|
Crònica del concert publicada al diari Menorca -
(08-05-02) |
||
| ES VA INTERPRETAR A ALAIOR I CIUTADELLA | ||
| Una sonoritat nova i singular en el concert de guitarra i clarinet | ||
|
Arcadi Gomila Alaior |
||
 |
Començà la programació amb
una peça jazzística de Jimmy Giuffre, “Four Brothers” rítmica i
acompassada, seguint després amb un Blues Minor, arranjament, com la
majoria de temes interpretats, per Pere Argimbau, una clàssica composició
d’aquest estil provinent de la música nordamericana, passant seguidament a
un tema famós, més pausat i melòdic, que comença a guitarra sola i després
entra el clarinet. Es tracta del “Leaving” de Richie Beirach, que sonant
diferent al tema orquestrat resultà preciós. La coneguda “Balada d’en
Lluc” d’Ortega Monasterio a ritme de Bossa Nova resultà una variació ben
original i suggestiva i dues peces jazzístiques “My one and only love” i
“All the things you are” de Hammerstein/Kern donaren fi a la primera part. Un altre tema famós i bell, creim que banda sonora de la pel·lícula “AloneTogether” tocat com un fuga, variant els dos instruments la línia melòdica, començà la segona part, donant pas a un altre conegut de Charlie Perker, el “Billie’s Bounce” amb un ritme més viu i sincopat i seguidament la peça de jazz “Oleo” de Sonny Rollins. Tres cançons menorquines a les quals s’hi afegí una altra, “Xoroi” de Gomila i Codina, executades amb expressivitat i sentiment, varen ser interpretades: “Enamorat i al·lota”, “Sa nuvia d’Algendar” de Mercadal i “L’amo de Son Fabiol”. Aquests quatre temes populars foren acollits amb gran satisfacció pel públic i acabà l’actuació amb el conegut espiritual “El Camí”. Corresponent als llargs aplaudiments feren un bis de “Xoroi”. |
|
|
Joan Mesquida (clarinet) i Pere Arguimbau (guitarra) donaren el passat diumenge, a l’Espai Cultural Rotger d’Alaior, en acte que repetiren el dilluns a Ciutadella, un atractiu i brillant concert, on la combinació de clarinet i guitarra elèctrica i el ritme i estil imprès a les peces interpretades, impartiren una nova sonoritat atractiva i singular que va fer que l’execució de conegudes obres resultàs agradable i brillant. Aquell parell d’artistes (molt joves), que provenen de la música clàssica han prova noves experiències en la fusió de ritmes i estils diferents i aconsegueixen, amb aquesta nova sonoritat, entrar en un món de la música moderna, però dintre d’unes concepcions melòdiques molt estimulant i afalagadores. La guitarra elèctrica amb la seva ressonància més plena i ampla que la clàssica combina bé amb el clarinet, aconseguint una tonalitat més arrodonida i compacta. Per altra banda, el perfecte acoblament i sincronització dels dos instrumentistes fou un atractiu més d’aquest concert que el públic acollí amb mostres clares de complaença.
|
||