Crònica del concert apareguda al diari Menorca (16-04-02)

           
El concert organitzat per JJMM i patrocinat per Sa Nostra, a la Sala de Cultura de l’esmentada entitat – i diumenge a Alaior i dilluns a Ciutadella -, una joveníssima Edurne García oferí a l’acordió, una sèrie de peces de diverses èpoques i estils. Demostrà la seva expressivitat, domini tècnic i àgil digitalitat en un sistema de botons, propi d’aquest instrument, en les dues mans i habilitat en la contenció amb passatges “piano” de vent produït per la manxa a fi d’obtenir una suau sonoritat. 

Va començar amb una peça “Meditango” de l’argentí A. Piazzola, composició que deixa entreveure les tonades populars criolles, com les notes portenyes del tango. Uns motius molt adequats per a l’acordió pel seu temps de ritme descompassat. Seguí una Fantasia de J. Ganzer, compositor contemporani del que interpretà Phantasie 84. Un començament de notes rítmiques i sons atonals, dóna pas a un moviment més asserenat i nostàlgic. Bella mostra de les possibilitats d’aquest sonor instrument. 

De les 12 Danzas Españolas de Enrique Granados, va tocar la segona “Oriental”. La bellesa de les cançons per a piano d’aquest gran músic espanyol. cobra, interpretada a l’acordió, una nova sonoritat, no exempta de riquesa tímbrica. Va resultar una esquisida execució.  

Per acabar la primera part del concert interpretà una sonata num. 2, op. 37 “Basqueriad” de Vyacheslav Semionov, també contemporani, en tres moviments i alternant ritmes vius i reposats, evoca la música brasilenya, acabant amb un moviment de dansa compassat i colorista. 

Tres preludis corals de Bach, iniciaren la segona part. L’apassionada i profunda música de Bach, gran compositor per a orgue, de la que l’acordió es pot dir “germà petit”, i per la perfecció tècnica i majestuositat del músic alemany resultà perfecta per a ser interpretada per aquest instrument, sonant amb precisió en les hàbils mans de la concertista. 

De R. Lazcano executà una peça titulada “Aztarmak” que comença amb unes evocacions del “Chistulari” basc i seguit un vibrant moviment ple de ritme i celeritat, basat amb temes populars del país euskaldenc. Un altre compositor contemporani F. Angelis seguí en les interpretacions d’Edurne García, en aquesta ocasió un Romanç ple de melodiosa sonoritat. 

Acabà el concert amb un compositor del segle XIX del que interpretà un scherzo-tarantella en Sol menor, op. 16, compositor d’estil napolità, del que la tarantella és una alegre dansa popular característica de la zona. Davant els aplaudiments del públic que omplia la sala, la concertista oferí un bis, de Luis de Mateo.