En la nit del primer Nadal ressona aquest anunci: "... i a la terra pau als homes que estima el Senyor". I més tard, Jesús de Natzaret proclama a plena llum del dia: "feliços els qui treballen per la pau", i es presentava entre els atemorits deixebles amb la salutació «pau a vosaltres! ». Aquesta pau desitjada i fràgil, donada i rebuda, era quelcom més que un parèntesi, un ordre extern o la simple tranquil.litat de consciència.
La pau en el sentit bíblic original (el xalom hebreu) engloba la salut, el benestar, les bones relacions dins la família i amb els veïns, la seguretat. La pau és aquella situació interior i exterior que ens fa sentir a plaer en la vida, reconciliats en totes direccions. Aquesta pau és un somni, un anhel, una utopia, un cant coral, una pintura, un poema, pero també un compromís personal i col.lectiu, un camí.
La pau no és només la meta, és també el camí. I en el camí sorgeixen els conflictes: afrontar-los sense perdre la meta de vista comporta (com diu un text de Taizé) "neutralitzar el verí de les paraules que féren; no encallar-se en els malentesos; desactivar els inicis dels conflictes".
Que aquest NADAL de 2005 i la propera jornada mundial de la pau -el 1r de gener de 2006- no siguin un parèntesi entre agressions, sinó una fita irreversible en el camí de la PAU.
JUSTÍCIA I PAU DE MENORCA