ANEI 14: COSTA SUD DE CIUTADELLA

1. Descripció general

Aquesta ANEI es troba a la costa sud del terme municipal de Ciutadella, entre les urbanitzacions de cala en Bosc i Santa Galdana. Té una extensió de 1.164,47 ha distribuïdes en una franja paral·lela a la línia de costa. lnclou algunes de les platges mes polides i visitades de Menorca. Per a molta gent, el seu encant deriva exclusivament de poder gaudir de platges sense urbanitzar, però la zona té uns valors naturals i paisatgístics força importants.

2. Geologia i paisatge

Com tot el sud de Menorca, aquesta zona està formada per calcarenites miocèniques. El relleu és baix i existeixen alguns petits barrancs. La costa està formada per penya-segats d'uns 40 m d'alçària i cales poc profundes d'arena blanca: Son Saura del Sud, es Talaier, cala en Turqueta, Macarella i Macarelleta. El barranc més important és el de Macarella.

Hi ha dues petites zones humides. El prat de Bellavista és una maresma litoral semipermanent que rep aportaments de l'aqüífer miocènic. La zona humida de Macarella és una bassa de desembocadura salobre formada pel torrent de Macarella. El torrent talla l'aqüífer, a què serveix de drenatge, i conté aigua tot l'any. Per aquest motiu, les aportacions de l'aqüífer són notables i la bassa terminal roman sempre inundada.

3. Vegetació i fauna

La vegetació que ocupa la zona protegida està constituïda per pinars amb garrigues de xipell i romaní (LotoEricetum multíflorae), alzinars (Cyclamini-Quercetum ilicis), ullastrars (Prasio-Oleetum) i sivinars (Juniperetum lyciae). És la massa forestal més extensa de tot el Migjorn de Menorca. En general, els pins blancs (Pinus halepensis) apareixen mesclats amb sivines (Juniperus phoenicea eumediterranea), xipell (Erica multiflora) i romaní (Rosmarinus officinalis palaui) a prop de la mar, mentre que, terra endins, apareix un bosc mixt de pins blancs i alzines (Quercus ilex) amb un sotabosc d'arbocer (Arbutus unedo). Exemples de pinar amb sivines es troben a Macarella i Macarelleta. A cala en Turqueta hi ha pinar sobre una marina de xipell i romaní. A Son Saura hi ha un bon sivinar darrere les dunes. En aquests boscos nidifiquen milans (Milvus milvus), tudons (Columba palumbus), soters (Hieraetus pennatus) i tórtores (Streptopelia turtur). Entre la fauna terrestre són abundants el mart (Martes martes minoricensis), la mustela (Mustela nivalís) i la tortuga de terra (Testudo hermanni).

A l'arenal de Son Saura hi ha dunes mòbils recobertes per les típiques comunitats dunars (Agropyro-Ammophilion arundinaceae) domina-des pel card de platja (Eryngium maritimum), el lliri de platja (Pancratium maritimum) i el borró (Ammophila arenaria). Darrere els arenals hi ha petites zones humides, com les de Son Saura i Macarella, amb vegetació de ribera (Scirpetum maritimi-littoralis) dominada pel canyís (Phragmites australis). Aquí és possible trobar l'agró blanc (Egretta garzetta), l'agró roig (Ardea purpurea), l'agró gris (Ardea cinerea), la polla d'aigua (Gallinula chloropus), la fotja (Fulica atra), el rascló (Rallus acuaticus) i I'orval (Nycticorax nycticorax). Quant a amfibis, hi trobam les tres espècies que existeixen a Menorca: les dues de granotes (Hyla meridionalis i Rana pereza) i el calàpet (Bufo viridis). També hi ha tortugues d'aigua (Emys orbicularis) i serps d'aigua (Natrix maura).

Als penya-segats que envolten les cales apareixen les comunitats litorals Crithmo-Limonion i Launaeetum cervicornis, amb fonoll marí (Crithmum maritimum), ensopegalls (Limonium spp.) i el socarrell (Launaea cervicornis). Podem trobar-les a cala en Turqueta i a Son Saura. Aquests penyals són llocs de nidificació del corb marí o cagaire (Phalacrocorax aristotelis), de la gavina vulgar (Larus cachinnans), el colom salvatge (Columba livia), el falcó (Falco peregrinus) i la mèrlera (Monticola solitarius).

4. Problemes de conservació

La problemàtica principal que presenta la zona és la possibilitat que s'urbanitzi en el seu límit, la qual cosa incrementaria de forma notable la pressió humana. Aquesta ja és gran actualment, perquè algunes de les platges són molt famoses i reben anualment un bon nombre de visitants.

5. Visita

Hi ha diverses vies d'accés. A la part oest s'hi pot arribar fàcilment des de la urbanització de cala en Bosc, mentre que a la part est s'hi arriba des de la urbanització de Santa Galdana. La part central es pot visitar utilitzant qualsevol dels camins que, des de Ciutadella, menen a les cales de Macarella, cala en Turqueta o Son Saura. En tots aquests casos cal pagar per aparcar el vehicle a prop de la platja.