amigues, un dia, van anar a un Starbucks de Charleston. Allà van decidir fer-se unes fotos, ja que estaven de viatge. Doncs bé, just en haver començat, l'encarregada del local va sortir cridant i els va dir que no podien fer fotos! Que els locals (Starbucks 'environment') de la cadena estaven protegits per la llei del copyright!

Aquesta història no és única. En el mateix "post" Lessig també explica que això li va passar a ell mateix. La filla d'un amic seu sol anar amb una càmera de fotos, i un dia que van entrar en un local Starbucks, l'encarregat els va avisar que no podien fer fotos allà dins.

La gent de Starbucks s'ha pres la molèstia de contestar, no fos cas que perdessin algun client. Resulta que Starbucks no té cap política envers les fotografies no destinades als mitjans de comunicació! Si és cert, podríen haver avisat als seus empleats.

Pel que veig, això dels drets d'autor cada vegada se'n va més de mare! Arribarà un moment que algú protegirà el seu pentinat, la manera en que fuma (molts consideren que es pot fer artísticament) o, jo que sé, fins i tot com parla! Si fos així encara, però les grans empreses poden fer coses bastant terribles, a vegades sorprèn fins on pot arribar la imaginació dels seus "experts" acabats de llicenciar a Harvard!

Solució: Explicar a totes les persones que coneixem que això dels drets d'autor es pot fer d'altres maneres (GPL, Creative Commons,...) més obertes, més solidàries i sobretot, amb més sentit comú! A veure si entre tots aconseguim alguna cosa.

Per cert, de tot el que escric aquí o aquí se'n poc fer el que es vulgui sempre que es respecti aquesta llicència (de Creative Commons, és clar!).

Comenta-ho

En general tenim assumit que el destí de la humanitat és avançar, sempre endavant, anar descobrint nous metalls, noves maneres de fer eines, noves plantes per cultivar i animals per domesticar, nova industria, noves maneres de destruir el medi ambient, ... i així fins a inventar Internet i els weblogs.

Però de fet això no és així. A la Terra hi ha hagut bastantes cultures que enlloc d'anar cap endavant han anat cap enrere, és a dir, han perdut tecnologia. De fet, no cal anar lluny, només hem d'observar Europa a l'edat mitjana.

L'any 1642 els europeus van arribar a Tasmania (si imaginem Australia com una Menorca estirada en direcció vertical, Tasmania seria l'equivalent a l'Illa de l'aire.), allà hi van trobar una societat de caçadors-recol·lectors que no coneixien ni com fer foc, ni com cosir, ni com pescar (vivien a la costa i no menjaven peix), ni com navegar, ... De fet només tenien una eina, un raspador de pedra. Era la societat humana amb menys tecnologia en aquell moment!

Fins aquí res de sorprenent. El que sorpren és que fa 12.000 anys els tasmans sí que sabien com pescar amb xarxes, sabien fer fils i cordes, sabien cosir, sabien fer foc etc. Va ser en aquell moment que, en pujar el nivell del mar, Tasmania va quedar aïllada del continent australià. A partir de llavors els tasmans, completament aïllats de la resta del món (ni australians ni tasmans tenien barques per a atravessar l'estret que els separava), van anar perdent la tecnologia. Fins a perdre la capacitat de fer foc!

Ho trobo fascinant. Què pot fer que una societat vagi perdent tecnologia? Un pot pensar que com que no tenien competència no necessitaven res més i vivien feliços. Però home, em costa creure que no necessitessin fer foc, o fer-se un vestit que els protegís bé. A Tasmania hi fa fred!

Suposo que aquests és un dels misteris que no acabarem de resoldre mai (ingredient ideal per a fer una història interessant), podem fer conjetures, imaginar, fins i tot somiar. Simplement fascinant.

Per cert, això ho he llegit al llibre titulat "Evolución". Al capítol escrit per Jared Diamond titulat "La evolución de los gérmenes y las armas de fuego". L'autor ha publicat un llibre amb un títol molt similar.

Comenta-ho

Suposo que ja ho sabeu, el PP majoria absoluta a les Illes Balears.

