XXXVII Festival de Música de Maó

Agost

 

Programa

— I —

ARCANGELLO CORELLI (1653-1713)
Concerto Grosso op. 6 núm. 1
Adagio – Allegro – Adagio- Vivace – Allegro – Allegro

ANTONIO VIVALDI (1678-1741)
Concert op. 3 núm. 8 en La menor per a 2 violins
Allegro – Larghetto e spiritoso - Allegro

GEORG FRIEDRICH HÄNDEL (1678-1759)
Concert op. 4 núm. 3 en Sol menor per a orgue
Adagio – Allegro – Adagio – Allegro

ANTONIO VIVALDI
Concert RV 541 en Re menor per a violí i orgue
Allegro – Grave - Allegro molto

— II —

GEORG FRIEDRICH HÄNDEL
Concert op.4 núm. 4 en Fa major per a orgue
Allegro – Andate – Adagio - Allegro

GEORG FRIEDRICH HÄNDEL
Concerto grosso op.6 núm. 7 en Si bemoll major
Largo – Allegro – Largo – Andante – Hornpipe

FRANCESCO GEMINIANI (1687-1762)
Concerto Grosso “La Follia”

 

Ottavio Dantone, orgue i direcció

Ottavio Dantone està diplomat en orgue i clavicèmbal pel Conservatori “G. Verdi” de Milà, començant molt jove la carrera concertística amb gran admiració de públic i crítica, dedicant-se des dels inicis a l’estudi de la música antiga. Els anys 1985 i 1986 obté el premi de baix continu al concursos internacionals de París i Bruges, essent el primer italià en obtenir aquests reconeixements.

Des del 1996 és el director musical de la Accademia Bizantina de Ravenna. El 1999 debuta en el camp operístic recuperant Giulio Sabino de Giuseppe Sarti. Des de llavors compagina l’activitat de solista i líder de grups de cambra amb una intensa carrera de director d’orquestra, estenent el seu repertori a l’òpera del període clàssic i romàntic i aprofundint en la recuperació de títols de primera execució en temps moderns.

Són molts els enregistraments radiofònics i televisius a Europa, així com els discs fent de solista o director, pels quals ha obtingut prestigiosos premis i reconeixements. Des del 2003 enregistra com a solista en exclusiva per a Decca.

El 2005 dirigeix amb gran èxit a la Scala de Milà Rinaldo de Haendel junt al director d’escena Pier Luigi Pizzi. Actualment és un dels directors més sol·licitats per a dirigir les millors orquestres simfòniques, teatres d’òpera i orquestres de festivals. L’any 2010 ha dirigit dues obres de Martín i Soler: Una cosa rara al Palau de les Arts de València i L'arbore di Diana al Teatro Real de Madrid.

 

Stefano Montanari, violí solista

Graduat en violí i piano amb les màximes qualificacions i honors, va obtenir el diploma d'alta especialització en música de cambra amb PierNarciso Masi a l'Accademia Musicale de Florència i el diploma de violí solista amb Carlo Chiarappa al Conservatorio della Svizzera Italiana de Lugano. Des de 1995 és el primer violí i director assistent de l'Accademia Bizantina. Col·labora amb els principals grups de música antiga: Les Talents Lyriques, Kammerorchester Basel, Tafelmusik de Toronto i Concerto Köln. Ha enregistrat per a nombrosos segells discogràfics. És professor de violí barroc a la Accademia Internazionale della Musica de Milà. L’editorial CARISCH publicarà en breu el seu Metodo per violino Barocco.

 

Accademia Bizantina, orquestra barroca

L’Accademia Bizantina està considerada com una de les millors orquestres barroques del moment, especialitzada en la interpretació amb criteris històrics del repertori italià dels segles XVII i XVIII. El seu merescut reconeixement es deu a la frescor, creativitat i energia de les seves versions del repertori barroc i clàssic. El seu actual èxit internacional s'ha anat forjant al llarg d'una trajectòria de més de vint anys, amb actuacions regulars als Festivals de Salzburg, Lucerna, Ravenna, Holstein i Cervantino, a més de gires per Europa, Israel, Mèxic, Estats Units i Japó.

El grup es fundà l’any 1983 a Ravenna, ciutat italiana on resideix l'Accademia Bizantina. Després de Jörg Demus, Ottavio Dantone assumeix la direcció musical de la mateixa el 1996. L'Accademia de l'última dècada s'incorpora a Stefano Montanari en qualitat de concertino i codirector.

El 1999 inicia la seva activitat com orquestra d'òpera barroca i clàssica, inaugurant el que s'ha convertit en una de les seves activitats principals. Els treballs discogràfics amb els segells Thymallus, Arts, Decca, Naïve, L'Oiseau Lire i la revista Amadeus, els han assegurat l'accés al gran públic amb la interpretació d'importants obres com són: The Fairy Queen de Purcell, Il Cimento dell'Armonia e dell'Inventione de Vivaldi, Stabat Mater de Pergolesi, així com d’altres obres de Scarlatti, Marcello, J.S. Bach, Albinoni, Platti, Porpora, Galuppi, Frescobaldi, Marini, Merula, Castello, Trabaci i Falconiero.

Les sonates per a violí opus 5 d’Arcangello Corelli, protagonitzades per Stefano Montanari, amb variacions escrites per Dantone, enregistrades pel segell Arts, va rebre el Diapason d'Or de novembre del 2005. Amb Naïve han enregistrat diverses obres per a la col·lecció integral de Vivaldi: Tito Manlio (2004), In Furore Laudate Pueri amb Sandrine Piau (2006), Arie Ritrovate amb Sonia Prina (2007). Amb Andreas Scholl presenten per Decca un recull del repertori escrit per a Senesino, famós castrati del segle XVIII. Els últims discs han estat publicats per L’Oisseau Lire: J.S. Bach: Harspsichord Concertos (2008), Händel: Organ Concertos op. IV (2009), i Haydn: Concertos for Harpsichord & Violin (2009).