ANEI Me-2: LA VALL

1. Descripció general

Aquesta zona es troba situada a la regió nord-oriental de Menorca, al nord del terme municipal de Ciutadella. Té una extensió de 3.125 hectàrees i inclou els 11 km de litoral situats entre cala Morell i cala del Pilar, els camps de conreu de la Vall i una àmplia zona boscosa que arriba fins a I'indret de la carretera Maó-Ciutadella coneguda com sa Costa Nova. És una de les zones més ben conservades de Menorca i una de les més valuoses.

2. Geologia i paisatge

Des del punt de vista geològic, la zona es divideix en dues unitats ben diferenciades. Les regions central i occidental estan constituïdes bàsicament per gresos i pelites vermelles del permotriàsic. En canvi, a les regions oriental i meridional predominen els materials dolomítics del juràssic, de naturalesa calcària. També afloren materials triàsics a cala Fontanelles i es troben dipòsits quaternaris a les zones més baixes de la Vall.

El paisatge difereix del de la resta de la regió de Tramuntana, ja que hi ha dues grans masses muntanyenques (sa Falconera i el canal de I'Infern) que delimiten una àmplia vall. La zona més elevada és sa Falconera, amb 207 m d'alçària. El litoral és molt retallat i s'hi succeeixen grans espadats, macars i platges d'arena. En general es tracta d'un litoral aspre i de mala navegació com demostra el topònim de penyals de sa Muntanya Mala que rep la zona entre les cales d'Algaiarens i el Pilar.

Darrere les platges es desenvolupen sistemes dunars de tipus longitudinal, que en qualque cas cobreixen grans extensions i han estat explotats per a I'extracció d'àrids, com a Algaiarens. Associades a aquests sistemes dunars es troben algunes zones humides, probablement les restes d'un sistema d'aiguamolls molt més estès en el passat, ja que la zona va ser dessecada per al seu aprofitament agrícola. El torrent més important és el d'Algaiarens, que drena sa Falconera, el canal de I'Infern i les serres situades al nord-oest del pla Verd de Ferreries. El torrent desemboca a la platja des Bot, on forma una llacuna salmenca d'unes 3 ha de superfície i uns 4 m de fondària.

3. Vegetació i fauna

a) Boscos

Els boscos mixtos de pi blanc (Pinus halepensis) i alzina (Quercus ilex) cobreixen gran part de la superfície de l'ANEI, formant una de les comunitats forestals més extenses i millor conservades de Menorca. A la part litoral (sa punta Rotja, sa Falconera i Muntanya Mala), els boscos creixen sobre un substrat silícic i a les clarianes es formen comunitats herbàcies calcífuges pròpies de sòls humits. A les zones més obertes i seques, el càrritx (Ampelodesmos mauritanica) és molt abundant. Els boscos de la zona interior, situada entre la Vall i sa Costa Nova, creixen sobre substrats calcaris i contenen endemismes com la rapa blava (Arum pictum) i la rapa de porc o patata morenera (Cyclamen balearicum).

Aquests boscos són especialment importants per la fauna que acullen. Al marge d'una munió d'ocells forestals com la primavera (Parus major), el reietó cellablanca (Regulus ignicapillus), el tord negre (Turdus merula) i el tudó (Columba palumbus), els boscos de la Vall constitueixen una zona de nidificació per a rapinyaires tan notables com el soter (Hieraetus pennatus) o el milá (Milvus milvus). A més, en aquesta zona es poden trobar totes les espècies de mamífers presents a Menorca, amb una densitat especialment elevada de marts (Martes martes minorícensis).

El mart és un depredador de la família dels mustèlids, de la grandària d'un moix gros, però molt més allargat i amb una cua molt gruixuda. Sol ser de coloració marró, amb una taca groga al coll que s'estén fins al pit. És un animal eminentment forestal, que puja als arbres amb molta facilitat. La seva alimentació varia estacionalment, i es compon de petits mamífers a I'hivern, d'ocells a la primavera, d'insectes a I'estiu i de fruites com la de l'abatzer i l'arbocer durant el final de I'estiu i gran part de la tardor. No sol caçar ni conills ni perdius, en contra del que molts caçadors pensen. La seva presència a l'illa és conseqüència d'una introducció molt antiga, per part de I'home, probablement a partir d'animals de Sardenya. La població menorquina ha evolucionat de forma diferent a la resta de poblacions insulars d'aquesta espècie i només en uns quants segles ha esdevingut una subespècie diferent.

b) Penyals litorals

Els penya-segats litorals acullen les comunitats de fonoll marí (CrithmoLimonium) i de socarrells (Launaeetum cervicornis) pròpies de les costes de Menorca, extraordinàriament adaptades a la sequedat i al vent carregat de sal. També hi creix la salsona revelluda (Arthrocnemum fruticosum), una planta més pròpia de zones periòdicament inundades amb aigües salmenques però que és abundant a les terrasses dels penyals d'aquesta zona.

