Crònica del concert aparaguda al diari Menorca (02-01-02)

Un nombrós públic assistí a escoltar l'audició de la "música dels castrats"

            Una nombrosa concurrència que omplí de bot a bot el Saló d’Activitats Ciutadanes d’Alaior acudí a escoltar l’audició del conjunt de cambra dedicat a difondre la “música dels castrats” de l’època barroca, una especialitat musical molt poc ejecutada als concerts habituals de Menorca. I la veritat és que el públic no sortí decebut, sinó gratament impressionat per la interpretació lúdica, brillant i dotada de perfecció tècnica que va oferir “Le varie musiche” utilitzant instruments de l’època i cantant peces, generalment dedicades a la litúrgia religiosa i les veus dels contratenors en un equilibri harmoniós que feia goig d’escoltar.
            Jordi Abelló i Toni Gubau, contratenors, emprant una tècnica vocal que permet mostrar la tonalitat aconseguida pels castrats, interpretaren, en completa sintonia a dues veus, o també en solitari, diversos composicions. Brillantor tècnica, perfecta conjunció de les dues veus que sonaren harmoniosament en les distintes interpretacions.
           Jordi Comelles (viola de gamba), semblant al violoncel, a més de les funcions d’acompanyament dels cantants, interpretà una atractiva peça, amb exclamacions vocals de cada moviment, expressiu en diversos moments en una formació militar, l’obra “A soldier’s Resolution” de Tobias Hume. Ferran Quiroga amb la tiorba, espècie de llaüt de llarg mànec, oferí també una composició en solitari, una sonata arpegiata de Giordana Kpsburger. Dues obres mostraren amb el so característic del segles XVI-XVII la música que es feia per a un sol instrument.
            La primera part fou dedicada a Monteverdi i als compositors del seu temps, (pincipis del barroc) en una mostra atractiva en la qual les peces a dues veus resultava entretinguda, agradable i dolça. De Monteverdi, un dels grans compositors italians del barroc, oferiren a dues veus “Sancta Mari” i a una veu “Ego flos campi” i d’Alessandro Grandi, a dues veus “Quam pulchra es” i a una veu “Quam tu pulchra es”. De Giacomo Finetti a dues veus, “O Maria quae rapis corda hominum” i per acabar aquesta primera part, dues obres de Monteverdi a dues veus, “O bone Jesu” i “Pulchra es”.
            La segona part destinada a un altre gran geni del barroc anglès, el genial Henry Purcell, en l’obra del qual ja es mostren ornaments i un ambient més alegre amb un enginyós contrapunt molt atractiu. De Purcell s’interpretaren “We the spirits of the air” i “Here, let my life”. Mostrant una peça del seu contemporani Jhon Blow, “Ah Heaven!, What is’t I hear?”, acabaren amb res composicions de Purcell. “No, resistance is but vain”, “Two daughters” i “Sound the trumpet”. El públic mostrà la seva complaença per la qualitat interpretativa i l’agradable sonoritat que la perfecta tècnica del conjunt oferí amb fortes ovacions