|
Les hormones són molècules químiques produïdes per unes cèl·lules específiques i que promouen canvis en les funcions d'altres cèl·lules anomenades cèl·lules diana. Són missatgers químics.
Poden ser de naturalesa diversa:
Glicoproteïnes (TSH, FSH, LH)
proteïnes (LTH, GH, renina)
polipèptids i pèptids (les hipotalàmiques, ACTH, calcitonina, paratohormona, insulina, glucagó, hormones digestives)
derivats d'aminoàcids (adrenalina, noradrenalina, tiroxina, triiodetironina) I
esteròids (andrògens, estrògens, progesterona, corticosteroides)
La seva funció és aconseguir una resposta generalitzada (que afecta un gran nombre de cèl·lules, òrgans i teixits) i sostinguda (d'efectes prolongats), diferenciant-se en això del sistema nerviós. Moltes vegades controlen processos de metabolisme, creixement, reproducció, diferenciació conducta.
Totes les hormones actuen sobre cèl·lules diana capaces d'identificar-les. Això es degut a la presència de receptors específics situats a la membrana o al citoplasma de les cèl·lules diana. Existeixen dos tipus de mecanismes d'acció hormonal.
Les hormones relacionades amb cadenes polipeptídiques o proteïnes (però també alguns derivats d'aminoàcids, com l'adrenalina) són reconeguts a nivell de membrana; és a dir, els receptors de les cèl·lules diana es troben a la membrana plasmàtica. La unió del receptor i la hormona provoca canvis metabòlics a la membrana i a l'interior del citoplasma, que desencadenen la seva funció. (En realitat aquesta unió és la causant de la formació de l'AMPc, que actua com a segon missatger).
Les hormones esteroideas (i alguns derivats d'aminoàcids com les hormones tiroideas) travessen la membrana plasmàtica de les cèl·lules diana. Al citoplasma s'uneixen a un receptor proteic i aquest complex passa a l'interior del nucli promoguent la transcripció de l'ARNm d'alguns gens específics, induint d'aquesta manera la síntesi d'enzims.
Les hormones sempre són produïdes a cèl·lules especialitzades. Als animals aquestes cèl·lules s'agrupen sovint en teixits que verteixen les secrecions a la sang. Aquestes agrupacions s¡anomenen glàndules endocrines. El teixit nerviós també pot segregar substàncies que actuen com a hormones, als invertebrats s'agrupen en òrgans neurosecretors, i en els vertebrats no hem d'oblidar-nos de l'hipotàlem, que regula (amb la secreció dels factors d'alliberament d' hormones adenohipofisàries i les hormones de la neurohipòfisi) gran part de les funcions de l'organisme.
Per que tot funcioni perfectament les hormones han de trobar-se al plasma sanguini en la concentració adequada i durant el temps en que són necessàries. Les seves concentracions són regulades per mecanismes de retroalimentació
Els principals elements del sistema hormonal humà són l'hipotàlem i algunes glàndules endocrines (pituïtaria o hipòfisi, epífisi. tiroide, paratiroide, pàncreas, escorça suprarrenal, medul·la suprarrenal i gònades.
| Glàndula o cèl·lula secretora | Hormones | Efectes |
| Hipotèlem |
RF | Control de l'adenohipòfisi |
| Neurohipòfisi | ADH |
Reabsorció d'aigua als tubuls renals |
| Oxitocina | Contraccions del part i lactància | |
| Adenohipòfisi | GH | Activa la síntesi de proteïnes a la majoria de teixits de l'organisme |
| LTH | Estimula la producció de llet a la glàndula mamaria, previament preparada amb estrògens i progesterona | |
| ACTH | Estimula la producció d'hormones a l'escorça suprarrenal (r.e. cortisol) | |
| TSH | Estimula la producció d'hormones a les cèl·lules foliculars de la tiroide | |
| FSH | Estimula la maduració o alliberació dels gàmetes i la producció d'estrògens | |
| LH | Estimula l'alliberació de gàmetes, la producció d'andrògens al testicle i progesterona al cos luti | |
| Tiroide | Tiroxina | Estimula l'activitat metabòlica de la majoria de les cèl·lules de l'organisme |
| Calcitonina | Reducció del calci plasmàtic | |
| Paratiroides | Paratohormona | Increment del calci plasmàtic |
| Pàncreas | Insulina | Estimula el consum i acumulació de glucosa a diferents teixits |
| Glucagó | Estimula la producció i alliberament de glucossa | |
| Medul·la suprarrenal | Catecolamines | Resposta generalitzada emocional |
| Escorça suprarrenal | Corticosteròids |
|
| Cèl·lules foliculars de l'ovari | Estrògens |
|
| Cos luti de l'ovari | Progesterona | Preparació de la mucosa uterina |
| Testicle | Andrògens | Desenvolupament de característiques sexuals masculines |
Evidentment. Els vertebrats tenen sistemes de control semblants als descrits a l'home, i particularment la resta de mamífers pràcticament no es diferencia del nostre sistema hormonal.
Als invertebrats s'han descrit alguns casos de control neurosecretor i endocri de processos com la muda, el creixement i la reproducció. Les feromones són hormones que actuen sobre teixits d'individus diferents als que les han produïdes; una feromona produïda per les femelles de la processionària atrau els mascles i pot ser utilitzada per combatre la seva proliferació.
També. Algunes hormones (les auxines, les giberelines i les citoquinines) estimulen el creixement; encara que cada una té mecanismes d'acció diferents i altres efectes. Altres hormones vegetals com l'etilè i l'àcid abcísic inhibeixen el creixement.
Cal a dir, emperò, que als vegetals les cèl·lules secretores d'hormones no s'agrupen en glàndules i les hormones no es difonen a través del sistema circulatori.