Temporada de concerts 49 (1)

 

Programa

Igor Stravinsky (Rússia, 1882- Nova York,1971)
Suite de L’Histoire du Soldat (1919)

I. Marche du Soldat
II. Le Violon du Soldat
III. Petit Concert
IV. Tango-Valse-Rag
V. La Danse du Diable

Aram Khachaturian (Rússia, 1903-1978)
Trio per a clarinet, violí i piano (1932)

I. Andante con dolore, molto espressione
II. Allegro
III. Moderato

Béla Bartók (Hongria, 1881- Nova York, 1945)
Contrasts (1938)

I. Verbunkos (dansa de reclutament). Moderato, ben ritmato
II. Pihenó (relaxació). Lento
III. Sebes (dansa ràpida). Allegro vivace

 

London Béla Trio

Provenint d'indrets tan diferents com Menorca, França i Nova Zelanda, aquests joves músics s'han conegut en el marc de la Guildhall School of Music and Drama de Londres, on actualment estan realitzant estudis d'alta especialització. Tot i la seva curta però intensa trajectòria, aquesta formació ha rebut consells de Caroline Palmer, Julian Farrell, Ida Bieler (Heine Quartet) i els membres del Belcea Quartet: Corina Belcea, Krzysztof Chorzelski i Antoine Lederlin.

London Béla Trio neix amb l'objectiu de fer música de cambra amb tres instruments molt diferents entre sí que de tant en tant juguen a assemblar-se. El repertori per a aquesta formació és bàsicament música del segle XX i també peces pròpiament contemporànies, que en general exigeix una gran personalitat individual i de conjunt.

El programa que avui oferim té molt a veure amb les arrels populars d'aquests grans creadors del segle passat. Cada compositor en fa un ús personal, però en definitiva tots volen explicar històries.

 

Stravinsky va composar L'Histoire du Soldat a partir d'un llibret basat en un conte popular rus escrit en francès per C. F. Ramuz. Es tracta d'una paràbola sobre un soldat que ven el seu violí al dimoni a canvi d'un llibre que prediu el futur de l'economia. La versió original és per a septet (violí, contrabaix, clarinet, fagot, trompeta, trombó i percussió) i tres actors: el soldat, el dimoni i el narrador. Tot i que la formació inicial és ja prou reduïda (deixa entreveure la precarietat que la Primera Guerra Mundial va provocar), Stravinsky va fer aquesta reinstrumentació per a trio per tal de fer la peça més accessible.

Nascut a Armènia, Khachaturian va ser membre de la mateixa generació de compositors soviètics que Prokofiev i Shostakovich. Va treballar majoritàriament sota les restriccions del Realisme Socialista, on la política artística decretava que la música havia de ser melodiosa, optimista i amb arrels de la cançó del poble. El primer moviment del trio és un duet líric entre el clarinet i el violí amb l’acompanyament del piano, on llueixen ornaments a la manera de la improvisació folklòrica armènia. L’ Allegro està clarament en deute amb la dansa popular, i el tercer moviment està format per una sèrie de variacions sobre una melodia d'Uzbekistan.

Béla Bartók només va escriure una peça que inclou un instrument de vent en tot el seu repertori cambrístic, i potser no ho hagués fet sense l'encàrrec de Benny Goodman. Com el seu nom indica, l’obra es basa en els contrasts de sonoritats entre els diferents instruments, que van a parar sempre a les arrels de la música hongaresa. També són presents les influències de la música de Gamelan (Indonèsia), especialment al segon moviment. Aquesta obra de gran virtuosisme va ser concebuda per a una gira als Estats Units, on Bartók tocava el piano, intentant fugir d’una Europa en plena ebullició bèl·lica.