Fenassars i pradells

Si les brolles o marines són destruïdes, la regressió vegetal augmenta i al seu lloc es desenvolupen comunitats encara més poc estructurades, conegudes amb el nom genèric d'herbeis, nom que inclou els fenassars i els pradells o prats.

Als herbeis (fenassars i prats) s'hi troben moltes plantes herbàcies anuals i geòfits, amb òrgans subterranis de reserva. Per açò, només són ufanosos a l'hivern (brotada) i a la primavera (florida), mentres que a l'època difícil (l'eixut estival) només perduren unes poques plantes perennes que es marceixen poc o molt i agafen un aspecte esgrogueït i ressec.

Amb freqüència els fenassars i els prats naturals se mesclen amb els prats artificials o de conreu, com són els d'enclova, versim i raigràs.

- Els FENASSARS reben aquest nom perquè hi predominen les gramínies més o manco altes i que, en general, reben el nom de fenàs.

Als sòls encara rics en matèries nutritives i que conserven certa humitat (síquies i talussos) el fenàs predominant és Brachypodium phoenicoides, acompanyat de l'herba de Sant Joan. Hi podem trobar també la pastanaga borda, l'allassa vermella, la pentinella, el pom de moro, l'escabiosa, el fonoll, l'orella de llebre, el morrissà bord, el card cigrell, l'herba-bona, el card blanc, el gravit, l'iva, la cugula, la cama-roja i algunes lletreres.

El fenassar més alt que es fa a l'illa, d'aspecte sabanoide, està caracteritzat pel fenàs Hyparrhenia pubescens, al qual solen acompanyar la porrassa, una lletrera prou robusta, els fesols bords, l'ullastre de frare o herba morenera, les corretjoles, el trèvol pudent, el càrritx, la ruda, la mula, el queixal de vella, la llengua de passarell, l'argelaga i d'altres plantes esmentades a l'anterior fenassar.

- Els PRADELLS són comunitats, en general, més baixes que els fenassars.

A les darreres etapes de degradació de l'alzinar es fa el pradell caracteritzat per l'herba de papatx. Acompanyen a aquesta herba les margalidetes, els trèvols de rodet, l'herba de cinc nirvis, la porrassa, el card blanc, l'allassa blava, etc.

La comunitat d'all nan, amb la qual a vegades s'hi mescla l'anterior, constitueix una de les darreres etapes de degradació de l'ullastrar. Acompanyen a l'all nan altres herbes, com són el safrà bord, la porrassa, alguns alls silvestres, l'allassa blava, el rossinyol, les mosques blaves, la tinya, l'escabiosa, els trèvols i altres plantes citades a l'anterior comunitat.