Per sort el sol continua sortint per l'est cada matí... Quatre anys...

Digueu la vostra aquí (és un enllaç a una història de PuntBarra, per variar)!

A la NASA també hi ha gent a favor del programari lliure. Feu una ullada a aquest informe:

Developing An Open Source Option for NASA Software

Pot ser arriba tard, però si no és per aquestes eleccions serà per a les properes.

L'associació espanyola Hispalinux, que no para, té en marxa, juntament amb la catalana Softcatalà i d'altres, una campanya per a l'ús del programari lliure a les institucions públiques (aquí també). En el marc d'aquesta campanya han editat molts documents per a informar tant als polítics com als altres ciutadans. Si ets polític, o vols informar alguna candidatura, fes una ullada a aquests documents, et serà molt útil.

Si vols anar ràpid, llegeix la guia bàsica. Molt útil. Per a aprofondir una mica més, s'està elaborant un llibre blanc. Val la pena. Tenen un weblog on s'informa de les darreres novetats del document. La creació col·lectiva en marxa!

Personalment crec que l'ús de programari lliure a les institucions públiques és essencial en una democràcia. Les empreses privades que facin el que vulguin, allà elles, però les institucions públiques no poden jugar amb la informació del ciutadà! És un deure moral envers als administrats.

comenta-ho aquí

No crec que els blogs siguin un bon lloc on explicar coses personals. Ara faré una excepció. He fet el test del "Petit príncep" i m'ha sortit el següent resultat.

Sí, sí, ja ho se. Esteu farts de blogs que parlen sobre blogging. Això a mi també em sol cansar, però bé, avui toca parlar de blogs, perquè n'he trobat un prou divertit.

Es tracta de The dullest blog in the world, un weblog amb molta personalitat. L'autor, que no revela el seu nom, escriu frases curtes sobre coses de la vida quotidiana. En poso un d'exemple, així us estalvio un viatge.

I was busy doing some things and began to wonder how much time had elapsed. I glanced at my watch and saw the time displayed, thus providing an answer to my question.

Doncs ja ho veieu. Si estàs cansat dels típics weblogs d'entrades llargues i interminables on l'autor intenta desxifrar el perquè de tot plegat, doncs aquest és el teu blog. Entrades curtes, fresques i divertides sobre els temes més trivials. Té certa gràcia.

Per cert, pot servir per a repassar vocabulari útil en anglès, ja que parla de llaunes, rellotges, monedes, bolígrafs, salses, torrades,...

Per acabar us en poso un altre...

As I was sitting down I became aware that the temperature was neither too hot nor too cold. This being the case I made no adjustments to the temperature control on the central heating.

A El Periódico han publicat una entrevista a Miguel de Icaza, que aquests dies és per Barcelona.

No diu res que sorprengui però bé, GNU/Linux cada vegada ocupa més pàgines de diari.

On tots han fracassat Apple se n'ha sortit, i molt bé!

Segons diu una notícia de Reuters apareguda a Forbes, Apple ja ha venut més de dos milions de cançons a través del seu servei de venda de música a través d'Internet.

Fa una setmana va sortir una notícia sobre el mateix tema a La Vanguardia, on deia que Apple havia venut un milió de cançons. És a dir, els d'Apple venen una mitjana d'un milió de cançons per setmana. Tot un èxit. I de passada, han augmentat la venda d'iPods. Doble èxit.

Quin és el secret de tot això? No oblidem que tothom havia fracassat en la venda de música per Internet. Doncs, segons la notícia de La Vanguardia això és degut a que han relaxat les condicions de venda, i han fet un sistema senzill i que funciona bé. Tal com han fet amb l'iPod, el MacOS, etc. Al més pur estil Apple.

De moment només venen a usuaris d'ordinadors d'Apple i als EEUU. Quan això s'obri a usuaris de Windows i a tot el món, iTunes pot ser una bomba.

I els Linuxers què? Doncs suposo que a esperar que algú faci un clon del programa iTunes compatible amb la botiga. Tot és qüestió de temps.

