ANEI 17: SANTA ÀGUEDA I S'ENCLUSA

1. Descripció general

Aquesta ANEI abraça una àmplia zona situada al nord del municipi de Ferreries, a la regió oriental de Menorca. L'àrea s'estén des de la Serra des Brau a la part septentrional fins al puig de sa Torre i el puig de Montenegro al sud. Es tracta de la regió més muntanyenca de Menorca, si és que es pot utilitzar aquest adjectiu al parlar de l'illa.

2. Geologia i paisatge

El subsòl està format per materials de color vermell atribuïts al permo-triàsic i per materials detrítics grisos originats durant el carbonífer. Es tracta, per tant, d'una de les àrees més antigues de l'illa. Gairebé tots els materials que hi afloren es troben afectats per deformacions i fractures com a conseqüència de diverses fases tectòniques, excepte les calcarenites miocèniques. L'accident tectònic mes significatiu és la fractura que limita la regió de Tramuntana de la zona de Migjorn, molt visible al sud de l'ANEI. També cal fer constar l'existència d'un important jaciment paleontològic, que es troba entre les cases de Santa Rita i es Rafal Roig. Hi abunden els coralls, els trilobits, els braquiòpodes i les esponges del devònic superior.

En aquests puigs neixen els torrents de Binimel·là, Pregonda, Algendar, Trebalúger i el canal de Sant Jordi, que constitueixen la major part de la xarxa hidrológica del ponent de I'illa i que aporten aigua a diferents zones humides.

3. Vegetació i fauna

El caràcter abrupte de la zona ha fet que tradicionalment s'hagi conreat poc, per la qual cosa està coberta en general per boscos mixtos d'alzina (Quercus ilex) i pi blanc (Pinus halepensis). Al nord des Mercadal i als ombrius de s'Enclusa, de Santa Àgueda i de Son Bruc trobam qualcun dels alzinars (Cyclamini-Quercetum ilicis) millor conservats de Menorca. També són molt freqüents els matissars i les marines silicícoles de brucs i estepes (Ampelodeso-Ericetum scopariae), que apareixen com a formes de substitució de la vegetació forestal allà on el bosc s'havia tallat per fer carbó i el bestiar o el foc han impedit la seva regeneració. Aquests matissars son alts, molt densos i formen una impenetrable coberta vegetal dominada pel bruc mascle (Erica arborea) i el bruc femella (Erica scoparia), que poden arribar als dos metres d'alçària. Cobreixen la major part dels costers i dominen el sotabosc de les masses forestals de la zona. Allà on el sòl està molt erosionat la marina està dominada pel càrritx (Ampelodemos mauritanica), una gramínia gran molt ben adaptada als sòIs prims i als incendis recurrents.

Els cims dels puigs són les zones que presenten un major interès florístic. Aquí es troben algunes plantes escasses a la resta de Menorca, com l'estepa-joana (Hypericum balearicum), la ginesta linifòlia (Genista linifolia) i I'herba endémica Centaurium enclusense.

Els camps de conreu són una part molt important del paisatge ja que ocupen gairebé tots els enfondalls i les valls. En alguns llocs es formen basses temporals poc mineralitzades habitades per isòets (Isoetes histrix i lsoetes durieri).

Els rapinyaires són abundants a la zona. Bàsicament es poden trobar xòrics (Falco tinnunculus), milans (Milvus milvus), miloques (Neophron pernopterus), soters (Hieraetus pennatus), òlibes (Tyto alba) i corbs (Corvus corax). A les zones boscoses hi ha mussols (Otus scops). Altres aus abundants són els tudons (Columba palumbus), els coloms salvatges (Columba livia), les tórtores (Streptopelia turtur), els capsigranys (Lanius senator), les mèrleres (Montícola solitarius) i les perdius (Alectoris rufa). També es poden trobar tots els mamífers salvatges de Menorca: eriçons (Atelerix algirus), rates aranyeres (Crocidura suaveolens balearica), marts (Martes martes minoricensis), mosteles (Mustela nivalís), rates sardes (Eliomys quercinus), conills (Oryctolagus cunículus), ratolins de camp (Apodemus sylvaticus) i rates tragineres (Rattus norvegicus).

4. Problemes de conservació

L'estat de conservació d'aquesta ANEI és bastant bó. Les úniques pertorbacions que ha sofert aquests darrers anys han estat provocades per I'ús incontrolat del motocròs i del 4 x 4 en punts molt concrets de la muntanya de Santa Àgueda.

5. Visita

Per accedir a la zona s'hi pot anar per diferents camins. Des de la carretera Maó-Ciutadella es pot pujar a la muntanya de s'Enclusa per un camí que neix a la sortida de Ferreries. Pel camí de Tramuntana, que neix as Mercadal, es pot accedir a la zona nord i pel camí dels Alocs, que neix al Pla Verd de Ferreries, s'arriba a la zona oriental de l'ANEI. Val la pena pujar a Santa Àgueda seguint el camí que neix al costat del lloc de Santa Cecília. Un altre recorregut molt interessant és l'antic camí d'en Kane, que voreja el límit sud de la zona protegida. Per arribar a segons quins llocs cal una bona forma física, especialment per a l'ascensió a les muntanyes.