Brolla o marina calcícola de xipell i romaní

Aquesta brolla, en general, és més baixa i esclarissada que l'anterior, i resulta tant de la degradació de l'alzinar com de l'ullastrar als sòls calcaris. La formen diversos arbusts i mates heliòfils (volen sol directe), que conviuen bé amb els pins, ja que aquests fan poca ombra i fàcilment deixen espais buits entre ells.

Els arbusts característics d'aquesta comunitat són el xipell i el romaní. També s'hi poden trobar les totes les estepes que es fan a Menorca (la borrera, la negra, la blanca i la Cistus incanus), la llengua de passarell, les frígoles i el tem bord. Tampoc no hi solen mancar la porrassa, el càrritx, la rogeta, l'aritja i, de vegades, la llentrisca, l'aladern menorquí, l'espareguera gatera, l'espareguera vera i el trèvol pelut.

A causa de la constitució geològica de l'illa, la brolla d'estepes i brucs és més abundant a la banda de tramuntana i la de xipell i romaní a la de Migjorn.