Aquest és un petit comentari que he escrit arrel d'una notícia apareguda a Puntbarra.com. El comentari és al peu de la notícia, entre molts d'altres (espero), si ho voleu comentar aneu allà.

Sí senyor, molt bona iniciativa! És important que la gent sense coneixements tècnics pugui dir la seva a la xarxa. Els weblogs són una de les cares de la moneda (o del dodecaedre més bé), una altra pot ser campanyes.org.

Deixeu-me però fer una crítica. Mai m'he trobat una pàgina web on es pugui triar entre castellà d'Argentina, o castellà de Guatemala. Per què nosaltres sí que ho hem de fer? Crec que això és un signe de debilitat de la nostra llengua.

Jo sóc de Menorca (no vull que us penseu que sóc un centralista barceloní, que n'hi ha molts!). Estic d'acord que el català està massa centralitzat, però de moment és l'estàndard que tenim, i si no volem desapareixer em sembla que val la pena utilitzar-lo. I si no agrada crec que s'hauria de proposar un nou estàndard, però des de la unitat.

Això de les varietats dialectals és perillós. Perquè, on acaba una i comença l'altra? Suposo que en aquesta web jo hauré de triar varietat Balear, però em temo que em començaran a sortir nins i nines per tot, paraules que ha Menorca no diu ningú. Jo dic fillets i filletes. Com que l'estàndard (ens agradi o no) és nens o nenes, posats a triar prefereixo aquesta segona opció.

Una solució seria que a la web hi posessin varietat Menorquina, Mallorquina ...però així suposo que n'haurien de posar una per comarca i així no acabariem mai.

I per cert, quan fessin l'estàndard de Menorca quin seria? El de Maó, el d'Alaior, el de Ciutadella? A Menorca és possible saber de quin poble és la gent només sentint com parla! Ostres, suposo que a campanyes.org no posaran una varietat dialectal per municipi!

Amb aquesta petita exageració (ho reconec) estic intentant fer veure que això no té sentit per un mètode, per dir-ho d'alguna manera, de reducció a l'absurd.

No hem de confondre la llengua parlada amb l'escrita. Molts menorquins quan van al Principat, canvien de varietat dialectal i intenten parlar en català central, alguns amb més fortuna que d'altres. Normalment sentir-ho (a no se que ja portin molt de temps a Catalunya) fa pena, el resultat sol sonar ridícul, ja que ningú no domina la varietat dialectal del veí. En la llengua oral, en registres informals, sóc partidari de fomentar la varietat, i ho practico, però en la llengua escrita, que no és més que un conveni artificial, no ho oblidem, més val unificar-se, i així tots ens entenem. Si un valencià em diu oralment que avui no ha menjat safanoria i no l'entenc li demanaré que m'expliqui què és una safanòria, però en general, en mitjans escrits un no pot demanar a l'autor que li expliqui què vol dir un mot determinat, i no podem estar tot el dia cercant al diccinari Alcover Moll (http://dcvb.iecat.net), per exemple, la meitat dels mots d'un text.

Bé, suposo que m'heu entès, si el català vol sobreviure ha d'unificar a les totes l'estàndard escrit, aquest pot ser el central, el de la Franja, el Rossellonenc o una mescla de tots plegats, m'és igual, però que sigui un i que tothom ho tingui clar. De moment tenim el central i crec que és el que hem d'utilitzar.

Acabo de crear un índex de les entrades que, per una raó o altre, són més rellevants. Així no quedaran perdudes pels arxius.

El trobareu aquí

A la wiki d'Hispalinux estan recopilant les iniciatives dels diferents partits polítics envers el programari lliure.

Seguiu l'enllaç

Em sembla una iniciativa molt encertada, sobretot ara que s'apropen les eleccions.

Si ho vols comentar pots fer-ho aquí

Una perla:

El diccionari Català-Valencià-Balear, de Mossèn Alcover i Francesc de Borja Moll, és consultable per internet.

Això és molt important pels que estimem la llengua Catalana.

El trobareu aquí: http://dcvb.iecat.net/