ANEI 3: LITORAL DELS ALOCS A FORNELLS

1. Descripció general

Aquest sector del nord de I'illa comprèn terrenys del termes municipals des Mercadal i Ferreries. Es tracta del major tram de litoral verge de Menorca (25 km) i és, per tant, una de les zones millor conservades de l'illa. Conté zones de gran bellesa i una elevada riquesa en endemismes vegetals i animals. La seva superfície és de 2.028 ha.

2. Geologia i paisatge

La zona está constituida fonamentalment per materials d'origen paleozoic, exceptuant el cap de Cavalleria i la talaia de Fornells, formats per materials juràssics. Localment també existeixen materials que corresponen al cenozoic i més concretament a les sèries del miocè i del pleistocè. Els materials paleozoics són, en general,de colors vermellosos, mentre que els juràssics són de colors clars.

La zona interior està formada per petits turons de terra vermella que alternen amb valls relativament àmplies, on es troba la major part dels camps de conreu. L'única excepció a aquest paisatge la trobam a la zona occidental, entre cala Pregonda i els Alocs, ja que aquí el terreny és més aspre, amb elevacions majors i més extenses. El punt més elevat és el puig de Binimel·là, amb 142 m sobre el nivell de la mar.

La costa és, en general, baixa a llevant de cala Pregonda i abrupta a ponent d'aquesta localitat. L'excepció més remarcable la constitueix el cap de Cavalleria que, situat a la part oriental de l'ANEI, conté qualcun dels majors penya-segats de Menorca. Les platges són escasses i generalment d'arena gruixada, com Binimel·là, Pregonda, Cavalleria i Tirant. Els macars són molt freqüents, especialment als peus dels penyals. També són abundants els prims i els esculls, la qual cosa fa que sigui perillosa per a la navegació litoral. Hi ha diversos illots, els més importants dels quals són les illes Bledes i l'illa dels Porros o de Sanitja.

A les platges de Pregonda, Binimel·là, Cavalleria i Tirant es formen sistemes dunars; el de Tirant és un dels més importants i extensos de Menorca. Com és general a l'illa, les dunes no es disposen horitzontalment al vent dominant, la Tramuntana, sinó que ho fan transversalment. Per tant, les dunes son vertical a la línia de costa, en lloc de ser-hi paral·leles.

Les roques d'aquesta regió són impermeables, la qual cosa facilita l'acumulació d'aigua en superfície durant l'època de pluges. La zona está drenada per dos torrents importants, que recullen aigua de tota la part oriental i d'un sector de l'occidental. El torrent de Binimel·là desemboca a la cala del mateix nom i el des Mercadal ho fa a cala Tirant. Per evitar la inundació dels conreus situats a les parts baixes, la major part de les valls disposen d'una xarxa de drenatge que duu l'aigua cap als torrents de Binimel·là i des Mercadal. El drenatge de la banda de ponent de l'ANEI es completa amb dos torrents menys importants, el de cala en Calderer i el de la cala dels Alocs, que desemboquen a les cales del mateix nom.

El prat de Lluriac és un complex de basses temporals formades pel desbordament del torrent des Mercadal abans d'arribar a la mar i per les surgències d'un petit aqüífer. Juntament amb es prat de s'Albufera des Grau, representen I'únic vestigi de les nombrases zones humides temporals que cobrien les parts baixes del nord de Menorca fins al segle XVIII. Actualment, constitueix la tercera zona humida més important de Menorca.

Aquesta ANEI és rica en jaciments paleontològics. S'hi poden trobar restes de coralls, trilobits, braquiòpodes i crinoïdeus a I'escull des Francès. A les dunes pleistocèniques del cap de Cavalleria hi ha abundants restes de gasteròpodes continentals, mentre que a la punta des Vernis existeix un jaciment ric en lamel·libranquis, foraminífers, gasteròpodes i cefalópodes. En els nivells margosos del cap de Fornells i Sanitja hi ha jaciments rics en braquiòpodes i a la punta Negra de cala Tirant es troba el millor jaciment de graptòlits de Menorca.

