Crònica del concert apareguda al diari Menorca (28-01-03)

Seguint amb les atractives actuacions que ofereix JJMM de joves instrumentistas de notable nivell, el concert que l’entitat ha brindat en col.laboració de Sa Nostra as Mercadal, Maó, Alaior i Ciutadella amb la presentació d’Anabel Montesinos, a la guitarra, ha estat un exquisit recital d’adequades peces per a aquest instrument.

Anabel Montesinos ha demostrat una acurada tècnica, gran expressivitat i sentiment en l’execució de les belles composicions del seu programa.

De Johann S. Bach i de la seva col.lecció “El clavecí ben temperat”, interpretà primerament el Preludi, Fuga i Allegro en Mi major, una equilibrada expressió de serenitat, alegria, plenitud que amb la versió de guitarra, no perd la seva mestria i atractiva sonoritat, ja es sap que Bach segueix igual de genial traduït a qualsevol instrument. Anabel Montesinos, tancà la peça amb precisió i finor. De Dionisio Aguado, autor del segle XIX, o sigui dintre de l’època romàntica, interpretà un Rondó, el num. 2, molt melodiós i líric, en un ritme que recorda el tango i que resultà una peça inspirada i poètica a la qual seguí un altre compositor del romanticisme, Napoleón Coste, del qual executà “Les Soirées d’Auteuil”, peça rítmica i refinada a la qual va seguir al “Fantasia Hongaresa de Johann G. Mertz, una selecció de fragments basats en la música popular magiar amb moviments que requereixen molta agilitat digital de la intèrpret i que executà a la perfecció la concertista.

A la segona part, després d’una obra, també del romanticisme, “Introduction et caprice op. 23” de G. Regondi, amb un Adagio expressiu i melangiós té un Allegretto Scherzando vibrant i apassionat, l’artista passà a música espanyola del segle XX com el genial Tàrrega, que va ser l’impulsor de la introducció de la guitarra com instrument de concert i aprofundí en la seva essència i possibilitats infinites com a vehicle d’expressivitat. De Tàrrega tocà el cèlebre “Capricho árabe”, els preludis “Endecha” i “Oremus”, el “Preludio” i l’”Estudio Brillante de Alard”, mostrant la preciositat i virtuosisme tècnic d’aquest gran compositor i artista internacional d’aquest instrument.

Després de la brillant exposició de Tàrrega, tancà el recital amb unes variacions plenes de ritme, de varietat i atractiu de Miguel Llobet i sobre un tema de Sor, que triomfà com a compositor de guitarra i que amb les variacions constitueix, una peça per a lluir-se un intèrpret donats els diversos ritmes i temps de la composició.

Atenent els càlids aplaudiments del públic, com a bis, interpretà un tango expressiu i melancòlic.