El Franquisme
La guerra i les conseqüències: la repressió
Prohibició del català
Resistència i exili: premis, escriptors, publicacions

Trobareu interessants cartells en aquesta web: http://usuarios.lycos.es/succedani/webcartells.htm


A. La guerra i les conseqüències: la repressió.
La Guerra Civil espanyola acabà amb el triomf del general Franco, que s’havia revoltat contra la legalitat republicana. Aquest triomf va significar el final del sistema democràtic i la repressió de qualsevol persona, entitat o organisme que manifestés una actitud contrària al nou règim.
La dictadura franquista va reprimir la llengua catalana per segona vegada durant el segle XX (durant la dictadura de Primo de Rivera, del 1923 al 1930, havia estat perseguida per primer cop en aquest segle). Es va prohibir qualsevol símbol propi de la cultura catalana, i la llengua n’era el tret més característic: es va canviar el nom del carrers i la toponímia, es van clausurar tots els mitjans de comunicació en català, es va imposar el castellà en tots els nivells de l’ensenyament. Es van prohibir les manifestacions de la cultura catalana en general, sobretot l’ús públic de la llengua... Això va fer que es produís un gran retrocés cultural i lingüístic; de fet, s’intentà fer desaparèixer el català i substituir-lo pel castellà.
                                                                      

B. Situació sociolingüística durant el franquisme: prohibició del català.
La primera etapa de la postguerra estigué marcada per la prohibició de l’ús públic del català en tots els àmbits i per la resistència de la societat catalana, que es mantingué fidel a la llengua. Vegeu aquest ban bastant explícit.

Malgrat la forta repressió que exercia el govern, durant aquests anys es van continuar publicant obres escrites en llengua catalana, però clandestinament: l’Institut d’Estudis Catalans publicà, el 1947, un text científic català. A més, també circulaven revistes ciclostilades i es van crear algunes editorials. D’altra banda, moltes cases particulars acollien activitats culturals prohibides oficialment: lectures poètiques, classes de català…

Els Estudis Universitaris Catalans es van separar de l’activitat de la universitat oficial, fortament castellanitzada, i a partir de l’any 1942, amb col·laboració amb l’IEC (però sense l’autorització oficial), feren cursos de lingüística catalana, història de la literatura catalana i història de Catalunya.

Pel que fa al teatre, també a partir del 1942 es reprengué la representació d’obres en català al Romea.

C. Resistència i exili: premis, escriptors i publicacions.
Durant la dictadura, es va produir una resistència cultural i lingüística tant a l’exterior com a l’interior dels territoris de parla catalana.
 A l’exili es continuà usant el català tant el l’àmbit parlat com en l’escrit: es van publicar revistes i llibres, es van seguir celebrant els Jocs Florals... D’aquesta manera es volia mantenir el prestigi aconseguit durant la primera meitat del segle XX.
 A l’interior, els que es van quedar al país van reprendre la vida cultural, però de manera clandestina.

Les manifestacions culturals catalanes augmentaren notablement a partir de la dècada dels 60, ja que el govern es va veure obligat a fer mostra d’una certa obertura com a resposta de les pressions internacionals i les decidides reivindicacions de la societat catalana:
 Es convocaren premis literaris, com ara el Josep M. de Sagarra (1963), el Josep M. Folch i Torres (1963) i el Prodenci Bertrana (1967), per tal de fomentar la creació literària en català.
 Es crearen entitats per promoure l’ús del català (Òmnium cultural, Obra cultural Balear i Rosa Sensat...), i va augmentar el nombre de cursos de català.
 Es va crear el grup Els Setze jutges (1961), i així va sorgir la nova Cançó, que contribuí a recuperar la consciència del país.
 Les representacions teatrals en català s’incrementaren, i fins i tot es va rodar alguna pel·lícula: el 1969 s’estrenà Laia, i el 1976, La ciutat cremada.
 Aparegueren moltes revistes noves. A més, a poc a poc va anar creixent la quantitat de mitjans de comunicació en català: 1976 es fundà Ràdio 4 i sortí el primer número del diari Avui.
Es van crear noves editorials ( Edicions 62, Editorial 3 i 4…), que van donar un gran impuls a la publicació de llibres d’autors catalans. L’any 1969 es va començar a publicar la Gran Enciclopèdia Catalana. D’altra banda, també es traduïren al català les obres de grans autors representatius de les últimes tendències europees: Sartre, Brecht…

En aquesta etapa, nombrosos lingüistes estudiaren i divulgaren alguns dels aspectes poc treballats de la llengua; cal esmentar, entre d’altres, Joan Coromines, Francesc de Borja Moll, Manuel Sanchis i Guarner i Antoni M. Badia i Margarit.
El 1971 es creà l’Asamblea de Catalunya, que reivindicà, a més de l’ús oficial del català, l’exercici de les llibertats democràtiques sota el lema < llibertat, amnistia i estatut d’autonomia>.