3. Vegetació i fauna

La zona més interessant d'aquesta ANEI, des del punt de vista biològic, és el seu litoral rocós, ric en especies endémiques. El Crithmo-Limonion és la comunitat vegetal que trobam més a prop de la mar, allà on arriben els esquitxos d'aigua salada. Està dominada pel fonoll marí (Crithmum maritimum) i els ensopegalls (Limonium spp.), qualcuns dels quals són endèmics. Una mica més enrere, protegides dels esquitxos de la mar dins les escletxes de la roca, creixen diverses herbes petites, fines i delicades, moltes de les quals són endèmiques o tenen una distribució tirrènica. És el cas de la margalida de la mar (Senecio rodriguezii), la margalida tirrénica (Bellium bellidioides) i el tem bord (Micromeria filiformis). Aquesta és també la vegetació que predomina a les illes Bledes i a l'illa de Sanitja, on podem trobar dues subespècies de sargantana balear: Podarcis lilfordi sargantanae a les Bledes i Podarcis lilfordi fenni a Sanitja.

Darrere d'aquesta comunitat, adaptada a viure en un sòl mes o manco salinitzat i batut pel vent, apareix la comunitat de socarrells, anomenada Launaetum cervicomis. Eis socarrells són plantes arbustives en forma de coixinets espinosos, exclusivos de les Balears però emparentades amb altres plantes del litoral mediterrani. A Menorca hi ha cinc espècies de socarrells, repartides en dues famílies. Femeniasia balearica i Launaea cervicomis són de la família de les compostes, com les margalides, mentre que Astragalus balearicus, Dorycnium pentaphyllum, D. fulgurans i Anthyllis hystrix són de la família de les labiades, com el romaní. Totes cinc són endèmiques de Menorca, o de Menorca i Mallorca, i constitueixen un conjunt de notable interès botànic. Són especialment atractives a la primavera, quan floreixen. En canvi, a I'estiu es tornen d'un color grisenc i semblen mortes. En aquesta zona es poden trobar les cinc espècies, però mai en una mateixa localitat. Les espècies dominants solen ser A. hystrix o L. cervicornis, malgrat que, a qualque lloc, I'espècie més abundant és D. pentaphyllum fulgurans. Plantes acompanyants són I'eixorbarates (Teucrium spp.) i la camamil-la (Santolina chamaecyparissus magonica), també endémiques. S'ha de dir que C. balearica és una de les plantes més amenaçades d'extinció d'Europa.

Al litoral arenós es desenvolupa una vegetació molt diferent, especialment allà on hi ha sistemes dunars ben desenvolupats. En general, la vegetació manca a la primera línia de platja, ja que no hi ha prou aigua dolça perquè s'hi pugui desenvolupar. Les primeres plantes, com el rave de mar (Cakile marina), el card de platja (Eryngium maritimum) i el lliri de platja (Pancratium maritimum), apareixen a la base de les dunes. A la part alta de les dunes es desenvolupa el borró (Ammophila arenaria) i a la part posterior de la duna creix una comunitat caracteritzada per l'endèmica ruda de ca (Scrophularia canina minoricensis). Darrere d'aquesta comunitat apareixen els primers arbusts, entre els quals destaquen les sivines (Juniperus phoenicea eumediterranea) i la mata (Pistacia lentiscus).

Hi ha un sivinar important al cap de Cavalleria, on sovinteja una petita palmera anomenada margalló (Chamaerops humilis).

Associats als sistemes dunars menorquins solen trobar-se petites zones humides formades pel tram final dels torrents. Açò és el que passa a Binimel·là, on hi ha una gola allargada i profunda. A Tirant l'estructura de la zona humida és més complexa, ja que també hi ha basses temporals formades pel desbordament del torrent des Mercadal durant la tardor i per l'aflorament d'aigües subterrànies. La vegetació de les voreres dels torrents està formada per jonc boval (Scirpus maritimus), canyís (Phragmites australis) i bova (Typha angustifolia). Darrere d'aquestes espécies es poden desenvolupar canyes de Sant Joan (Arundo donax) i tamarells (Tamarix spp.). Submergit creix el Potomageton pectinatus, i a les parts més salades properes a la desembocadura ho fa Ruppia cirrhosa. A les basses temporals creixen el jonc boval i el ranuncle (Ranunculus aquatilis), una planta submergida que a la primavera cobreix la superfície de les basses amb flors blanques.

