7. Època actual
La situació legal de la llengua: Catalunya, PV, Illes Balears
La situació lingüística de la resta de Països Catalans
Vitalitat de la llengua: ensenyament, mitjans de comunicació
L’ús del català en l'actualitat. Previsions de futur

La situació legal de la llengua
En recuperar l'estat espanyol les institucions democràtiques després de quatre decennis de feixisme, s'estableix un sistema polític organitzat en autonomies. Els Països Catalans continuen fragmentats, encara que disposen d'una certa capacitat d'autogovern (però amb nombroses restriccions per part del govern central). S'aproven els respectius estatuts d'autonomia, en els quals queden reflectides les competències dels governs dits a partir d'ara "autonòmics": la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern Balear. En primer lloc cal apuntar què en diu la Constitució espanyola pel que fa a les llengües d'Espanya.

- Art.3 de la Constitució espanyola

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials amb les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts.
3. La riquesa de les diferents modelitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

De la qual cosa es dedueix que la llengua castellana és obigatòria per a tothom, i que les altres només tenen el dret a ser emprades. Els estatuts

Art.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

1. La llengua pròpia de Catalunya és el català.
2. L’idioma català és l’oficial a Catalunya, així com també ho és el castellà, oficial a tot l’Estat espanyol.
3. La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial d’ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d’assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin derribar a llur igualtat plena quant els drets i deures dels ciutadans de Catalunya.
 

És important el qualificatiu de llengua "pròpia", així com també el fet de preveure "mesures per assegurar llur coneixement",  ja servirà de base per a la política lingüística de la Generalitat.

Art.3 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears

1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial. Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la i ningú no podrà ésser discriminat per causa de l’idioma.

És semblant a l'estatut català. En canvi el valencià introdueix novetats que poden conduir la interpretacions secessionistes de la llengua:

Art. 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana

1. Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà. Tothom té dret a conèixer l’ús i a usar-los.
2. La Generalitat Valenciana garantirà l’ús normal i oficial d’ambdues llengües, i adobtarà les mesures necessàries per tal d’assegurar-ne el coneixement.
3. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seva llengua...
 

        El fet d'anomenar valencià a la llengua ha provocat constants problemes institucionals i jurídics que han fet molt de mal a la unitat de la llengua. El més recent és la negativa a acceptar els títols de coneixement de llengua catalana de la JACC o els de Filologia Catalana per tal d'ocupar llocs de feina que depenen de la Generalitat Valenciana. Els propis estudiants valencians de Filologia Catalana que estudien a les universitats valencianes han de demostrar amb un examen posterior que coneixen la llengua "valenciana", perquè en els seus diplomes només apareix "llengua catalana" . Açò ho ha fet el govern del PP.

La situació lingüística a la resta dels Països Catalans
- A Andorra la seua Constitució de 1993 va ratificar el català com a única llengua oficial del territori. Però es permet un sistema d'ensenyament on els alumnes poden estudiar en francès i en espanyol i no haver de cursar nbi tan sosl l'assignatura de Llengua Catalana.
- A la Catalunya Nord el català no té reconeixement oficial i només és promogut gràcies a iniciatives privades com La Bressola (1976), associació que va fundar diverses escoles en què l’ensenyament es fa exclusivament en català.
- A la Franja d'Aragó el català tampoc no és oficial. Els successius governs aragonesos del PP i del PSOE no s'han atrevit a reconèixer ni tan sols que allà es parla català.
- A l’Alguer el català tampoc no té reconeixement oficial i està en retrocés en relació amb l’italià.
 

Vitalitat de la llengua: ensenyament, mitjans de comunicació
- El sistema educatiu
El català és la llengua habitual de l’ensenyament a Catalunya i a les Illes Balears. Per poder accedir-hi com a docent cal acreditar un bon nivell de coneixement del català. Tots els escolars reben la majoria de les classes en català. Aquesta és l'única manera d'assegurar que en acabar els estudis d'ESO assoliran un nivell de compressió i expressió normal en les dues llengües oficials. (Si bé en la pràctica tothom sap que no és així i que continua hevent-hi nombrosos alumnes que no dominen el català però sí el castellà).

Al País Valencià existeix un sistema educatiu que permet l'ensenyament en valencià separat de l'ensenyament en castellà. Els escolars es divideixen segons la llengua en classes o instituts. La Generalitat valenciana ha vingut dificultant darrerament l'existència de centres educatius en valencià, de manera que molts escolars no poden estudiar en català.

- Els mitjans de comunicació
En els mitjans de comunicació la presència del català és irregular. L’aparició de TV3 i Canal 33 va suposar un pas important cap a la normalització de l’ús del català a la televisió. Per altra banda, al País Valencià existeix Canal 9, però no emet tota la programació en català i els darrers anys a ampliat l'ús del castellà en programes qualificats de "teleporqueria" en hores punta. El segon canal valencià, Punt 2, és tot en valencià.
Pel que fa a la ràdio, a Catalunya hi ha una gran oferta en català, tant per part d'emissores públiques com privades. Destaquen Com Ràdio, privada, i Catalunya Ràdio, pública i líder d'audiència.
Està previst crear la televisió balear en aquesta legislatura. El govern del PP ha anunciat que serà en català i castellà.
Cal remarcar que la creació d'aquests canals té com a objectiu la defensa i promoció de la llengua catalana.

Quant a la premsa escrita destaca l’Avui, primer diari escrit íntegrament en català. També hi ha El Periódico de Catalunya (amb versió castellana i catalana), Diari de Balears; i pel que fa a la premsa comarcal: El Punt, el 9 Nou, el Segre, el Diari de Girona, etc. També s’ha de destacar el setmanari El Temps, editat a València.

Pel que fa a la presència en internet, el català ocupa un dels primers llocs del món, i més si tenim en compte només criteris proporcionals al nombre de parlants. Destaca la web Vilaweb per ser pionera i per la seua qualitat.

L'ús de la llengua catalana en l'actualitat. Previsions de futur
La normalització de la llengua catalana encara no s’ha assolit plenament, i potser no s'assolirà mai. Encara queden molts àmbits d’ús en què l'ús del castellà és gairebé exclusiu..
El problema de l'adaptació dels immigrants s'intenta solucionar amb pocs mitjans perquè puguin aprendre la llengua catalana. Influeix negativament l'actitud lingüística de la majoria de catalanoparlants de no parlar el català amb ells per norma; així com també el fet que no sigui una llengua "necessària" en molts àmbits.

El nivell de competència lingüística en català de la població és precària si es té en compte que és una llengua oficial.

Nivells de coneixement: