ANEI 18 I 19: EL TORO I SES PENYES D'EGIPTE

1. Descripció general

Les ANEI Me-18 i Me-19 tenen característiques molt semblants i les tractarem conjuntament. L'ANEI del Toro es troba delimitada per les carreteres Maó-Mercadal i Maó-Fornells. En total són 630 hectàrees del terme municipal des Mercadal, que inclouen el Toro, sa Roca i I'Enzell. L'ANEI de ses penyes d'Egipte té una extensió de 2.330 hectàrees repartides pels termes municipals des Mercadal, Alaior i Maó. lnclou el puig Menor, el Puntarró, la plana de s'Albaida i la plataforma de Biniac.

2. Geologia i paisatge

Ambdues àrees estan formades exclusivament per materials mesozoics, excepte una zona d'afloraments paleozoics a la zona del Toro. En general es tracta d'arenisques, calices i dolomies del triàsic i del juràssic. Les roques triàsiques es troben als extrems oriental i occidental, mentre que les juràssiques són dominants i ocupen la zona central.

El Toro és la major elevació de l'illa, amb 357 metres d'alçària. La seva base està formada per materials vermellosos del triàsic i el cim per dolomies del juràssic. Envoltant-lo hi ha nombrosos puigs de menor entitat, com I'Enzell, el puig de s'Ermita, el puig de s'Albaida, el puig Menor, Binixems, Egipte, penyes Velles i es Talaiet. Donada l'antiguitat de la zona, tot el relleu es troba molt erosionat, amb alternança de petites valls i turons.

Aquesta zona és la capçalera de la major part dels torrents de l'illa, doncs es troba al mig de Menorca i conté les majors elevacions. Aquí neixen el torrent del Puntarró, que alimenta s'Albufera des Grau, el torrent de cala en Porter, el torrent de Mercadal, que forma ses basses de Lluriac, el de Son Saura, que forma s'Albufera des Mercadal i el des Molinet, que duu aigua dolça a ses salines de Fornells.

3. Vegetació i fauna

La vegetació està formada per un mosaic de boscos i pastures. A la zona del Toro les pastures ocupen poca superfície i es concentren a la zona de I'Enzell i els voltants des Mercadal. A ses penyes d'Egipte hi ha més superfície conreada, amb moltes interdigitacions amb el bosc.

L'alzinar (Cyclamini-Quercetum ilicis) és el bosc més important de la zona. De forma natural ocuparia totes les àrees de I'illa amb sòls profunds i ben formats, però actualment només hi ha alzinars de certa extensió al centre de Menorca. A la resta de I'illa es troben petites taques relictuals, com a prop del cap d'Artrutx, a Rafalet i a les parts més humides dels barrancs de Migjorn.

Es tracta d'un bosc dens i ombrívol dominat per l'alzina (Quercus ilex), un arbre de 10 a 15 metres d'alçària adaptat a suportar condicions de moderada sequetat. L'interior del bosc és molt humit i està ocupat per gran nombre d'arbusts, que formen un sotabosc dens. Una característica de l'alzinar balear és que el sotabosc no és tan espès com el dels alzinars litorals peninsulars. A més, hi manquen determinats arbusts molts característics d'aquell, com el marfull (Vibumum tinus), per causa d'una forta sequera estiuenca.

La presència del sotabosc crea quatre estrats situats a diferents alçades. El superior el formen les capçades de les alzines. L'intermedi té una alçària d'entre 1,5 i 3 metres i està format per l'arbocer (Arbutus unedo), la llampuguera (Rhamnus alatemus), l'aladern (Phillyrea latifolia rodriguezii) i la mata (Pistacia lentiscus). A aquests arbusts s'afegeixen plantes enfiladisses i lianes com I'heura (Hedera helix), la gavarrera (Lonicera implexa), el gat-maimó (Tamus communis) i la vidalba baleàrica (Clematis cirrhosa balearica). Per sota hi ha una altre estat de 50 a 100 centímetres d'alçària, format per les cireres de Nadal (Ruscus aculeatus), I'esparreguera (Asparagus acutifolius) i la falguera (Asplenium onopteris), entre altres plantes. Aquesta superposició de capes fa que arribi molt poca llum al sòl i per tant I'estrat herbaci és molt pobre. Entre les poques herbes que es fan a l'alzinar cal destacar la rapa porquera o patata morenera (Cyclamen balearicum), endemisme balear de belles flors blanques.

Tradicionalment, I'home ha utilitzat l'alzinar com a lloc de pastura dels porcs i per a I'obtenció de carbó vegetal. L'activitat humana provocava I'eliminació de part del sotabosc, donant lloc a un procés d'aridificació que permetia la invasió de l'alzinar per espècies pròpies dels espais molt il·luminats, com el càrritx (Ampelodesmos mauritanica), els brucs (Erica spp.) o els pins blancs (Pinus halepensis). Es creà així un bosc mixt del qual finalment podien acabar desapareixent les alzines. Quedava llavors un pinar que a sota hi tenia una marina de bruc en terrenys silícics o una marina de xipell i romaní en terrenys calcaris. La disminució de la cobertura vegetal provocava un augment de I'erosió i una pèrdua de sòl. Aquest és actualmente el tipus de bosc més estès a Menorca.

Els boscos acullen una variada fauna. Entre els mamífers forestals cal destacar la rata sarda (Eliomys quercinus), els ratolins (Apodemus sylvaticus), les musaranyes (Crocidura suaveolens balearica) i els marts (Martes martes minoricensis). La rata sarda i el mart passen gran part del temps als arbres, mentre que el ratolí i la musaranya són terrestres. Les aus més característiques són el tudó (Columba palumbus), la tórtora (Streptopelia turtur), el rupit (Erithacus rubecula), la primavera (Parus major), el rossinyol (Luscinia megarhyncos) i el tord negre (Turdus merula). El soter (Hieraetus pennatus) i el milà (Milvus milvus) utilitzen els alzinars per criar i descansar, però s'alimenten als espais oberts.

Als puigs de la zona es fa una rica i variada vegetació rupícola, entre la qual destaquen l'all bord Allium hirlovaginatum minoricensis, la composta Crepis triasii, la didalera (Digitalis minor) i Carex rorulenta. Aquí es troba l'única localitat de I'endemisme menorquí Helichrysum ambiguum.

4. Problemes de conservació

Com en aquesta zona neixen gran parts dels torrents de l'illa, qualsevol actuació que es realitzi aquí tindrà efectes a les parts baixes de les conques afectades. Açò implica que la construcció d'urbanitzacions, les tales, els incendis o l'obertura de nous camins es poden traduir en un increment del cabdal instantani dels torrents, un major risc d'erosió i un increment de la taxa de rebliment de les llacunes situades a la desembocadura dels mateixos. Per tant, una gestió correcta d'aquesta zona és fonamental.

En general el grau de conservació és bo, malgrat les alteracions causades a sa Roca per la construcció d'una urbanització i I'impacte paisatgístic de les pedreres situades prop d'Alaior. El cim del Toro rep una gran quantitat de visitants durant I'estiu.

5. Visita

Per gaudir d'una visió general de la zona es pot pujar al Toro per la carretera que neix as Mercadal. Al cim hi ha un monestir. Per veure de prop els boscos es pot anar fins a Alaior i agafar la carretera que va cap a sa Roca, coneguda com es camí de sa Cucanya, o la carretera que duu fins a l'Arenal d'en Castell. També es pot anar fins a Maó i agafar la carretera que mena a Fornells. Abans d'arribar a l'ermita de Fàtima hi ha un trencall a mà esquerra que porta al camí des Puntarró i s'endinsa al bosc en direcció a Alaior. Convé deixar el cotxe i seguir-lo a peu.