Crònica del concert aparaguda al diari Menorca (26-11-01)

L’expectació que havia produït entre els amants de la música el concert d’Assumpta Pons Casas (violí) i Sofia Melikyan (piano), que organitzà JJMM d’Alaior amb la col·laboració del Consell i Ajuntament d’Alaior, es traduí en una audiència que omplí de gom a gom la sala de l’Espai Cultural Rotger. No va defraudar en absolut aquesta actuació que tant d’interès havia despertat, ja que les dues intèrprets captivaren el públic amb una interpretació precisa, en perfecta sintonia instrumental, dent gala d’una acurada tècnica i a la vegada gran sensibilitat, conjugant elegància i emoció en un programa atractiu i dotat de belles i conegudes obres. Va ser una verdadera joia escoltar les escollides peces amb la perfecció i mestratge de les joves concertistes, que matisaren a la perfecció i amb expressivitat les partitures esocollides.

            La Sonata num. 5 op. 24 “La Primavera” de Beethoven encetà el programa. Es tracta, com el seu títol indica, d’una composició amable, optimista, en la qual el primer temps discorre en un cant alegre, camperol, en què els dos instruments s’apliquen en un diàleg emetent ressons que recorden els que es produeixen a les valls i després d’una incitació a la tempesta primaveral la placidesa del rierol entre muntanyes.

            La segona obra va ser la Sonata num, 2 “Sonata Española” de Joaquín Turina, músic que desenvolupa un estil nacional, amb clares reminiscències andaluses i que evoca tot un passat romàntic de la música del sud hispà. Una bella sonata que tancà la primera part del programa.

            D’un dels grans compositors del segle XIX, el belga Cesar Franck, una sonata primorosament construïda, “Sonata per a violí i piano”, va ser la que inicià la segona part del concert. Bella exposició melòdica, magnífic tema central i final vibrant i enèrgic, donen a aquesta peça un gran atractiu per la seva diafanitat i brillantor.

            Tancà el programa la cèlebre “Dansa espanyola” de l’òpera “La vida breve” de Manuel de Falla, una frenètica i viva dansa, plena de color i encesa referència al folklore d’Andalusia, i que suposa una partitura carregada de rutilants notes, va ser la brillant cloenda que amb virtuosisme i conjunció oferiren les dues instrumentistes.

            Davant els forts aplaudiments del públic interpretaren dos “bisos”, la “Meditació” de “Tahaïs” de Massenet i la Cançó num. 6 de Manuel de Falla.