XXXVIII Festival de Música de Maó

Menorca 2011
Teatre Principal de Maó

Agost

Músics

Concertino-director: Gordan Nikolic
Violins I: Dani Cubero, Eva Febrer, Borja Mascaró, Biel Graells, Judit Bardolet Francina Moll, Imma Escrivà, Josep Esteve,
Violins II: Salvador Esteve, Maria Sanz, Josep Mascaró, Noelia Fanals, Marga Gual, Begonya Canet, Toni Tudurí, Carme Cardona,
Violes: Joan Fèlix, Francisco Ainoza, Jaume Fabregat, Sara Soriano, Víctor Mateo
Violoncels: Amat Santacana, Pau Cardona, Míriam Fèlix, Marc Renau
Contrabaixos: Wojciech Sobolewski, Anna Zofia Endzelm
Flautes: Enrique Sánchez, Andriy Lemekh
Oboès: Daniel Fuster, Vicent Salvador
Clarinets: Ona Cardona, Joan Mesquida
Fagots: Juan Pedro Fuentes, Álvaro Prieto
Trompes: David Rosell, Pau Valls
Trompetes: Cati Mariano, Vicent Garcia
Timbales: Armando Lorente

Programa

Ludwig van Beethoven
Concert per a violí, violoncel, piano i orquestra op.56 “Triple Concert”

Felix Mendelssohn
Simfonia per a cordes núm.13 en do menor “Symphoniesatz”

Felix Mendelssohn
Simfonia núm.4 en la major op.90 “Italiana”

El concert

El Triple Concert op.56 és l’únic que Beethoven dedicà a més d’un instrument solista. Composat entre 1804 i 1805, fou estrenat als concerts d’estiu "Augarten" de Viena. Segons el biògraf Anton Schindler, fou escrit per a l’Arxiduc Rodolf d’Àustria, alumne de Beethoven, que si bé arribà a ser un consumat pianista, en aquesta època era encara jove, la qual cosa explicaria que la part de piano sigui molt vistosa però menys difícil que les altres. No es té coneixement de que Rodolf interpretés la peça i al moment de publicar-la, l’obra sortí dedicada a un altre dels mecenes de Beethoven, el príncep Lobkowitz.

La Sinfonía n.º 4 en la major op.90, coneguda com «la Italiana», és una obra de maduresa del compositor Fèlix Mendelssohn, al contrari de les seves Simfonies per a cordes que van ser obres de joventut (en composà dotze entre els 12 i els 14 anys d’edat). La “Italiana” té els seus orígens en un viatge a Itàlia que va fer el 1830. Si bé fou el color i l’atmosfera d’Itàlia el que l’inspirà, només la dansa folklòrica del final (saltarello) té sabor italià. La simfonia, completada el 1833 a Berlin, fou estrenada a Londres pel mateix compositor dirigint l’Orquestra Simfònica de Londres. Mendelssohn no acabà del tot satisfet i va fer algunes modificacions que malauradament no s’han conservat. Així i tot, aquesta obra es considera una de les joves simfòniques del segle XIX. L’obra només es publicà després de la seva mort.

Gordan Nikolic, violí i director

Nascut el 1968 a Sèrbia, es graduà amb honors al Musikhochschule de Basilea estudiant amb Jean-Jacques Kantorov. També treballa amb Lutoslawsky i Kurtág i guanya els premis internacionals Tibor Varga, Niccolò Paganini (Gènova), Cità di Brescia i el Vaclaw Hummel (Zagreb).
Després d’haver exercit de concertino a l’Orquestra d’Auvergne, Lausanne Chamber Orchestra i la Chamber Orchestra of Europe, al 1997 li ofereixen la plaça de violí solista de la London Symphony Orchestra que actualment ocupa. Ha dirigit l’orquestra de cambra de la London Symphony, l’Orquestra Nacional d’Íle-de-France, la Manchester Camerata, la Rotterdam Philarmonic Orchestra i l’Orchestre de Lille entre moltes altres. Actualment és director artístic de la Nederlands Kamerorkest, Orquestra St. George Strings de Belgrad i de BandArt. És professor al Royal College i a la Guildhall School of Music de Londres.

Com a solista ha actuat, entre d’altres, amb la Orchestre de la Suisse Romande, la Orchestre Symphonique de Bâle, the Combattimento Consort Amsterdam, the Israel Chamber Orchestra i especialment la London Symphony Orchestra, amb directors com André Previn, Bernard Haitink, Sil Colin Davis o Daniel Harding. Ha actuat amb Maria João Pires, Mikhail Pletnyov i Emanuel Ax. Ha enregistrat per a diferents segells discogràfics (Olympia, Lyrinx, Syrius, LSO Live). Gordan Nikoli?, que dirigeix l’OCIM per segon cop, toca un violí Lorenzo Storioni del 1794.

