2. Època d’expansió
Les conquestes o Reconquesta: Catalunya Vella, Catalunya Nova
Política: unió amb Aragó, derrota de Muret
Expansió de la llengua. Jaume I i Alfons III
La primera literatura catalana: Llull i les Cròniques
Literatura religiosa: Eiximenis, Vicent Ferrer
Bernat Metge

 

a Les conquestes o Reconquesta: Catalunya Vella, Catalunya Nova
Des d’un punt de vista lingüístic, es denomina Catalunya Vella la zona on es va formar el català que després es va trasplantar a altres territoris: la Catalunya Nova i la resta de l’actual domini lingüístic. En aquesta Catalunya Vella la influència àrab fou nul·la o poca. La Catalunya Nova va estar més anys sota domini àrab i es pot comprovar per una major presència en la Toponímia. Tortosa i Lleida en són les ciutats més emblemàtiques.

b Política: derrota de Muret
La batalla de Muret va esdevenir l’any 1213 en aquest poble occità. Les tropes catalanes van perdre i el rei Pere I va morir. El succeiria Jaume I, que conquistaria pràcticament tots els territoris on avui es parla català. Com a conseqüència política d’aquesta batalla, els interessos expansius catalans es van fixar en el sud i les illes. És així que es projecten a partir d’ara amb més interès la conquesta del Regne de València i de les Illes.

c Expansió de la llengua: Jaume I i Alfons III
Com hem dit,  Jaume I, (1208 – 1276) va conquerir els actuals Països Catalans, incorporant-los a la Corona Catalanoaragonesa com a regnes independents que formaven part d’un confederació. La llengua que es trasplantà a aquests territoris fou la catalana, encara que a una part de l’interior valencià, on avui es parla castellà, es va parlar aragonès.

que Mallorca (1229) i Eivissa (1235). La població musulmana abandonà les illes o bé fou expulsada, mentre que les noves terres foren repoblades amb catalans procedents de Catalunya Vella. L’origen dels repobladors condicionava doncs la llengua del nou país. Es pot constatar en alguns pobles aquest origen dels avantpassats pels llinatges. Cal recordar també que la societat àrab d’aquella època estava a un nivell social i científic igual o superior al cristià.

Menorca (el 1287) fou conquerida uns anys més tard per Alfons III: un 17 de gener.

El País Valencià va ser annexionat a la Corona progressivament, i la seua repoblació fou també lenta i els habitants àrabs no van poder ser expulsats perquè s’hauria despoblat el regne: l’any 1272 només hi havia 30.000 cristians entre 200.000 sarraïns. El "nous" valencians devien provenir majoritàriament de terres occidentals de Catalunya, ja que aquest és el dialecte que s’hi parla avui.

d La primera literatura catalana: Llull i les Cròniques
- Ramon Llull. Mallorca (1232-1316). Home culte, serà el primer autor que escriurà prosa en català. Com que no existeix un model de prosa catalana, va crear noves formes lingüístiques. Pel que fa al lèxic introdueix uns 7000 mots; i quant a la sintaxi, crea nexes de subordinació. Algunes obres: Llibre d’Amic e Amat, Fèlix o Llibre de les meravelles.

- Cròniques medievals
A mitjan segle XIII es comencen a escriure obres històriques en català, les quatre més importants són: la Crònica de Jaume I o Llibre dels Fets, on es narra les memòries de Jaume I, inclou fets Històrics i polítics; la Crònica de Bernat de Desclot, on l’autor comença narrant fets anteriors a la seva època, però el gran protagonista és Pere II el Gran; la Crònica de Ramon Muntaner, que abraça des del regnat de Jaume I fins al d’Alfons III; i la Crònica de Pere el Cerimoniós. Les cròniques tenen en comú que narren una època comuna (segles XII a XIV aproximadament), tenen una intenció política (defensar la monarquia).

e Literatura religiosa: Eiximenis, Vicent Ferrer
La importància de les creences religioses justifica moltes accions a l'Edat Mitjana. Personatges com Vicent Ferrer, després canonitzat, i Francesc Eiximenis esdevingueren famosos per les seus predicacions i influència.

Eiximenis (1330-1409): Va estudiar a les universitats de París, Roma, Oxford i Colònia, i va viure a València. Més tard, va ser conseller de Joan I. Al final de la seva vida, va ser nomenat bisbe d’Elna. Com a teòleg va defensar la moral tradicional basada en l’autèntic esperit cristià. Per això, va escriure una mena d’enciclopèdia titulada Lo Crestià.

Vicent Ferrer (València, 1350-1419): Se’n conserven els sermons que pronunciava perquè uns reportadors que l’acompanyaven els copiaven. Fou predicador, teòleg i polític. Ja en vida tenia fama internacional, arrossegava una multitud de fidels per gran part d’Europa. Donava una visió del món totalment apocalíptica: predicava la fi del món. En el compromís de Casp va fer costat a Ferran d’Antequera i la dinastia Trastàmara.

f Bernat Metge
Bernat Metge (Barcelona, 1340/1346-1413): fou funcionari reial a la casa de Joan I. Es veié involucrat en un escàndol de corrupció i, en morir sobtadament el rei, Metge va haver de defensar-se d’haver contribuït a la damnació de l’ànima del rei, el qual havia mort sense confessió. Va ser empresonat el 1396 i absolt al cap de 3 anys. Amb la seva obra Lo Somni, va contribuir a guanyar-se el perdó i el favor del rei Martí I. Es tracta d’un relat del presumpte somni que té l’autor quan és a la presó, amb el qual es vol guanyar el favor de la monarquia.