![]() |
| Text íntegre de la crònica apareguda al diari Menorca el 16-10-01 |
|
ARCADI GOMILA
El passat diumenge, a 1'Espai Cultural Rotger brindaren un brillant concert de clarinet i piano, acte patrocinat per Sa Nostra i que es donà també a Maó (dissabte) i a Ciutadella (diumenge) els joves intèrprets Isaac Rodríguez (clarinet) i Mireia Fornells (piano), un duet que demostrà, a més d'un domini tècnic, refinament i expressivitat d'execució, gran afinitat i ajust en la interpretació de les obres, un programa variat, amb música dels segles XIX a la . primera part del programa i XX a la segona. Dels Quadres Escocesos op. 112 del Carl Loewew; interpretaren La Sirena, Passejant pel Castell de Bothwell i El Clan dels Escocesos, tres peces atractives, descriptives de llegendes o paratges romàntics d'aquell país i amb un final que és una alegre visió d'uns càntics o danses d'Escòcia. Va ser una bella introducció a una obra bellíssima i famosa, la Sonata en Fa Major Op. 24 "Primavera" de Ludwig van Beethoven. La força interior, el prodigi de senzillesa i a la vegada profunditat de la música beethoveniana es manifestà en aquesta sonata que repeteix un motiu dotat d'una reposada atmosfera, amable, inspirat, que passant després per un serè adagi, cobra vivacitat i ritme amb el 'scherzo' i 'rondó' final. Una Sonata en la que els instruments estableixen un diàleg ple de sentiment i lirisme. La Sonatina per a clarinet i piano de Bohuslav Martinu, mostra ja la renovació de les formes tradicionals que s'imposa al segle XX. Sense una plena integració al món de l'atonalitat, la sonatina fou una mostra dels nous conceptes de la literatura musical amb diversos efectes instrumentals. Una peça atractiva, bastant melòdica i d'evident dificultat interpretativa que Isaac Rodríguez, ben acompanyat per Mireia Fornells, executà refinadament. El final del programa va estar a càrrec d'Aaron Copland que és autor d'una versió d'un Concert per a clarinet i piano. Peça amb un estil en el que es mesclen formes de jazz, és una obra per a virtuosos, pel seu ritme frenètic, notes extremes a una i altra part del pentagrama, un sol clarinet impetuós delirant que interpretà magistralment el clarinetista, estirant una forta ovació del públic que omplia la sala Com a bis i en atenció als aplaudiments, el contrast amb el concert de Copland, interpretaren la "Cançó de Bressol" de Gabriel Fauré una peça plena de tendresa i espiritualitat.
|