Crònica del concert apareguda al diari Menorca (20-11-01)

             La veritat és que les actuacions de joves intèrprets, en els concerts que JJMM organitza, mostren un alt nivell de preparació i domini tècnic en els respectius instruments que cultiven. Així ho posà també de manifest el duo format per Rubén Perelló (trombó) i Adolfo García (piano), una formació molt poc corrent en la música de cambra i que actuà diumenge a l’Espai Rotger d’Alaior, a Maó el dia anterior i a Ciutadella el dilluns, dintre de l’organització de JJMM amb col·laboració amb Sa Nostra.

            El trombó és un instrument que gaudeix d’una grata i forta sonoritat i que emet les diverses notes mitjançant la col·locació de la vara. Té perfils sonors de tenor, però la disposició d’un “tonet” (suposam) que empren molts instrumentistes, fa que permeti l’emissió de sons greus com els de la trompa. D’aquesta forma, el trombó gaudeix d’un registre ampli i molt atractiu amb moltes possibilitats d’interpretació de variades partitures.

            El concert començà amb una obra romàntica, de Carl-Maria von Weber, una romança que discorre en una exposició plena de placidesa i harmonia un tant bucòlica i d’aire popular, passant seguidament a mostrar un exemple de la música de finals de segle XIX quan predominaven els correts impressionistes. La “Morceau Symphonique” d’Alexandre Guilmant una expressiva peça que nota una mica, sense estridències, el pas de la música acadèmica i clàssica dels segles XVIII i XIX, a les noves tècniques interpretatives. Una bella composició de so homogeni i perfecció rítmica.

            Acabà la primera part del programa una Sonatina del compositor contemporani (1922-1981) Kazimierz Serocky. Un allegro saltarí, d’agradable sonoritat, riquesa de color i ritme, amb una Andante plàcid i suggestiu i un allegro final ple de ritme i amb reminiscències jazzístiques. Bellíssima composició dintre dels cànons de la música modern, però sense excessives concessions a l’atonalitat.

            Tota la segona part del programa va estar dedicada a autors contemporanis com una “romança” op. 21 d’Alex Jorgensen, obra lírica i fina que fou interpretada amb gran refinament i suavitat.

            Una “Choral, candence et fugato” d’Henri Dutilleux ja dintre de les concepcions atonals de l’actualitat, encara que dintre d’una sonoritat harmònica, mostrà una primera part de tranquil·la i dòcil cadència acabant amb un passatge fugat i vibrant.

            Acabà el concert amb la interpretació d’un concert per a Trombó i Orquestra (versió per a trombó i piano) d’Henri Tomasi. El piano fa ornamentacions contrapuntístiques sobre la línia melòdica del trombó. En el Nocturne central el trombó fou acoplat amb sordines que donaren la sensació de quietud i melangia al moviment.

            El públic, que omplia la sala, aplaudí vivament els intèrprets que varen oferir com a bis la “romança” de Jorgensen.