XXXII Festival de Música de Maó

Estiu 2005

Concerts organitzats per Joventuts Musicals de Maó

 

Barbara Hendricks, soprano
Love Derwinger, piano

Teatre Principal de Maó, 21.30 h

Concert patrocinat per

 

Programa

Ludwig van Beethoven (1810 – 1856)

5 Lieder nach Texten von Johann Wolfgang von Goethe (1770-1827)

• Kennst du das Land Op. 75.1
• Nur wer die Sehnsucht kennt ohne Opuszahl
• Neue Liebe, neues Leben Op. 75.2
• Wonne der Wehmut Op.83.1
• Mit einem gemalten Band Op. 83.3

  Gustav Mahler (1860 – 1911)

Friedrich Rückert

• Ich atmet einen linden Duft
• Liebst du um Schönheit
• Blicke mir nicht in die Lieder
• Ich bin der Welt abhanden gekommen
• Mitternach

Henri Duparc (1848-1933)

L’invitation a voyage (C.Baudelaire)
Chanson Triste (J. Lahore )

 

Georges Bizet (1838-1875)

Ouvre ton couer (L. Delâtre)
Adieu de l’hotesse arabe (V. Hugo)

 

— Pausa —

 

Enrique Granados (1867-1916)

Tonadillas (Fernando Periquet)

• La Maj a de Goya
• El majo discreto
• El tralala y el punteado
• El majo timido
• El mirar de la maja
• Amor y odio
• Callejeo
• Las currutacas modestas

Tres Danses per piano

 Xavier Montsalvatge (1912-2002)

Cinco Canciones Negras

• Cuba Dentro De Un Piano
• Punto De Habanera
• Chevere
• Cancion De Cuna
• Canto negro

 

Barbara Hendricks

Neix a Stephens, Arkansas, i es gradua en Música en la Juilliard School of Music de Nueva York on estudià amb la mezzo-soprano Jennie Tourel. Anteriorment, als 20 anys ja s’havia graduat en Matemàtics i en Química a la Universitat de Nebraska.

El 1974 debutà als Estats Units a l’ Opera de San Francisco i a Europa al Festival Glyndebourne, iniciant així una carrera que la portà als principals escenaris d’Òpera de tot el món. El seu repertori operístic inclou més de vint personatges, dotze dels quals han estat enregistrats. Recentment ha afegit al seu repertori el paper de Tatiana a Eugene Oneguin . Debutà al cinema amb Mimi de “La Bohéme” sota la direcció de Luigi Comencini. Al 1994 participà en una producció cinematogràfica internacional de "The Rake's Progress", d’Igor Stravinsky, interpretant el rol de Anne Truelove, sota la direcció d’Esa-Pekka Salonen.

Des del seu debut el 1974 en el Town Hall de Nova York, es considerada una de les principals i més actives recitalistes de la seva generació. Apart des seu ampli repertori del lieder alemany, es també una destacada intèrpret de la música francesa, americana i escandinava. Ha col·laborat amb prestigiosos pianistes i amb la majoria dels principals directors i orquestres. El seu gran amor per la música de cambra la impulsa a participar amb regularitat i a organitzar Festivals de Música de Cambra amb amics que comparteixen aquesta passió. Es una de les artistes que millor ven els seus enregistraments, comptant en el seu haver amb més de 70. Grava exclusivament per a EMI des de fa quasi vint anys.

Barbara Hendricks debutà en el món del jazz en el Festival de Montreux en 1994 i de llavors ençà, actua regularment en els millors festivals de jazz de tot el món.

Sempre ha donat suport als compositors contemporanis, el 1974 estrenà als Estats Units Un Espace Déployé de Gilbert Amy amb l’Orquestra Simfònica de Chicago i Sir Georg Solti. Aquest mateix director la invità a cantar a l’estrena mundial de “Final Alice” de David del Tredici. Al 2000 estrenà Mölna Elegy de Sandström, obra encarregada per a ella al Festival de Gotland. Aquest any ha participat en l’estreno mundial de “Das erschaft der Dichter nicht“, de Bruno Mantovani, encarregada per a ella per l’Ensemble Intercontemporain de París.

Des de 1987, col·labora activament amb l’Alto Comissionat per als Refugiats de Nacions Unides com Ambaixadora de Bona Voluntat visitant camps de refugiats arreu del món. A finals de 1991 i de 1993 oferí dos concerts de solidaritat a Dubrovnik i a Sarajevo. En el 1998 creà la FundaciónBarbara Hendricks para la Paz y la Reconciliación, que té com objectiu la prevenció de conflictes en el món i la recerca de la reconciliació on el conflicte ja hagi esclatat. El 2001, a petició del Premi Nobel Kofi Annan, cantà en un concert de gala per els Premis Nobel a Oslo, i al maig de 2002 amb motiu de la independència de Timor Oriental.

Es membre de l’Acadèmia de Música de Suècia i ha rebut nombrosos premis per la seva labor artística i humanitària. Des de 2000 es Doctora en Música de la Juilliard School of Music de Nueva York. El 1992 el Govern francès la nomenà "Commandeur des Arts et des Lettres" y “Chevalier de la Légion d’Honneur”. El 2000, rebè el “Premio de las Artes de la Fundación Príncipe de Asturias por su defensa de los Derechos Humanos y por la contribución de su labor artística al Patrimonio Cultural de la Humanidad”. El 2001 rebé el Guardó del Club Internacional Lions per donar suport a la labor de la seva fundació.

Barbara Hendricks resideix a Europa des de 1977, es ciutadana sueca i orgullosa mare de dos adolescents.

www.barbarahendricks.com

 

Love Derwinger

El crític de música Dagens Nyheter, escrigué sobre ell en un dels diaris més importants de Dinamarca: “Love Derwinger posseeix possiblement la personalitat pianística més interessant i original de la seva generació” .

Nascut el 1966, estudià piano amb Gunnar Hallhagen en el Royal College of Music d’Estocolm, també estudià composició amb Sven-David Sandström.

Debutà als 16 anys amb el Concert núm. 2 de Liszt. En el concert de graduació interpretà el Concert núm. 2 de Brahms amb l’Orquestra Simfònica de la Radio Sueca.

Posteriorment ha ofert recitals per a tota Europa, Rússia, Estats Units i Amèrica del Sud.

Ha col·laborat amb les orquestres més importants d’Escandinava, la Orquestra de la Radio de Bèlgica, la Niew Sinfonietta de Amsterdam, la Orquestra de Den Haag, la Philharmonia Orchestra de Londres, etc.

Ha participat en nombrosos festivals com el Festival de Piano de Oviedo, el Kilkenny Art Festival, el de Aldeburgh, de Huddersfield, el Festival de Cámara de Kuhmo.

Love Derwinger s’interessa particularment per la música contemporània i ha col·laborat estretament amb molts compositors. És un dels pocs pianistes que ha interpretat amb èxit el complicat Concert núm. 3 de Xenakis.

Posseeix més de vint enregistraments amb la casa BIS, incloent la seva interpretació, molt lloada per la crítica, de la versió original del Concert per a piano de Grieg.