Alzinar

L'alzinar cobriria els sòls profunds i ben constituïts de l'illa, tant a les zones planes no massa seques com a les zones de barrancs o un poc enfosades de prop de la mar i protegides del vent salat. També s'hi faria a les muntanyes i pujols, llevat de les parts més altes o rocoses.

Actualment l'àrea de l'alzinar és molt més reduïda. En general, el trobam formant clapes més o manco pròximes, moltes vegades degenerat o amenaçat per les urbanitzacions. L'àrea més densa es troba a la part central de l'illa.

L'alzinar és un bosc dens, perennifoli, amb un arbre dominant, l'alzina, que forma un estrat arbori compacte de 10 a 12 metres d'alçada. Les alzines creen un microclima ombrívol i temperat que permet el desenvolupament d'un sotabosc ric en plantes arbustives i enfiladisses. L'estrat herbaci és més tost pobre.

- A l'estrat arbustiu hi trobam l'arbocer, la llampuga, l'aladern, la murta, la mata o llentrisca, les cireretes del bon pastor, l'espareguera fonollera, la falguereta i l'alzineta.

- Les plantes enfiladisses pròpies de l'alzinar són la gavarrera, el gat-maimó, la vidalba, la rogeta, l'aritja i l'heura.

- A l'estrat herbaci s'hi pot trobar la patata morenera, la rapa comuna i, rarament, alguna viola boscana. Diverses molses (verdets) i líquens completen aquest estrat.

- Quan l'alzinar és esclarissat s'hi introdueixen altres plantes com el càrritx, el bruc mascle, el frare cugot, etc.