Orquestra de Cambra Illa de Menorca

Temporada 2008

1a producció

 

Concert organitzat per:

Gestió tècnica:

 

Amb la col·laboració de:

 

Programa

Franz Josep Haydn (1732- 1809)

Concert en Re Major per a piano i orquestra, Hob. XVIII/11
I. Vivace
II. Un poco adagio
III. Rondó a l’hongarese. Allegro assai

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

Concert núm. 9 en Mi bemoll Major per a piano i orquestra, K 271
I. Allegro
II. Andantino
III. Rondeau. Presto

— Pausa —

Franz Schubert (1797- 1828)

Simfonia nº5 en Si bemoll Major, D.485
Allegro
Andante com moto
Menuetto. Allegro molto-Trio
Allegro vivace

 

Paul Badura-Skoda

Paul Badura-Skoda és un dels més il·lustres representants actuals de la tradició vienesa, ja que ajunta els coneixements assolits en un passat prestigiós amb les descobertes de la musicologia més escrupulosa.
Pianista, director d'orquestra, musicòleg i professor, Paul Badura-Skoda va néixer a Viena l’any 1927. Estudià piano des de la infantesa, però no es va decidir per la professió de músic fins que escoltà en concert Edwin Fischer, Alfred Cortot, Hans Knappertsbusch i Wilhelm Furtwängler. Després de la guerra, entra al Conservatori de Viena, i segueix els cursos de perfeccionament d'Edwin Fischer a Lucerna, del qual es convertirà en deixeble i, posteriorment, en ajudant.

Des del 1949 és contractat per Wilhelm Furtwängler, i els seus companys són Karajan, Scherchen, Krips, Schuricht i Szell. Gràcies als nombrosos discs que enregistrà llavors, especialment els apareguts a Westminster, la seva reputació s'estengué ràpidament per tot el món, i és així que el 1953 va omplir de gom a gom l'auditori en tocar en el seu primer concert a Nova York, fet que es repetí uns anys després en el debut a Tòquio.

Però aviat l'artista evolucionà d'una manera més original: inicià dos camins paral·lels que responien a la seva exigència de restituir de la manera més fidel possible les obres de la gran tradició clàssica, tant pel que fa a la forma com a l'esperit.

Comença amb la musicologia: els textos de què es disposava en l'època eren plens d'errades, per això estudia manuscrits, edicions originals, tractats d'interpretació, que cerca tant a les biblioteques com a les col·leccions privades. El resultat és considerable: edicions Urtext, articles a les revistes especialitzades, obres de referència, especialment L'art d'interpretar Mozart al piano i L'art d'interpretar Bach al teclat.

Però va més lluny i inicia una evolució capital en la historia de la interpretació en introduir els instruments antics dins el repertori apropiat, de manera que obre el camí a les interpretacions en concert, en què el seu joc brillant i la seva imaginació sedueixen l'auditori. Corona el seu projecte enregistrant Mozart, Beethoven i Schubert amb els fortepianos de la seva col·lecció personal.

El repertori en què es revela el talent de Paul Badura-Skoda és immens: hi ha els compositors vienesos, que excel·leixen per la seva sensibilitat i elegància i que són el cor del seu món musical, però poques obres des de Scarlatti a la música contemporània li són desconegudes; Brahms, Berg, Bartók, Debussy, Ravel, li són familiars i troben als seus dits interpretacions càlides, emotives i exemplars. El seu humanisme musical i la seva espiritualitat descobreixen un interlocutor excepcional en la trobada amb Frank Martín. La seva amistat ha estat il·lustrada per la dedicatòria de dues obres: el segon Concert per a piano i orquestra (1970) i la Fantasia sobre ritmes de flamenc (1974).

L'intèrpret també és compositor: al costat d'obres originals escrites en el llenguatge de l'època, ha completat obres inacabades de Schubert o de Mozart, com per exemple el cèlebre Concert de la Coronació (al qual faltava la part per a la mà esquerra). També és autor de cadències i ornamentacions per als concerts de Mozart que acompanyen la seva vida cosmopolita després de més de mig segle.

Finalment, com a professor, és una autoritat reconeguda. Dotat d'un talent pedagògic destacable, transmet amb fervor l'esperit de la gran tradició i revela als joves les premisses dels grans secrets: “Abans de tocar, cal imaginar una sonoritat bella, i per saber que és una sonoritat bella, cal escoltar els grans pianistes. Escoltau Cortot: no colpeja mai el piano. Els grans pianistes Cortot, Kempff, Horowitz, tot i que tenen tècniques molt diferents, empren el mateix mètode: exerceixen una gran pressió per interpretar la melodia, amb els dits molt a prop del teclat, sense colpejar-lo mai”.