Crònica del concert apareguda al diari Menorca (14-11-21)

JJMM presentà el passat dissabte, amb col·laboració de la Cooperativa San Crispín, un interessant concert de fagot i piano a càrrec de José V. Tatay (fagot) i Yuko Mizutani (piano). El programa era suggestiu i a la vegada el concert atractiu, ja que no es prodiguen les actuacions de fagot solista, un instrument dintre dels registres greus de l’orquestra que desenvolupa un important paper a la formació orquestral i que presenta evident dificultat per a tocar-lo. No obstant l’interès del concert, unes condicions climàtiques extraordinàriament adverses, forts aiguats acompanyats de fortíssim vent, minvaren bastant l’afluència de públic.

            Els instrumentistes donaren una versió molt acurada d’unes obres precioses que donaren oportunitat d’escoltar les possibilitats d’un instrument, com és el fagot, d’exquisides sonoritats i emotivitat ja que imita sons greus com murmuris i a la vegada tènues sonoritats en registres més alts.

            Fagot i piano, ben conjuntats i amb diàlegs fluïts, donaren una magnífica versió del programa que començà amb Saint-Saëns una música de les postrimeries del segle XIX, ja una mica dintre del corrent impressionista del que intrepretaren una preça ben atractiva, la Sonata per a Basson i acompanyament de piano op. 168. Una sonata que alterna moments rítmics accentuats amb força amb passatges melangiosos com l’adagi central.

            Un dels grans compositors del segle XX és Hindemith un compositor molt productiu i autor de càlida i expressiva música. D’ell interpretaren una Sonata per a fagot i piano molt inspirada i efectista. Entre moviments de caire popular i poesia musicada. Bellíssima la peça per a donar una mostra de les possibilitats expressives del fagot que, alternant amb el piano pot transmetre alegres i líriques tonades, marxes rítmiques i melangioses exclamacions. El públic acollí amb llargs aplaudiments la peça.

            A la segona part s’interpretà una sonata de Brahms, el gran geni alemany del romanticisme del que executaren una sonata original per a violoncel i piano, l’op. 38.

            Una sonata en la qual els primers moviments, dintre d’una placentera exposició bucòlica, el diàleg piano-fagot esdevé entre fantasiós i enèrgic, compta amb un segon temps líric i compassat que du a l’allegro final, que es mostra més vibrant i expressiu. Llàstima que a causa del gran temporal que tenia lloc, una apagada del corrent elèctric, impedí finalitzar l’execució quan hi mancaven pocs compassos per al final. El públic, no obstant, refrendà amb aplaudiments la seva interpretació.