Crònica del concert apareguda al diari Menorca (12-02-02)

     El passat diumenge, a l'Espai Rotger, JJMM, en col·laboració amb l'obra social de Sa Nostra presentà dos joves intèrprets que actuaren també a Maó el dissabte i a Ciutadella ahir dilluns, que captivaren el públic pel seu alt nivell qualitatiu. Sandra Ferrández posseix una veu càlida i amb musicalitat i fraseig magnífic i Fernando Taberner, al piano, mostrà la deva adaptació com acompanyant, tasca no gaire fàcil, amb domini tècnic i expressivitat.
     El programa era variat i interessant ja que la primera part estava dedicada a lieder alemanys del període romàntic i contemporani. Així, de Johannes Brahms interpretà quatre peces que mostraren entre l'intimisme i apacible exposició serena d'unes, un ritme més inquiet i alegre a les altres.
     "Dein Blaues Auge, opo, 59. num 8. "Wie Melodien zieth, op. 105 n.1", "Sapohische Ode, op. 94 no. 4" i "Therese, op. no.1"  foren les obres executades d'aquest gran compositor hamburguès.
     Una de les composicions més famoses de Schubert, el lied "An die Musik D.889 que recorda, amb la seva malenconia, les cançons populars, va ser la mostra del geni del romanticisme de l'austríac Schubert i acabà la primera part amb un dels grans del segle XX, Richard Strauss, amb la qual intervenció es notà el canvi estructural amb la melodia. Cantà dues precioses obres d'aquest compositor, una lenta i l'altre saltarina i rítmica del Ständen, D. 889, "Morgen, op. 27 num. 4" i "Die Nacht op. 10 num. 3"
     Després de l'execució del lied alemany, d'aquesta primera part, la segona fou dedicada a música llatina. De Vicenzo Bellini, aquetip del bel canto, interpretà dues arriettes: "Vaga Luna che inargenti" i "Fervido Desiderio" en les quals la partitura mostra evidents exigències vocals ben resoltes per la soprano. De les "Soirées Musicales", la Regenta Veneziana, de Rossini, "Anzoleta Avanti la regata" una peça amb ornaments atractius, va ser la mostra de la música melodiosa i fluïda del famós autor d'El barbero de Sevilla". Una cançó de F. Paolo Tosti, "Sogno" donà pas a una poc coneguda cançó de Verdi, una atractiva pinzellada musical, com una genial cabriola efectista va ser "Stornello" que, en perfecta conjunció veu-piano, entusiasmà l'auditori.
     Per acabar, dues composicions de la música francesa impressionista, com "Les chemins de l'amour, F 106" de F. Poulenc i la Chanson d'Erik Satie "La diva de l'Empire" tancaren l'atractiu i brillant programa.
     Davant els reiterats aplaudiments del públic s'interpretà l'ària "Oh mio babbino caro" de Gianni Schichi de Puccini, que el públic acollí amb molta satisfacció, i l'"Stornello" de Verdi.