ANEI 4: BADIA DE FORNELLS

1. Descripció general

L'ANEI Me-4 té una superfície de 1.515 ha, totes del terme municipal des Mercadal i situades al voltant de la segona badia més gran de I'illa. Es tracta d'un conjunt paisatgístic de primer ordre. L'espai protegit inclou la Mola de Fornells i tota la vorera oest, la colàrsega i la vorera del llevant situada al sud de ses salines Velles. La làmina d'aigua de la badia no està inclosa a l'ANEI. A la badia hi ha tres illots, tots habitats per sargantanes.

2. Geologia i paisatge

Aquest sector del litoral septentrional de l'illa difereix de la resta de la regió de Tramuntana per la seva geologia. Tota la vorera de llevant de la badia de Fornells està formada per dolomies, roques carbonatades formades fa uns 150 milions d'anys, durant el juràssic.

Són roques de color gris clar, semblants en aparença a les roques calcàries pròpies de la meitat meridional de l'illa, però riques en magnesi. A Menorca, aquestes roques apareixen només en una petita franja de la regió de Tramuntana, al sud de la Vall i a pocs llocs més. Les dolomies són permeables a l'aigua i, per tant, fàcilment erosionables. Açò ha afectat el relleu de la Mola, que mostra diverses torrenteres, i ha provocat la formació de diverses coves al seu interior. Entre aquestes cal destacar la Cova dels Anglesos i na Polida. La permeabilitat de la roca també es manifesta en I'existència de diverses fonts, com la de cala Cabra Salada.

Els terrenys de la vorera occidental de la badia, situats al nord de ses salines Velles, estan formats per roques grises silíciques del paleozoic. Es tracta de terrenys molt semblants als que trobarem després al sector oriental de l'illa, concretament al Parc Natural de s'Albufera des Grau i a la zona de sa Mesquida. En canvi, la zona situada al sud de ses Salines està formada per materials d'origen triàsic, bàsicament gresos i argiles. Aquests materials solen tenir un color rogenc, i d'aquí ve el nom d'una de les cales de la colàrsega del port de Fornells (cala Rotja). Ara bé, açò no és sempre així, i l'altra cala de la colàrsega s'anomena cala Blanca, perquè les roques que hi afloren són de color clar. Els gresos vermells s'utilitzaven tradicionalment com a pedra d'esmolar.

La Mola de Fornells és l'accident més remarcable de la zona. Es tracta d'una península amb un promontori de 122 m d'alçària al seu extrem septentrional. La major part de la península té un pendent suau, però, a partir de la cala anomenada s'Arenalet, el pendent s'incrementa ràpidament. Aquesta elevació es talla de cop a la banda de mar i el penyal cau gairebé vertical, formant només qualque petita terrassa. L'altra elevació important de l'ANEI és el puig de s'Albufera, situat al sud-est de la badia, amb una altura de 83 m. Mirant al sud de la badia, també es veu la massa del Toro, la major elevació de Menorca, que serà tractada en un capítol a part.

A la badia existeixen tres petits illots, formats per dolomies, que reben els noms d'illa de ses Sargantanes, illa des Revalls i illa des Porros. A I'extrem nord-occidental de la Mola existeix un petit illot anomenat d'en Tosqueta. Tots estan formats per dolomies. El fons de la badia es de sorra ben calibrada a la part exterior i de fang a la colàrsega, amb un marcat gradient a la resta de la badia.

3. Vegetació i fauna

La vegetació terrestre més característica de la zona és una marina baixa i densa denominada pels botànics Loto-Ericetum multiflorae. Aquesta comunitat dominada pel xipell (Erica multíflora) i el romaní (Rosmarinus officinalis pataui), cobreix gran part de la Mola de Fornells, i s'enriqueix a I'extrem meridional de la península amb el pi blanc (Pinus halepensis). Aquestes masses de pins, pero, no formen autèntics boscos, ja que les plantes típiques de la marina de xipell i romaní no desapareixen fins que arribam als alzinars (Cyclamini-Quercetum ilicis) que hi ha cap a la part sud de l'ANEI i que enllacen amb les masses forestals del Toro. A qualque zona de I'extrem nord de la Mola, molt batuda per la tramuntana, aquesta marina és substituida per la marina d'aladern menorquí (AroPhillyreetum).

