Crònica del concert apareguda al diari Menorca (30-04-02)
Alaior
El quartet de
saxòfons aportà una sonoritat diferent a unes obres clàssiques,
algunes arranjades especialment per ells.
El passat diumenge,
a
la
Sala
d'Activitats
Ciutadanes
d'Alaior,
en
concert
organitzat
per
JJMM
amb
patrocini
de
Sa
Nostra,
el
grup
Sax
3+1,
quartet
de
saxòfons,
oferí
una
execució
excel·lent
d'una
sèrie
d'obres,
unes
originals
i
altres
arranjades
per
aquesta
formació
que
delectaren
el
públic
que
omplia
el
local.
Va
ser
una
brillant
interpretació,
perfectament
conjuntada,
mostrant
noves
tonalitats
i
color
de
peces
conegudes
sota
la
sonoritat
expressiva
dels
quatre
instruments
aconseguida
pel
grup
de
mestres
perfectament
sincronitzats
que
els
tocaven.
Segons
comunicaren
al
públic,
el
programa
fromat
per
obres
destinades,
la
majoria
a
altres
instruments
per
demostrar
la
versatilitat
del
saxòfon,
així
amb
el
conegut
Quartet
de
les
dissonàncies
de
Mozart,
per
a
cordes,
el
saxòfon
soprano
(Rubén
Domingo)
actuà
de
violí
primer,
el
saxòfon
alt
(Joaquín
Subirats)
de
violí
segon,
el
saxòfon
tenor
(Joan
Miquel
Simon)
de
viola
i
el
saxòfon
baríton
(Joan
Martí)
de
violoncel.
La
bellesa
del
quartet
mozartià
impecablement
interpretat,
donà
una
sonoritat
especial
executat
pels
instruments
metàl·lics.
Exquisides
tres
peces
per
a
piano
d'Albéniz.
Una
delícia
escoltar-les
en
aquesta
versió
saxofonista.
De
la
"suite
Iberia"
interpretaren
Cádiz
alternant-se
amb
la
línia
melòdica
cadascun
dels
instruments
i
Granada
que
començà
amb
una
exposició
del
tema
per
part
del
saxòfon
baríton,
i
entrant
a
repetir-lo
cada
un
dels
altres,
soprano,
alt,
tenor,
mentre
els
altres
tres
acompanyaven
amb
expressius
acords.
També
d'Albéniz
la
popular
peça
"Rumores
de
la
Caleta"
que
resultà
igualment
bellíssima.
Una
peça
original
per
a
saxos
de
Joan
Françaix
"Petit
Quator",
tancà
la
primera
part
mostrant
un
exemple
de
la
música
del
segle
XX,
un
període
variat
i
ja
influenciat
pel
jazz
provinent
de
Nordamèrica.
El
célebre
Adagio
de
Samuel
Barber,
original
per
a
cordes
amb
uns
lligats
que
resulten
molt
dificultosos
per
al
saxo,
degut
a
la
seva
llargària
que
és
difícil
per
la
respiració,
va
testimoniar
el
virtusosisme
dels
intèrprets
realitzant
una
esplèndida
versió
d'aquesta
bella
composició
de
la
segona
part,
que
seguí
tota
ella
amb
obres
del
segle
XX.
De Frank Cordell s'interpretà Gestures, una obra amb un llenguatge musical molt contrastat i estil aproximat a la música del cinema. Burlesques de Robert Planel, peça viva i alegre, de ritme sincopat i plural mesclant tècnica i melodia, donà pas a la conclusió amb una peça també jazzística i molt atractiva.
El púb