Crònica del concert apareguda al diari Menorca (14-03-02)
Alaior
El repertori, ple de peces romàntiques i d'autors clàssics fou bastant aplaudit
El concert que oferí el Quartet Aguinaga i el solista d'oboè Joan Rodríguez va ser una vertadera delícia ja que un programa de música romàntica i d'autors genials de l'esmentada època, una execució excel·lent a una sala de perfectes condicions, contribuí a la magnificència d'aquesta actuació seguida per un públic que omplí el saló.
El
Quartet
en
Mi
bemoll
Major
op.
8
núm.
4
de
Stamitz,
músic
precursor
de
Mozart
i
de
Haydn
és
d'una
gran
bellesa
i
en
ell,
l'oboè,
instrument
conductor,
expressa
tota
l'alegria,
la
perfecció
tècnica
i
la
claredat
del
classicisme
precursor
de
l'època
romàntica.
La
bona
conjunció
i
efectes
tonals
d'aquest
instrument
amb
els
de
corda
i
la
perfecció
i
domini
demostrat
per
Joan
Rodríguez,
molt
expressiu
i
coordinat
amb
el
violí,
amb
el
qual
sosté
un
poètic
diàleg.
Els
altres
instruments
feren
d'aquest
quartet
una
obra
harmònica
i
inspirada.
Després
del
quartet
fou
un
trio
l'ofert
al
públic.
El
trio
en
do
menor
op.
9
num
3
de
Beethoven.
Arranca
amb
uns
passatges
vibrants
del
violí
i
la
viola,
acompanyats
pel
violoncel,
que
exposen
enèrgicament
una
expressiva
melodia,
passant
després
a
un
dolorós
adagi,
delicat
i
refinat,
acabant
amb
un
Scherzo-Alelgro
vivace
ple
de
ritme
i
musicalitat.
Esther
Pons
Barro
va
demostrar,
una
vegada
més,
el
seu
domini
tècnic
i
perfecció
acompanyant
al
més
alt
nivell,
Andreu
Cardona
a
la
viola
i
Álvaro
Cardona
al
violoncel.
Del representant per
excel·lència del romanticisme austríac, F. Schubert, s'interpretà el Trio en
si bemoll Major D. 471, una peça encantadora, poètica que desmostrà tota la
profunditat i sentiment d'aquest famós compositor, que duu a la seva música
belles melodies de reminiscències populars.
La darrera peça del programa va estar dedicada a Mozart, i d'aquest immortal
salzburguès, s'interpretà un quartet exquisit, en Fa Major K 370, dintre
dels millors quartets d'aquest diàfan i prodigiós compositor. Dividit en
quatre temps, oboè i cordes, es conjuntaren per mostrar la bellela de la
música Mozartiana, sempre dintre de l'inconfundible estil del músic austríac,
senzill i a la vegada grandiós en les seves composicions.
El Quartet amb un adagi serè i un rondó rítmic que precedeixen i acaben dos
expressius allegros, fou una bella mostra i un remat perfecte al concert que
el públic aplaudí amb molta efusivitat.