Celine Flamen, violoncel

Nascuda en el sí d’una família de gran tradició musical, estudia al Conservatori Superior de Paris amb Michel Strauss, Christian Ivaldi i Alain Planes i guanya el Concurs d’Epernay. Rep classes de Janos Starker, Gary Hoffman i Kristoff Henkel. A més de formar part d’orquestres com la Radio France, d’lle de France, Chambre Philharmonique, Ensemble Orchestral de Paris, Netherlands Chamber Orchestra, Royal Flemish Philharmonie, BandArt i les seves posicions de cello principal a la Chamber Poitou Charentes i l’Orchestra Symphonique Pas-de-loup de Paris, també s’interessa per el tango, la música àrab, africana i electrònica, col·laborant amb artistes com el Trio Contempo Tango, Akim El Sikameya, Francis Cabrel, Emilie Simon, Sheik Tidiane Seck o Toumani Diabate. L’estiu passat fou professora convidada a la JONDE. Celine toca un violoncel de Georg Thier (1766) amb un arc de John Dodd (1820).

Stefan Petrovic, piano

Nascut a Belgrat, des de molt jove participà en nombrosos concursos de piano, guanyant els primers premis al Young Pianist competition a Nis (Sèrbia) al 1993, "Citta di Stressa" (Itàlia) i “Petar Konjovic" a Belgrad al 1995, a més del Young Musician of the Year prize del Ministeri de Cultura de Sèrbia i el "October Prize" de la ciutat de Belgrad. Al 2002 se’n va a estudiar al Conservatori de La Haya on es gradua estudiant amb Naum Grubert, mentre desenvolupa una intensa activitat com a solista i amb grups com el Ysaye String Trio. Rep masterclasses de David Lively, Jean Yves Thibaudet, Dmitry Bashkirov i Anton Kuerti. Ha actuat a la Amsterdamse Cello Biennale i al Festival de Leiden, ciutat on estudia la interpretació del repertori del segle XIX.

Orquestra de Cambra Illa de Menorca

Fundada l’estiu de 1998 per Joventuts Musicals de Maó, l’OCIM s’ha consolidat com una de les entitats musicals més valorades i apreciades de les Illes Balears. Orquestra resident dels Festivals de Maó i Ciutadella, ofereix una temporada de concerts amb cinc produccions anuals, havent presentat fins el moment més de 180 obres de totes les èpoques i estils.

Conduïda en els seus inicis per Fernando Marina, l’OCIM treballa des del 2001 amb prestigiosos directors convidats com Gordan Nikolic, Dmitri Sitkovestky, Paul Badura-Skoda, Maxim Rysanov, Barry Sargent, Michael Thomas, Salvador Mas, Edmon Colomer, Andrew Watkinson, Vasko Vassilev, Liana Issakadze, Josep Vicent, Manel Valdivieso, Xavier Puig, Virgínia Martínez, Cristóbal Soler, Simon Bernardini, Matthew Trusler, Farran James, Kai Gleusteen, Corrado Bolsi, Mark Peters, Joan Company, Lina Tur i Friedemann Breuninger.

Altres artistes que han actuat amb l’OCIM són: David Russell, Natalie Clein, Alexander Sitkovetsky, Ramon Coll, Sylvia Schwartz, Raquel Lojendio, Diego Ares, Enrique Sánchez, Alejandro Bustamante, Isabel Villanueva, Daniel Fuster, Ona Cardona, Isabel Fèlix, Lorena Medina, Esther Pons, Xavier Larsson, Kiev Portella i el Quartet Aguinaga entre d’altres, a més de la Coral Sant Antoni de Maó, la Capella Davídica de Ciutadella, la Coral Juvenil de JJMM de Palma i l’Escolania de Ciutadella, amb qui el maig de 2010 estrenen una nova versió de la cantata “Transatlàntida” de Baltasar Bibiloni.

L’OCIM ha ofert diversos concerts de caire social i per a escolars. Al 2008 debuta amb David Russell al Festival de Pollença, en la seva quarta visita a Mallorca, i durant 4 anys ha clausurat les Nits de Clàssica de Fornells. Aquesta temporada ha estrenat un Nonet de la compositora búlgara Dobrinka Tabakova, i a finals d’any estrenarà una obra simfònica-coral del compositor Joan Albert Amargós sobre temes populars menorquins. L’OCIM ha enregistrat 3 Cds, la “Missa de Rèquiem” de Jaume Alaquer amb el baríton Joan Pons i dos àlbums per “Columna Música”: un de música barroca amb Farran James i Diego Ares, i “A l’ombra del piano” amb Andrew Watkinson i Isabel Fèlix.

http://www.orquestrademenorca.com