Aquí també crien diverses espècies d'aus marines, com la gavina vulgar (Larus cachinnans), la baldritja grossa (Calonectris diomedea), la baldritja petita (Puffinus yelkouan mauretanicus), el corb marí (Phalacrocorax aristotelis) i l'àguila peixatera (Pandion haliaetus). Els falcons (Falco peregrinus), els coloms salvatges (Columba livia) i les vinjoles (Apus apus i Apus pallidus), malgrat que no són ocells marins, també crien en aquests indrets.

c) Dunes

El sistema dunar de la Vall neix a les platges d'Algaiarens i des Bot, i des d'allá s'estén uns 2 km cap a l'interior de l'ANEI. Només a la zona costanera les dunes presenten una comunitat psammòfila característica. La primera franja de vegetació es troba a la base de les dunes i està dominada per una gramínia anomenada jull de platja (Agropyron junceum), el card marí (Eryngium maritimum) i el lliri de platja (Pancratium maritimum). A la part alta de les dunes la planta dominant és el borró (Ammophila arenaria). Un cop passades les dunes apareix una comunitat dominada per herbes com Medicago marina, Cyperus sp., Rumex sp., i un petit arbust endémic anomenat ruda de ca (Scrophularia canina minoricensis). Cap a l'interior, aquesta comunitat dóna pas al sivinar (Juniperetum lyciae), una comunitat arbustiva dominada per la sivina (Juniperus phoenicea eumediterranea). A partir d'aquí, el sistema dunar es troba estabilitzat i cobert per conreus i boscos.

d)Torrent d'Algaiarens

La major part del torrent només porta aigua quan plou, però el tram inferior es troba inundat tot l'any i és ric en organismes aquàtics. Les voreres són cobertes de canyes de Sant Joan (Arundo donax), i existeix un petit bosc de ribera format per tamarells (Tamarix gallica). Dins el torrent es desenvolupen diverses plantes submergides, com Potamogeton pectinatus i Ruppia cirrhosa, que ofereixen refugi a nombrosos invertebrats aquàtics. Els peixos són abundants, especialment la llissa vera (Chelon labrosus), l'agut gros (Liza ramada), l'agut petit (Liza saliens), l'anguila (Anguilla anguilla) i la cabeçuda (Atherina boyeri). Altres vertebrats presents són la tortuga d'aigua (Emys orbicularis), la serp d'aigua (Natrix maura), la polla d'aigua (Gallinula chloropus) i la fotja (Fulica atra). Ocasionalment es poden veure soterins (Tachybaptus ruficollis), orvals (Nycticorax nycticorax), i d'altres ardèids i anàtids.

4. Problemes de conservació

El principal problema de la zona és I'extracció d'àrids. Actualment hi ha areneres a Algaiarens, Son Ángel, ses Arenetes i Son Planes. Aquestes explotacions han deteriorat notablement els boscos, ja que les zones on les extraccions s'han donat per finalitzades no recuperen la vegetació original i es veuen envaïdes per vegetació ruderal. Si es vol preservar el sistema dunar, caldria aturar immediatament totes les explotacions i posar en marxa un pla de recuperació de les zones afectades.

El segon problema és la freqüentació humana. Fins fa pocs anys en els mesos d'estiu s'organitzaven acampades als pinars propers a les platges d'Algaiarens i des Bot. Aquesta activitat destruïa el sotabosc, provocava l'acumulació de fems i generava un elevat risc d'incendi. Avui en dia aquesta activitat ha cessat, però encara hi ha una forta pressió durant I'estiu i durant les temporades de recol·lecció d'esclatasangs i de caça. A I'estiu, l'accés a l'ANEI en vehicle està regulat, peró sembla que el nombre de vehicles que hi poden anar és encara massa gran.

5. Visita

Es pot arribar fàcilment a la Vall des de Ciutadella seguint la carretera de cala Morell. En arribar a la cruïlla que duu a aquesta urbanització, cal seguir recte fins les barreres de la Vall. Des del maig fins al setembre hi ha un guarda jurat que cobra una entrada i indica on s'ha de deixar el vehicle. També es pot accedir a peu des de cala Morell pel Camí de Cavalls.

Per arribar en vehicle a la cala del Pilar cal agafar la carretera MaóCiutadella i, un cop passada la plana que hi ha a continuació de Ferreries, anomenada el pla Verd, desviar-se a la dreta, pel camí que duu als llocs d'Alfurí i Sant Felip. Hi ha un moment en què no es pot continuar en cotxe i cal seguir a peu per un camí d'arena amb un fort desnivell al final. També es pot fer a peu el tram del Camí de Cavalls que uneix Algaiarens i la cala del Pilar, però requereix una certa preparació física i coneixements de muntanya.