La presència a la Mola de Fornells de la marina de xipell i romaní s'explica per tres motius. En primer lloc, la naturalesa calcària del terreny té una importància fonamental, ja que aquestes dues espècies, especialment el xipell, cerquen substrats calcaris. Aquest fet és curiós, ja que la major part dels arbusts del gènere Erica eviten els substrats d'aquesta casta, essent el xipell una notable excepció. En un terreny calcari situat a prop de la mar també es podria desenvolupar l'ullastrar (Prasio-Oleetum), però aquí no ho fa perquè la Mola de Fornells s'incendia amb certa freqüència. Açò perjudica I'ullastre (Olea europaea silvestris), però afavoreix el xipell i el romaní, ja que ambdues espècies rebroten fàcilment de soca un cop apagat el foc. Els pins també podrien treure profit d'aquesta situació si els incendis estiguessin prou espaiats, ja que les seves llavors germinen fàcilment després del foc. Ara bé, com que a la Mola hi ha cabres en semi-llibertat, els pins joves no poden créixer bé.

La marina desapareix només a pocs metres de la vorera, i es substituïda a les zones rocoses per joncs (Juncus spp.), ensopegalls (Limonium spp.) i fonoll marí (Crithmum maritimum). A les platges que hi ha a la Mola creixen algunes plantes d'arenal, però en general són escasses. És remarcable, en canvi, l'abundància de I'endemisme Thymelaea velutina, molt rar a la resta de I'illa.

La fauna associada a aquesta marina està dominada per petits ocells passeriformes, com el busqueret roig (Sylvia undata) i el vitrac (Saxicola torquata). Fins fa uns anys, aquesta era una bona zona per a observar el busqueret sard (Sylvia sarda), una espècie pròpia de les illes de la Mediterrània occidental i d'un petit sector del litoral ibèric. Avui en dia sembla que el busqueret sard s'ha extingit i està substituït pel busqueret roig, una espècie pròpia de les terres que envolten la Mediterrània occidental. A partir dels anys seixanta, el busqueret roig va començar a ocupar les marines litorals de Menorca, primer com a hivernant i després com a resident sedentari. Sembla que les dues espècies entraren en competència i, com sol succeir, I'espècie del continent va extingir I'espècie insular. Sembla que I'home no ha tingut cap intervenció en aquest fenomen.

Les dues salines que hi ha a la badia contenen unes espècies totalment diferents de les que hem vist fins ara. Les més interessants són les salines situades a la colàrsega de la badia (salines de la Concepció), perquè reben una mica d'aigua dolça provinent del torrent des Molinet. A la zona menys salada, la vegetació està dominada per tamarells (Tamaríx sp.) i a la resta es poden trobar juntes diferents espècies de salsones del gènere Arthrocnemum spp. Les altres salines (salines Noves) es troben a prop de la carretera des Mercadal-Fornells i tenen una vegetació formada únicament per salicòrnies. Les dues localitats són bones per a I'observació de limícoles, els més abundants dels quals són el passa-rius petit (Charadrius dubius), el passa-rius gros (Charadrius hiaticula), el passa-rius camanegra (Charadrius alexandrinus), el gambussó menut (Calidris minuta) i el gambussó variant (Calidris alpina). Només el passa-rius petit és sedentari a Menorca i es pot veure tot l'any. Darrerament aquesta espècie ha deixat de criar a moltes zones, incloses les salines de Fornells, per culpa de l'excessiva freqüentació. Les altres espècies es poden veure en els passos de primavera i estiu.

Els fons de la badia contenen importants comunitats vegetals. La zona compresa entre l'illa de les Sargantanes i la bocana es troba recoberta per una praderia d'altina (Posidonia oceanica), una planta amb flors adaptada a la vida marina. A mesura que ens endinsam en la llacuna i la fondária disminueix, l'altina és substituïda per una planta semblant, però de fulles més fines, anomenada algueró (Cymodocea nodosa). En les parts més tèrboles es troba també la cama-roja de la mar (Caulerpa prolifera), una alga adaptada a viure en els fons llimosos, l'aspecte de la qual sembla el d'una planta superior. Les platges de Fornells, i de Menorca en general, es poden trobar en ocasions cobertes per les restes d'aquestes plantes. Açò no s'ha d'interpretar com un senyal de brutor i deixadesa, sinó com un símptoma que els fons marins de I'illa són vius i ben conservats.

A les aigües de Fornells són freqüents la gavina comuna (Larus cachinnans), la gavina corsa (Larus audounií) i el corb marí o cagaire (Phalacrocorax aristotelis). L'àliga peixatera (Pandion haliaetus) cria a la zona i és fàcil d'observar tot l'any. Més difícils de veure són l'agró gris (Ardea cinerea) i l'agró blanc (Egretta garzetta), que també sovintegen. La baldritja grossa (Calonectris diomedea) és abundant al litoral exterior durant I'estiu i a I'hivern és freqüent el corb marí gros (Phalacrocorax carbo).

