Comunitats arvenses

S'anomenen plantes arvenses les que se fan als camps conreats o abandonats on, a causa de la presència humana i d'animals relacionats amb ella, el sòl és més o manco ric en nitrògen.

Una de les comunitats arvenses més esteses és la de card blanc i fenàs. Aquestes i altres plantes que les acompanyen són bones per al bestiar. Citarem el margall, els trèvols, els trèvols de be, els trèvols de rodet, l'enclova (provinent de llavors dels camps cultivats), l'orella de llebre, el pom de moro, el queixal de vella, la veça, la rèvola, l'herba d'eruga, els lletsons, etc. Però també hi creixen plantes que no són bones per al bestiar: el card de papatx, la cugula, la ballaruga o poltriu cigrell, el trepó, la porrassa, etc.

Una altra comunitat arvense, més nitròfila i manco freqüent que l'anterior, és la del bolitx i l'enturió. A més d'aquestes dues plantes s'hi poden trobar la coa d'egua, l'herba de cinc nirvis, el margall, el cebollí, el morrissà bord, el llevamà, lletsons, lletreres, el cornicelis, l'escabiosa, la cugula, el queixal de vella, el tàrrec, la pastanaga borda i el fonoll.

Entre les plantes que més fàcilment es fan als camps llaurats o ja sembrats, i que són un destorb important per als pagesos, citarem: el llevamà, la vinagrella o flor d'avellana, la ravenissa blanca, la cugula, el jull, el gram, la rosella, la ravenissa groga, el morrissà bord, el fas o pala de formiga, l'herba de cinc nirvis, el cornicelis, la bleda borda i els blets.