La vegetació de la zona interior està formada per un mosaic de pastures artificials i marina. La vegetació present a les àrees de substrat calcari correspon bàsicament a formacions rabassudes del matissar escleròfil, dominat per la mata (Pistacia lentiscus) i l'aladern (Phillyrea latifolia). A qualque lloc se'ls afegeix la llampuga (Rhamnus alaternus), un arbust en general escàs a Menorca. A les clarianes apareixen prats de teròfits i geòfits amb espècies notables. Damunt substrats silicis apareix un matissar ericoide alt i espès (Ampelodesmo-Ericetum scoparia) dominat pel bruc mascle (Erica arborea), el bruc femella (Erica scoparia), el càrritx (Ampelodesmos mauritanica), I'estepa llimonera (Cistus monspeliensis) i l'argelaga (Calicotome spinosa). Aquests matissars es troben principalment entre els Alocs i Pregonda. A qualque lloc, com el cap de Cavalleria, el càrritx és gairebé l'única espècie, com a resultat de I'ús indiscriminat del foc per a aconseguir pastures fresques. La vegetació arbòria és en general escassa. Sols hi ha qualque petit pinar i els sivinars associats als sistemes dunars, especialment els de Cavalleria i Tirant. Als replans de les roques amb ombra es poden trobar espècies herbàcies importants com la didalera (Digitalis minor), Cymbalaria aequitriloba i Sibthorpia africana. Les pastures solen ser artificials, amb domini de gramínies com I'ordi i el ray grass. A qualque zona hi ha pastures seminaturals, dominades pel card blanc (Galactites tomentosa).

4. Problemes de conservació

El principal problema de conservació és la manca d'ordenació de I'ús públic de les platges. A Cavalleria i Binimel·là l'aparcament es fa sense cap organització, amb la qual cosa les dunes s'han vist molt deteriorades. Caldria una ordenació dels usos turístics de les platges, creant aparcaments allunyats dels sistemes dunars. També s'hauria de regular el trànsit de vianants des de Binimel·là fins a Pregonda, perquè la circulació desordenada de visitants ha creat una extensa xarxa de viaranys que han deteriorat molt la vegetació. L'aparcament està ben organitzat a Tirant, però la presència d'una gran urbanització de construcció recent provoca una forta pressió turística sobre la platja i el sistema dunar. Caldria una ordenació rigorosa dels usos turístics a la platja, especialment dels accessos al sistema dunar. Fins fa molt poc, aquest es veia amenaçat per I'extracció d'àrids d'una pedrera. Sortosament, les activitats estan paralitzades i sembla que la instal·lació tancarà definitivament.

Les aigües residuais de Fornells, ses Salines i es Mercadal es tracten a la depuradora que hi ha en aquesta darrera localitat. El sistema de tractament no és l'adient i les aigües tractades són riques en nutrients minerals, que provoquen un desenvolupament excessiu de fitoplàncton al torrent des Mercadal.

La gestió de la vegetació que es fa al cap de Cavalleria també és preocupant. L'ús recurrent del foc i la presència continuada de cabres en règim de semi-llibertat ha creat una coberta dominada, de forma gairebé total, pel càrritx, la qual cosa ha afavorit I'erosió. El risc de desertització és evident.

5. Visita

L'accés a la part oriental de l'ANEI es pot fer fàcilment des de Fornells o des des Mercadal seguint l'anomenat camí de Tramuntana, que porta a les platges de Binimel·là, Cavalleria i Tirant. Totes aquestes destinacions es troben ben indicades a la carretera i no hi ha d'haver cap problema per a arribar-hi.

Per anar a la part oriental de l'ANEI hi ha dues possibilitats. Una és agafar el camí de Tramuntana des des Mercadal i seguir sempre els trencalls que hi ha a mà esquerra. Arriba un moment en què s'acaba l'asfalt i continua una pista de terra que va cap a s'Aiairó (dreta) i cap a Son Rubí (esquerra). L'altra possibilitat és anar fins a la cala dels Alocs seguint el camí que neix al pla Verd, entre Ferreries i Ciutadella.