Els illots de la badia i I'illot d'en Tosqueta estan habitats per la sargantana balear. Als illots de Sargantanes, Ravells i Tosqueta viu P. lilfordi sargantanae i a I'illot des Porros es troba P. lilfordi porrosicola. Resulta sorprenent que en un illot tan petit com el dels Porros pugui existir una població de vertebrats terrestres autosuficient i diferenciada de la dels altres illots. A més, sembla que la població de I'illa dels Porros s'hauria diferenciat de la resta fa només 1.000 anys, un temps molt curt quan parlam d'evolució i especiació.

4. Problemes de conservació

El principal problema de conservació en aquesta zona és una freqüentació excessiva, especialment per mar. Fornells és un dels millors ports de Menorca per a embarcacions esportives i acull una nombrosa colònia d'estiuejants, molts dels quals disposen d'una embarcació per anar a passejar o pescar. El resultat és un important trànsit marítim i el fondeig d'embarcacions per tota la badia, excepte en les parts més somes. Les àncores representen una amenaça constant per a la vegetació submarina perquè, cada vegada que es fondeja, s'arrabassa qualque planta. El fondeig massiu i indiscriminat a la badia podria acabar amb les valuoses praderies submarines que conté. Estudis científics fets a Fornells assenyalen que, de moment, les praderies de Cymodocea nodosa es troben en bon estat, però en certes zones hi ha una regressió relativament important de l'altina, especialment als voltants de s'Arenalet. Caldria un pla d'ordenació d'usos de la badia, que delimités les zones de fondeig i alliberés d'aquesta pressió la major part de la zona coberta per praderies.

Durant uns anys van existir dues piscifactories dedicades al cultiu de l'orada (Sparus aurata) i el llop (Dicentrarchus labrax), situades a la vorera de llevant de la badia. Aquestes instal·lacions van provocar una forta regressió de la vegetació submarina situada als seus voltants, com a conseqüència de la contínua pluja de restes de menjar i excrements que queien sobre els fons. A més, aquesta activitat va ser causa d'un augment de la quantitat de plàncton que es desenvolupava a la badia i, per tant, un augment de la terbolesa. Les piscifactories van tancar per problemes econòmics, però només s'ha recuperat la praderia de Cymodocea nodosa. En canvi, la degradació de la praderia d'altina ha continuat.

Un altre problema es troba a l'illa de les Sargantanes, actualment habilitada com a lloc d'estiueig. Sembla que la presència continuada de persones a l'illa i la modificació de la vegetació poden afectar negativament la població de sargantana balear, encara que hi falten dades concretes.

Finalment, hi ha el risc d'edificació de la Mola de Fornells. Malgrat que aquesta zona està protegida per la Llei d'espais naturals, la propietat és prou gran per permetre la construcció d'alguns xalets dispersos. De forma recurrent es publiquen notícies sobre possibles projectes d'urbanització d'aquest estil, que si s'arribassin a realitzar provocarien un fort impacte paisatgístic a la badia i representarien un increment de la freqüentació humana sobre la Mola, amb els perills que açò implica per als ocells que nidifiquen al penyal.

5. Visita

La badia de Fornells és fàcilment accessible amb cotxe, tant des de Maó com des des Mercadal, però la visita de la Mola és complicada. Fins fa uns quants anys el camí de terra que porta al lloc de s'Albufera i a l'antiga bateria de costa que I'exèrcit tenia a la Mola estava obert i es podia circular amb certa facilitat. Actualment el camí està tancat i la propietat fa fora els visitants. A més, el Camí de Cavalls només creua la base de la península, encara que enllaça amb els viaranys que porten al penyal. La millor opció per visitar la Mola durant I'estiu és llogar una embarcació a Fornells i desembarcar a s'Arenalet. Just darrere la platja passa el camí que duu a dalt el promontori. A I'hivern no hi ha lloguer d'embarcacions i s'haurà de cercar un pescador que ens hi vulgui portar.

La visita a les salines es pot fer fàcilment a peu. El camí d'accés a les salines de la Concepció és el primer desviament que hi ha a mà esquerra a la carretera Fornells-Maó un cop passada la cruïlla que porta fins as Mercadal. El cotxe s'ha de deixar a la carretera i fer el camí a peu. Les salines Velles es troben al costat de la carretera es Mercadal-Fornells. Es pot deixar el cotxe a la mateixa carretera i observar des d'allà els limícoles.